skip to Main Content
“Jo Crec En L’escola De Quilòmetre Zero”

“Jo crec en l’escola de quilòmetre zero”

Amanda Fernández, (Manacor, 1979) va ser regidora a l’Ajuntament manacorí fins el 2017. Dimití i tornà a fer de mestra, fins que Martí March la cridà per ser directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa.

Una municipalista vocacional al Govern balear.
És cert. Sempre he tengut vocació municipal, però l’altra és l’educativa. Sempre vaig dir que en deixar la política municipal tornaria a l’escola. Em va venir molt de nou que em telefonàs el conseller per oferir-me la direcció general. Em va generar dubtes, que vaig haver de resoldre aviat, però amb aquesta oferta vaig veure la manera de seguir en política però fent el que més em crida, que és l’educació.

Com veus el pacte manacorí actual des de defora?
Venint cap aquí he telefonat a Núria Hinojosa per donar-li l’enhorabona per l’aprovació del Pla General. I li he comentat que el Facebook m’havia recordat que feia un any de la moció de censura, i hi vaig veure el hashtagg #tornarem. Quina millor tornada que l’aprovació del Pla General. És entrar per la porta gran i don l’enhorabona a Núria i a tot l’equip. Aquell #tornarem va donar llum al que hi ha ara.

Però sembla que es respiri un ambient diferent al dels 144 dies. Què passa?
Pel que m’han comentat ells, t’agafes les coses d’una altra manera. Tenc bona relació amb Miquel Oliver i Sebastià Llodrà, i m’han contat que sí, que es respira d’una altra manera. En aquells quatre mesos anàvem a les totes, no teníem temps de discutir. Ara hi ha quatre anys per endavant, i les coses es poden debatre més. La situació política estatal també hi influeix.

Has parlat del Pla General. L’hauries aprovat així?
Hi conflueixen dues situacions, la urgència, i el fet que si l’haguessin començat de zero seria tot un altre pla general. Hi ha moltes coses que no són les més importants però són les més urgents. Si no aprovàvem aquest Pla perdíem oportunitats, credibilitat i tasca feta.

I mentrestant, unes noves eleccions espanyoles. No passes pena que els votants de PSOE i Unides Podem estiguin decebuts i no vagin a votar?
El que jo creia és que no arribaríem a aquesta situació, que finalment hi hauria una entesa. Si a Manacor i a la comunitat s’aconsegueix pareix que també s’hauria d’aconseguir allà. A nivell estatal no hi ha aquesta tradició de pactes. Nosaltres volem un govern d’esquerres perquè hi pugui haver polítiques de continuïtat aquí. Si canvia el govern, tot canviarà de verd en blau. Sabem que hi ha gent que està cansada, però els demanam que vagin a votar.

El conflicte català no es resol. Com ho veus tu?
Ens toca de molt a prop perquè hi compartim llengua i cultura. Hem de continuar apostant pel diàleg. Ni a una banda ni a l’altra la via única no funciona. I cal una reforma de la Constitució, de l’Estatut, reformes fiscals…. Hem de ser més federals.

És un francàs de la democràcia espanyola la sentència del suprem per l’1-O?
Hem de donar marge al poder judicial, però hi ha coses que no ens hauríem pensat mai. Crida molt l’atenció la quantitat d’anys de la sentència. Les lleis hi són per complir-les, però de manera personal, m’ha dolgut, perquè no soluciona res, el conflicte hi continua sent i la solució ha de ser política.

Per què costa tant tirar endavant obres públiques, i més encara en l’àmbit educatiu? Tres exemples a Manacor: Ses Comes, Sa Torre i Simó Ballester.
Hi ha diferents factors. Ja sabem la lentitdu de l’administració quant a procediments, licitacions i concursos, i tot això si les empreses no et presenten recursos, o fan fallida. Però també venim d’una manca d’inversió des de fa molts d’anys. Son Macià, ja feia vint anys que es demanava. I mentrestabnt es fan inversions d’obres més petites. A Sa Torre hi trobam moltes dificultats, i a la fi costarà el mateix que si féssim una escola nova. Ara també tenim problemes amb Ses Comes… i hem de fer requeriments a l’empresa perquè no compleix. A això hi hem d’afegir que a la comunitat autònoma ens arriben més de 2.000 alumnes nous cada any, quan a altres bandes passa el contrari.

