skip to Main Content
Jaume Mut: “Esper Que Més Que Un Partit Frontissa El PI Pugui Ser Una Gran Porta”

Jaume Mut: “Esper que més que un partit frontissa el PI pugui ser una gran porta”

La setmana passada Jaume Mut (Manacor, 1985) va ser elegit president del comitè local del PI a Manacor, en substitució de Bel Febrer. Llicenciat en art dramàtic per l’ESADIB, actor professional, futbolista a Tercera Divisió, ara pren messions fortes en el món de la política.

Com es gesta la teva arribada a la presidència del partit? T’ho proposen, o et postules tu?
A base de reunions amb Catalina Riera i Bel Feberr i persones del Pi. És una cosa que fa estona que s’està gestant. M’ho vaig haver de rumiar bastant. Per part meva m’ho havia de pensar bé.

Pel que dius, sembla un canvi pactat. No hi ha hagut enfrontament amb Bel Febrer?
Bel Febrer és un actiu molt important dins el Pi, i un dels factors que va fer que jo acceptàs el càrrec. I estic molt content del nou comitè, perquè suma experiència però també l’impuls que pot donar la gent jove, partit nou, com aquell que diu.

Què s’espera de tu com a nou president?
Sobretot, cohesionar el grup, dinamitzar-lo, alleugerir de càrregues els regidors, que ara tenen molta de feina i s’acosten eleccions… Està molt bé diversificar i crear xarxa a l’hora de comanar feines.

Si Bel Febrer era la presidenta i va ser la número dos de la llista, en Jaume Mut també ho serà, no és ver?
Sembla que això és vox populi, no en tenc ni idea. No ets la primera persona que m’ho demana. La meva feina és ajudar Catalina Riera, ajudar Bel Febrer, que és regidora i esperem que ho pugui ser molt més temps. Això ho saben els qui ho han de saber, si aquesta feina meva agrada podria estar a un lloc alt de la llista, però no és el meu objectiu principal.

De vegades sembla que entrar a un partit polític ens fa perdre el món de vista, i arribam a defensar coses que no creim. Com ho gestionaràs, tu?
Jo som en el Pi perquè m’agrada molt com pensa Catalina Riera. La conec de fa molt de temps. I jo en el Pi el que vull fer és feina en positiu. No pot ser que la política creï tants de conflictes, i això és una cosa que m’agradaria canviar si pogués. Jo puc estar d’acord amb qualcú que sigui d’un altre partit, perquè la nostra feina, en el fons, hauria de ser intentar millorar Manacor. Hem de lluitar tots pel mateix i deixar les diferències de banda. A ca nostra m’ensenyaren que per fer-me valer, m’he de fer valer a mi mateix, no he de destruir els altres. Jo som aquí per vocació: no és la meva feina ni és la meva vida. I si no estàs fermat, pots dir el que penses, lliurement. I si no t’ho accepten ja farem una reflexió… És cert que hi ha molts de polítics que defensen coses que no creuen realment.

Suposant que la X és l’eix dreta-esquerra i la Y és l’eix espanyol-mallorquí, on et situaries tu?
Jo em situaria una mica per tot, les diferències són positives. La meva intenció no és adoctrinar ningú. M’agraden coses de l’esquerra i de la dreta. I això no vol dir que no tengui personalitat, al contrari.

I pel que fa a la identitat?
Jo em sent mallorquí, cent per cent. Tots tenim un passat, i hem de respectar la nostra cultura i la nostra llengua. Ara, a mi m’agrada el món, i tan bé estic a Madrid com a Barcelona, i aprendre de tothom.

Hem viscut un mandat convuls. Venim d’una escissió del PP que desemboca dins el Pi, i d’una espantada de MÉS a l’hora de tancar el pacte amb vosaltres… Per qui et decantaries, tu, a l’hora de pactar?
Jo com que som nou, estic obertíssim a tot. Realment no sé el net del que va passar. Però del passat n’hem d’aprendre tots, i en positiu. Crec que el moment del Pi de ser un partit frontissa ja ha passat, i ara més que frontissa hem de ser una gran porta.

Ciutadans i Vox podrien tenir presència al pròxim consistori. On és la línia vermella per pactar?
Ens hauríem de valorar a nosaltres. xerrar d’altres partits politics és donar-los publicitat. Hem de poder xerrar de qualsevol. L’objectiu és fer-nos sentir i veure a nosaltres, per no haver de dependre d’altres. Neixen dos partits polítics nous i se li dona molt de bombo… i ja se sap hi ha novetats que agraden i altres que espanten.

Com a actor podries ser delegat de Cultura, com a futbolista, delegat d’Esports… per quina et decantes?
També les podríem ajuntar. És cert que són les que més podria dominar, però tampoc m’ha de fer por enfrontar-me a àrees noves. He estat els darrers anys al consell d’administració de la SAM i pens que s’ha fet una gran tasca, amb nous aparcaments, retirada de zones blaves…

En qualsevol cas, compaginaries la tasca de regidor amb la feina…
Sempre està bé no allunyar-te de les teves coses i no deixar la teva feina. Et fa posar els peus en terra, i et torna al món real, que no vol dir que els regidors no hi siguin.

Quins són els grans desafiaments del mandat que començarà el 2019?
Per part del PI sobretot intentar continuar la bona feina que hem fet i aprendre de les errades que haguem pogut cometre. Avui Manacor és més amable i més sa, la gent és més participativa. La feina està ben encaminada.

Però concretem… neteja?
És complicat, perquè hi ha molts de factors, i el primer és la societat mateixa. Si cuidam el poble el tendrem net. El segon factor és l’empresa de neteja, que ha tornat renovar. La gent es demana com és que torna guanyar. Simplement perquè hi ha uns requisits i ells han tengut més punts que ningú. El que ha de fer l’Ajuntament és estar-los més damunt i mirar de gestionar millor els recursos que tenen ells.

El Pla General sembla que està a l’aire. Tota la culpa és de Palma? O l’Ajuntament no ha fet els deures, tampoc?
No n’he parlat amb la batlessa. El que està clar és que el PG és necessari. Tant si és per un motiu com per l’altre… és important dur-lo a terme.

Però què fa que ningú, mai, encara, l’hagi aconseguit aprovar?
No ho sé. Qualque pic hem de saber acotar el cap i donar la raó a un altre. Potser així avançaríem… Els problemes no els sé, el que està clar és que m’agradaria que se solucionàs ja. Bel Febrer hi ha invertit hores, maldecaps i malsons, però tornam a estar com fa quatre anys.

Un altre imponderable és l’aigua potable. No en tenim.
Vàrem estar a punt d’aconseguir-ho no fa gaire. Però ens denegaren la subvenció. No defallirem.

Acabam. Defensaràs que una dona pugui ballar de dimoni, si ve el cas?
El temps canvia, les cultures han de canviar. Clar que sí, ja sigui ara o sigui més endavant. No podem quedar ancorats en el passat. Hem de conservar les tradicions, però això no ens ha d’impedir evolucionar.

Back To Top
×Close search
Search