skip to Main Content

“Jaume Vidal Alcover va ser un personatge polèmic i contradictori, una figura dual”

[pullquote] La filòloga Llucia Serra (Eivissa, 1992) és la comissària de l’exposició sobre l’escriptor manacorí que aquests dies es pot visitar a la seu de la Insitució Pública Antoni Maria Alcover
[/pullquote]

Com està estructurada l’exposició?
Està formada per quatre panells, cadascun encapçalat amb un vers seu, com per exemple: “O les ales de l’ideal”, o “He inventat un horitzó”. En el primer panell feim un repàs de la seva biografia. Nat a Manacor el 1923, comença estudis de dret per la pressió de l’època, però gràcies al suport d’un oncle seu pot encaminar-se cap a uns estudis més en consonància amb la seva vocació. En un any va estudiar totes les assignatures de la carrera de filosofia i lletres, també va estudiar filologia clàssica i es doctorà en català. En conèixer Maria Aurèlia Capmany se’n va a viure a Barcelona amb ella. Allà duran a terme nombroses accions culturals i literàries, com també a Tarragona, on també va estudiar i fer classes. . Precisament a Tarragona va impulsar l’any 1972 els estudis de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili.

Fa la impressió que es va desvincular molt aviat de Manacor…
Sí, de fet el batxillerat ja el va fer a Palma.

El segon panell parla de la seva obra literària.
Sí, ell des de petit va llegir i escoltar rondalles. També va valorar molt Joan Alcover, oncle seu, i altres poetes de l’Escola Mallorquina que ell anomenava com a referents. Pel que fa als francesos, els seus referents eren Verlaine, Mallarmé, Baudelaire. I també els clàssics. Quant als gèneres va ser absolutament polifacètic, i va guanyar premis en narrativa, poesia, teatre i assaig. Amb Terra negra, per exemple, rebé el Carles Riba de poesia. A la narrativa breu es on es pot veure més la influència de les rondalles. No obstant això, tenia una gran capacitat per canviar de registre i era capaç de passar d’un registre molt formal i exquisit, influït per la seva formació clàssica, a un llenguatge molt més popular i rondallístic.

També va ser traductor.
Sí. Traduí al català obres de l’italià, el castellà, l’alemany o el francès. Entre els autors que va traduir hi ha Rimbaud, Brecht, Foscolo o Proust. D’aquest darrer va ser el primer que va traduir al català l’edició completa d’A la recerca del temps perdut.

Va ser un home temperamental, polèmic, amb principis sòlids.
Sí, també tractam la seva faceta de polemista. Quan fas la repassada biogràfica, sempre penses que és el típic personatge de l’època. Però quan grates veus que no és ver, que no és per res estereotipat, sinó polèmic, polifacètic, amb un munt de matisos i de tonalitats que val la pena aturar-s’hi. En molts de casos sorprèn. Va tenir moltes baralles com a professor d’universitat.

En el tercer panell valorau la dualitat de la seva personalitat. Què voleu dir amb això?
Quan veus tot el que va fer, t’adones fàcilment que és una figura molt contradictòria, per una banda, per aquest contrast de registre entre unes obres i unes altres, amb la repetició rondallística. Hi havia també la idea de son pare. Miquel Àngel Riera diu que per entendre tota la poesia de Jaume Vidal Alcover hem de recórrer a El fill pròdig. Es tracta del punt més important de la vida de Jaume Vidal, marcat pel desig de ser estimat per son pare, i de ser reconegut com a tal. També hi ha un contrast clar entre el dandi, l’home ben vestit i seriós i el polemista, el lluitador, l’home abocat a l’ànsia de llibertat. Tot això es veu reflectit en la pentalogia inacabada d’Els anys i els dies, on Vidal intenta aprofitar tota la mitologia i tota la tradició, però vol anar més allà i vol servir d’escaló entre la tradciió i la creació de mites de Villalonga o de Porcel. Per a Vidal el fill pròdig no és una cosa necessàriament negativa, sinó una ànsia de llibertat natural, perquè les persones necessiten aquest trencament amb la casa pairal. Amb la figura de Bernadet Fill de Rei, resumeix també aquest sentiment, però el modula. Per Vidal, en Bernadet no està tranquil quan troba l’amor, sinó quan parteix a cercar-lo. Les rondalles tenen aquesta part universal, perquè les persones tenim aquesta necessitat de fer aquest ritual de pas. Vidal se sentia molt atret per aquest tema i l’utilitza molt sovint en tota la seva obra. Per a Vidal Alcover està bé que Bernadet acabi morint, perquè així s’allibera de la necessitat de toranr.

A banda de la literatura creativa, Vidal Alcover també cultivà l’assaig i la crítica literària.
Sí. Hi ha molta de gent que encara ha estudiat amb els llibres de Vidal Alcover. La seva Síntesi de la història de la literatura catalana és un referent.

I ha estat una figura reconeguda.
Sí. Això ho valoram en el quart panell, on recuperam què s’ha fet entorn de la seva figura. Els premis Ciutat de Manacor de Teatre duen el seu nom, com també un premi de traducció de la Rovira i Virgili. A Manacor, una escola també du el seu nom. I a Ulldecona es representa encara avui, més de seixanta anys després, la versió que Jaume Vidal Alcover va fer de la seva Passió.

Back To Top
×Close search
Search