Quines són les bondats de la innovació pedagògica?
La societat actual es constata que el que tenen ara és molt automàtic. Amb un clic ets pertot, amb el telèfon. Això fa que els nins d’avui necessiten moure’s més. Estan asseguts, amb la tàblet, o enganxats a la tele. Innovació no vol dir que sigui nou, sinó que es canvia el que hi havia. Hi ha metodologies com la Montesori, que no són noves. Volem fer una feina transversal, no podem obviar que la societat és canviant i que ho fa a un ritme frenètic, multiculturaltural, multilingue, divers. I tothom ha d’aprendre al seu nivell, per ser competents a la societat actual. Amb la LOMQE estam ancorats anys enrere. Els continguts els tenim amb un clic. hem de mostrar procediments, analitzar la informació, i ser-hi crítics. Hem de veure quins centres innovadors funcionen i quins no. Cal fer-ne una avaluació, perquè la innovació no és bona per si mateixa.

Hi ha escoles de primera i de segona, en funció de si fan innovació o no?
Cada centre és el que decideix quina metodologia empra i quines són les seves línies. Volem donar molta importància a l’autonomia de centre, no és el mateix Manacor que Son Gotleu, un centre unitari d’un poble del Pla que un altre de costa.

Veus bé els moviments que fan determinades famílies per aconseguir dur els seus infants a un centre o a un altre, fins i tot a pobles diferents?
És un xoc de drets, les famílies tenen dret a decidir, però fins a un límit. Jo crec en l’escola de quilòmetre zero. És la teva comoditat i t’hi has d’adaptar. Però no podem generalitzar. De totes maneres, els alumnes són molt més adaptables que no les famílies mateixes. Qui passa més pena són les famílies. Tenen dret a triar, si hi ha lloc. El que no farà l’administració és posar més places a un lloc per aquest motiu.

Una de les àrees que dus és la de primera infància. N’hi ha molt poques, i les duen els ajuntaments. Què hi aporta la Conselleria?
La Conselleria en té quatre de pròpies, la resta les duen les ajuntaments. L’etapa de 0-3 anys no és d’escolarització obligatòria, però hi ha poques places d’escoletes públiques i molt poca gent hi pot accedir. Donam 6.000 euros per grup. Per exemple, Son Boga en té 6, idò 36.000 euros. El personal el paguen els ajuntaments. A més, també hi intervé l’equip d’intervenció primerenca amb l’alumnat de necessitats educatives especials. I tant les públiques com les privades autoritzades rebran ajuts de menjador i d’escolarització. El pressupost per a Primera Infància és l’únic que ha augmentat. I també flexibilitzarem que les guarderies assistencials puguin adaptar-se a la normativa, tant pel que fa a l’espai, com al temps perquè les mestres es puguin formar.

La tecnologització a l’escola no pot eixamplar encara més les diferències socials? Tothom ha d’anar a escola amb una tauleta?
Hem de ser competents digitalment però això no ens ha de crear una dependència. Tenir un llibre dins un portàtil no és innovació pedagògica, són noves tecnologies, que han de ser un recurs mes. llibre de text és un recurs. A les escoles s’ha d’invertir en noves tecnologies perquè tothom les pugui emprar en igualtat de condicions.

Són suficients les beques per assegurar que els infants de famílies amb menys recursos tenguin igualtat d’oportunitats.
Mai són suficients. Hi ha les de menjador, les de transport, les d’escolarització zero-tres, les d’estudis postobligatoris, i les beques NESE. Hi ha molt de desconeixement per part de segons quines famílies, perquè hi ha tràmits als quals no els és senzill accedir. És el peix que es mossega la coa. Els ho hem de facilitar.

Després de Bauzá, tenim una comunitat educativa més cohesionada? O hem perdut punyida?
Hi ha molt de contacte amb tota la comunitat per part de la Conselleria: APIMAs, FAPA, reunions de directors, sindicats… Ha millorat molt la fluïdesa. Està clar que estam molt més enllaçats amb tots els actors, però sí que per ventura allò que ens va unir potser s’ha perdut una mica. Jo quan em reunesc amb famílies que demanen més recursos per als seus fills els dic sempre: “No defalliu, demanau”.

Back To Top
×Close search
Search