skip to Main Content
“Intent Reivindicar La Memòria Històrica De Les Dones, Principalment Aquelles Que No Han Estat Il·lustres”

“Intent reivindicar la memòria històrica de les dones, principalment aquelles que no han estat il·lustres”

Carme Vidal (Santa Maria del Camí, 1971) és infermera d’Atenció Primària, especialista en Educació per a la Salut, màster en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere i formadora en violències masclistes als professionals sanitaris. Parlam amb ella sobre el seu nou llibre “Les dones a Mallorca. Un llarg trajecte cap als feminismes”.

Ets infermera. Com així decideixes escriure un llibre?
Estic ficada dins del món de la salut i el gènere i sempre m’ha interessat el tema de la recerca en el tema, llegint i agafant moltes notes. Quan vaig espolsar una mica els papers que tenia, vaig enviar-ho a Antònia Matamales i em va posar en contacte amb Lleonard Muntaner. A més, aquest llibre és un compromís cap al feminisme, amb el qual intent reivindicar la memòria històrica de les dones, principalment aquelles que no han estat il·lustres o rellevants. Jo sempre dic que aquelles dones que no anomèn són les més importants perquè són aquelles que no hem tengut oportunitat de conèixer. En aquest sentit, la recerca no és fàcil perquè, llevat de les il·lustres, que si que trobes informació, de la resta sembla que el patriarcat ha esborrat la seva memòria.

Dones a Mallorca és un terme ampli. Com es concreta això al llibre?
El llibre fa una mica de resum sobre l’educació i la cultura de les dones a Mallorca, també xerra del treball, perquè les dones sempre hem fet feina, productiva i reproductiva. Finalment, també xerr del sorgiment del feminisme a Mallorca i de les dones escriptores, que reivindicaven l’educació laica. També xerr de quinze dones mallorquines que per jo han obert les finestres al món. Finalment també xerr de la guerra civil i la postguerra però amb perspectiva de gènere, perquè les dones també van tenir un paper molt important i poques vegades es xerra d’elles.

També hi ha una menció especial a les dones de Felanitx, no?
Sí. Hi ha un capítol dedicat al poble on sempre he viscut que anomèn “Felanitx no té nom de dona”. Es tracta d’un petit repàs sobre l’educació, el treball i la repressió política a Felanitx i destac les figures de dones com les germanes Gilart o Alberta Giménez entre d’altres. .

Després d’estudiar la lluita de la dona, què diries que té d’especial o diferent respecte altres lluites?
La diferència més gran, per jo és que sempre ha estat una lluita pacífica. Totes les lluites socials sempre han implicat violència i la lluita feminista sempre ha estat pacífica i a més, també molt criticada. Fins i tot avui en dia, la lluita feminista encara és molt criticada.

Back To Top
×Close search
Search