“Els infants més petits tenen una altíssima capacitat d’emocionar-se amb el teatre”

Quins valors transmet La pequeña Max?
Nosaltres feim espectacles per a nins molt petitons, d’un a quatre anys. És un públic molt especial. En aquest espetacle indagam la seva capacitat de seguir una trama en escena, més enllà de l’estimulació sensorial. Els feim reflexionar i esdevenir espetadors crítics, a través de les històries que els proposam. Pensa que per a molts d’ells, és la primera vegada que van al teatre.

La protagonista té una discapacitat.
Sí, però això no és determinant. Sí que és important l’aïllament social en què viu, i la seva necessitat de ser acceptada. El públic hi empatitza molt. Però repetesc, la discapacitat és circumstancial, de fet, tots nosaltres portam la nostra motxilla de pedres a l’esquena.

I sobre l’escenari, una actriu de carn i ossos i titelles.
Sí. L’actriu està especialitzada en titelles i hem volgut que ella hi fos perquè, la veritat, ho fa molt bé. Anam María Montero també dóna vida a objectes quotidians que la protagonista utilitza en la seva vida.

La pequeña Max necessita un teatre per ser representada?
Pot anar on hi ha els petits: museus, escoles, escoletes, biblioteques, o també teatres, emprant tots els elements escènics d’un teatre professional, en aquest darrer cas. Cercam la proximitat, i per això feim seure els nins a l’espai escènic, els feim pujar a l’escenari, des d’on seguiran la funció amb els seus pares. També, valorant la capacitat d’atenció dels més petits, feim espectacles de durada més reduïda, que no sol passar de la mitja hora, i amb aforaments que no passin mai de les cent persones.

Feis intervenir els infants a l’obra?
Quan arriben és curiós perquè no saben ni com s’han d’asseure, però molt aviat reconeixen el concepte de territori de l’espai escènic i del públic, i no traspassen d’una banda a l’altra, es comporten com a espectadors adults, però amb una capacitat enorme, també, d’emocionar-se. Quan acaba l’espectacle, com que no estan habituats al fet d’aplaudir, els proposam un petit joc, en què l’actriu trenca la quarta paret i entra en el seu espai, però això és una sorpresa…

Quina opinió teniu de la FIET de Vilafranca?
Serà la primera vegada que hi actuam. Ens sembla una iniciativa excel·lent, i no necessària, sinó imprescindible. Ens serveix per mostrar la nostra feina perquè els programadors coneguin el nostre producte. La qualitat que hi ha a la FIET és molt alta, coneixem el mercat i els espectacles que hi van són molt bons, és tot un honor poder-hi participar.