skip to Main Content

I vilans de Manacor!

Presideix l’estampa el vell molí fartaritxol de la plaça de la Concòrdia. El fogueró, de dimensions considerables, esdevé només un petit cercle de llum enmig de la negror de les formigues santantonieres. Hi ha ànsia de festa. El primer ball a la plaça del Mercat encara és fresc… però el vertader clam popular de l’assaig dels goigs és encara més sentit, més fondo, més unànime. Milers de veus s’alcen a ritme de banda i bombo. Voleien els papers que molts ja ni tan sols han de menester mirar. Els goigs de Sant Antoni ja se saben de cor, a Manacor, tot i que la majoria dels qui els canten no arriben a la trentena, ni tan sols a la vintena, molts d’ells.

La torrada multitudinària s’esdevingué fluïda i sense retard, un poc passades les deu, la banda se centrà a la plaça de la Concòrdia per posar el ritme a l’assaig més cèlebre i concorregut de Mallorca.

Acabat l’assaig, la vetlada donà pas a les ximbombes. Les cançons del sant, les verdes, i les gloses de picat, sense el vigor d’altres anys, també hi tengueren el seu espai. Els joves, i no tan joves, transitaven entre la plaça, a cada pas més espaiada, i el bar Can Nofre de dalt, a cada pas més estibat. També Can Nofre de baix rebia esquits de la trobada santantoniera.

La música, el beure i la trobada amorosa prengueren el relleu durant la nit a les cançons i els goigs santantoniers.

L’assaig, per tant, es va superar amb nota, i els santantoniers pogueren certificar que estaven més que preparats per afrontar el Dragon Khan de la festa del Sant Anacoreta. De l’Ajuntament a Completes, de Cal Capità Jaume a Can Patxó, de la Residència a Can Lliro, de la Colcada al Mallorquí, dels Tastavins a la Rectoria, del Mingo a Sa Bassa, de Manacor al món, i del món a Manacor.

Back To Top
×Close search
Search