skip to Main Content
Indigneu-vos (Pep Barrull)

Indigneu-vos (Pep Barrull)

L’hora de prendre decisions, l’hora de governar

Finalitzades les campanyes electorals que ens mantengut entretenguts i expectants, apurant les darreres hores per tancar acords de govern que facilitin majories estables, veient espectables indignes de pactes contra natura, oblidant tot allò que durant la campanya s’havia afirmat, veient com valors es fan miques, comprovant com la dreta naturalitza l’extrema dreta, etc. arriba el moment de la veritat. Dissabte es constituiran els nous ajuntaments, els nous batles prendran possessió del càrrec, es conformaran els equips i llavors caldrà governar.
I governar no és altra cosa que posar fil a l’agulla i resoldre les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Que els “programes electorals”, que no són més el contracte entre la ciutadania i els partits polítics, es duguin a efecte i el seu compliment és allò que dóna valor a la política, la seva credibilitat.
Tot sembla indicar que Manacor tendrà un govern d’esquerres, el pacte que ho farà possible és la traducció del resultat de les eleccions i això és allò més natural. Arriba l’hora del canvi, cal visibilitzar que una altra política és possible i fer de la ciutadania l’eix de tota acció. Que aquesta sigui la protagonista en la construcció del seu futur, garantir la participació de la societat en la presa de decisions (l’era digital dóna moltes possibilitats) i fer pedagogia dels acords que el govern prengui.
Així que feina, que n’hi ha i molta, i encert al nou equip de govern.

 

La irresponsabilitat i el risc de naturalitzar l’extrema dreta
És evident que l’extrema dreta no va morir amb el franquisme (si és que el franquisme va morir mai). Diguem que ara s’ha despentinat i diferenciat del PP. També és ben cert que caldrà conviure-hi, representa una part de la societat, per sort petita. Ara bé, és responsabilitat de tots, i molt especialment dels partit polítics, fer que arribi a ser insignificant. I és una greu irresponsabilitat del PP, i també de Cs, visibilitzar-la i donar-li representació i poder a les institucions. No ens val afirmar que no s’hi negociarà, però es fa d’amagatotis, com ha fet Cs, o vescanviar vots entre PP i Cs perquè Cs no vol donar els seus vots. Cal aïllar-la! Tot allò que no vagi en aquesta direcció es donar-li visibilitat i normalitzar la seva presència. És un autèntic perill per la democràcia i pels valors que aquesta societat s’havia donat, perquè VOX pretén liquidar la democràcia, posar fi a les conquestes socials que hem construït, tensionar la societat, acabar amb els valors que garanteixen la igualtat i els drets humans. I això no és un joc, ens hi jugam molt, massa.

 

El judici de la vergonya
Vist per sentència. Sense que fiscalia hagi demostrat cap dels delictes que justifiquen demanar 25, 17 i 16 anys de presó. Amb les contradiccions entre l’advocacia de l’estat i la fiscalia. Amb les constants vulneracions de drets que Marchena ha fet possible, sense la contradicció de les proves i els testimonis, etc. ara correspondrà escriure la sentència al tribunal. Res fa pensar que els absolguin, més aviat que les sentències seran dures. Tot i així el tribunal no ho tendrà fàcil, caldrà veure fins on retorceran el dret per tal de condemnar-los. I el problema, més enllà de profunda injustícia vers els presos polítics, és que el Suprem fixarà jurisprudència i pot limitar els drets de tots, o hi ha llibertat d’expressió, de manifestació, la dissidència forma part de la lluita democràtica, o aquests drets poden ser susceptibles del delicte de rebel·lió o de sedició. Propera estació el Tribunal de Drets Humans.
Recordar l’al·legat de Josep Rull “els forts pacten i els dèbils imposen; votar no és cap amenaça”.
L’Estat Espanyol té un problema molt greu, i fa com si res.

Pep Barrull

Back To Top
×Close search
Search