skip to Main Content

“Un infant no pot ser entès com una càrrega familiar”

[pullquote] Catalina Mas Llull, nascuda a Palma l’any 1968, filla de manacorins, és pedagoga, i presidenta de l’Associació Infància 0 a 3 Manacor
[/pullquote]

Quants anys fa que existeix l’associació?

L’associació es va crear el 2005, per un grup de pares i mares d’infants de zero a tres anys: La idea que tenien era sobretot fer activitats relacionades amb la criança. Hem de parlar, però, d’una peculiaritat, i és que les famílies tot d’una deixen d’estar dins l’etapa 0 a 3, perquè els nins creixen aviat. Per això ha resultat que les professionals que donen suport al grup són les que l’han mantingut, na Jerònia Galmés, na Joana Pinya… Les famílies van i vénen. Però això són els orígens, grups de famílies amb ganes de fer coses juntes, que creen el primer espai familiar.

Podries explicar que és l’espai familiar?
Grup de mares i pares que es veuen regularment, un pic per setmana, durant una hora i mitja, i hi van conjuntament adults i infants, amb l’objectiu de conversar i compartir experiències. La idea no és resoldre tots els problemes, però sí desangoixar, quan veus que als altres els passa el mateix que tu et sents més acompanyat, fas una mica de teràpia, diguéssim, conversant. A aquests grups sempre els ha acompanyat un professional, però no és allà com un expert, sinó per acompanyar. Els pares a vegades cercam la recepta màgica, però no ens interessa això. Aleshores el que feim als espais, és que si una persona exposa un problema, el professional l’exposa al grup, i el debatem entre tots. Els pares no han de ser dependents, han de tenir capacitats per resoldre els problemes. Les dinàmiques de grup cerquen empoderar, nosaltres estam convençuts que els pares estan capacitats per educar els seus fills. El que passa és que tenen pors, dubtes, etc.

Les famílies s’ajuden unes a altres…
Sí. Hem de tenir en compte que el primer espai socialitzador de l’infant és la família, no l’escoleta, els infants, tan petits, no cerquen companys. Els que sí que necessiten socialitzar són els pares i mares. I amb l’excusa dels nins se socialitzen els pares.

Antigament la criança era una cosa més compartida, més social, fins i tot.
Sí. Avui la vida és molt individualistta, però amb un nadó això no pot ser, certament sempre havia estat molt compartida la criança. I un nin està bé si la mare està bé. La gent ens diu a vegades: és que vosaltres mirau més els pares que els nins. Clar!
I una altra cosa important, jo m’enfad molt quan sent parlar de les “càrregues familiars”, puc entendre com a càrrega familiar persones majors malaltes o això, però… Si un fill ha de ser una càrrega familiar, idò no en tenguis! I no falten nins en el món. Quan veus les polítiques familiars d’Alemanya, veus que allà ho tenen molt clar: La família és un bé social a protegir, els infants no són càrregues. Aquí fan falta més opcions. Hi ha d’haver l’opció de no escolaritzar els al·lots, hi és a molts de països europeus. Jo no dic que sigui més bo dur el nin a l’escoleta o no dur-li, però l’opció de l’excedència, o ets funcionària o res, i els homes, ja ni en parlem. Jo dic que la maternitat pot ser alliberadora. Les dones avui tenim fills perquè volem, l’opció de no tenir-ne, és molt respectable. Bé, aquí no puc incloure les magrebines, que també són una realitat de Manacor. Però bé, si una dona vol estar tres anys amb el seu fill, ho hauria de poder fer, i si una altra vol dedicar-se més a la seva carrera, també. Però has de saber que tenir fills implica una sèrie de responsabilitats, no pots seguir fent la teva vida de sempre si tens fills.

Venen homes als espais, també, o només dones?
A l’espai nadó, per exemple, pràcticament són tot dones, però també hi ve qualque home. I ja que en parlam et diré que com a associació hem fet tallers exclusivament per pares, també. Ho creim necessari, perquè dins l’etapa de 0 a 3 estan com a molt descol·locats. També hem parlat de la relació de parella, quan neix un infant, no saben on col·locar-se i les dones potser tampoc no hi ajudam. A pics hi ha patiment, per part dels homes. Començant pel moment del part, molt de pics estan desubicats, sobretot si hi ha problemes, o una cesària, tenen la sensació que fan nosa.

Quines altres activitats feis, o quins altres objectius teniu?
Ja hem dit aquest dels espais familiars, hi distingim diferents tipus d’activitat: espai nadó, fins a deu mesos o això; espai familiar, de deu mesos a tres anys, amb dinàmiques de grup; espai de joc, aquest té molt d’èxit, tenim un grup a Porto Cristo i tres a Manacor. Les famílies poden venir durant una hora i mitja a jugar amb els materials a la sala. Una de les normes és que els familiars hi siguin. Hi ha una dinamitzadora, però no s’encarrega d’entretenir els nins. Llavors hi ha activitats específiques com música en família, tocar instruments, cantar cançons, això sí que és una activitat més dirigida; en volíem fer també una de psicomotricitat i no hi va haver prou gent. Llavors hi ha els grups de preadaptació. Un altre bloc són conferències i xerrades. Una altra activitat que feim amb l’Ajuntament és “Germanet o germaneta?” que es fa entre Ajuntament, Hospital i Associació, dirigit a famílies que tenen un nin de 0 a 3 i esperen un altre infant. Feim una visita a l’hospital, perquè s’habituin a veure l’espai, que no sigui tot tan xocant… Un altre aspecte amb el qual treballam és vetlar per la formació de les educadores, per això, amb l’Ajuntament hem fet la Comissió 0 a 3… També miram com podem millorar les escoletes públiques i les privades, com està l’espai urbà… Una altra cosa és assegurar la presència 0 a 3 a les festes del poble. Al principi eren moltes, ara ens hem centrat en Sant Antoni, tampoc no és que en necessitin moltes els nins, tornen a ser els pares els qui ho agraeixen més. I per últim, un altre objectiu és la difusió de la informació, per això cuidam molt les xarxes socials. Ja que hi som diré que ens podeu trobar al facebook “Infància 0 a 3 Manacor”.

Back To Top
×Close search
Search