skip to Main Content

Joan Aguiló:  “Quan penses que estàs cansat, encara pots un poc més”

[pullquote] Joan Aguiló Veny va néixer l’any 1968 a Manacor. És empresari de professió. Dissabte passat va travessar nedant el canal de Menorca, 37,8 quilòmetres que separen el far d’Artrutx i el Cap des Freu.
[/pullquote]

Quina és la teva vinculació amb el món de l’esport i quan va començar?
Jo pràcticament no vaig fer esport fins als 34 o 35 anys, quan vaig deixar de fumar, i la meva doma, que anava a natació, em va dir si em feia ganes provar-ho. Li vaig dir que sí. Aleshores em vaig apuntar a davant ca meva, al gimnàs, i vaig començar a nedar tres dies a la setmana.

Entenc que així va començar tot, però llavors com va créixer la teva afició?
El meu cunyat, Pere Mestre, em va dir que li agradava anar a nedar a la mar, vaig començar a anar-hi amb ell i m’hi vaig aficionar. Combinava les dues coses: la piscina i la mar. Després, a poc a poc em vaig començar a apuntar a carreres. Record que una de les primeres va ser a Formentor. És una carrera de 7 quilòmetres i vaig entrenar durant un any per poder-la fer. Va ser la meva primera fita important.No havia fet mai una distància tan llarga, així que el meu objectiu era arribar, poder-la acabar, i ho vaig aconseguir.

Quins altres reptes has aconseguit abans de poder-te plantejar aquest de tants de quilòmetres?
He fet moltes vegades curses de 10 quilòmetres, he anat a fer-ne a Eivissa i a Menorca. Per a anomenar-te’n algunes, a Eivissa per exemple he fet de Sa Caleta a Es Cavallet; que són 11 quilòmetres, o una dels Pujols a Santa Eulàlia, que són 30. També he anat a Cabrera. I enguany, el mes de juny, per saber si estava bé per provar de fer el Canal, en vaig fer una a Menorca de 25, sense neoprè. El repte de fer el canal era una cosa que fa estona que tenia dins el cap.

Com t’has entrenat per aconseguir-ho?
Normalment procur entrenar cinc o sis dies la setmana, i combín la mar i la piscina. Les sortides a la mar poden ser de 3000 metres. A l’hivern ho faig amb neoprè. En els entrenaments de piscina faig entorn de 4000 metres. A vegades faig dos entrenaments al dia.

Has creuat el canal sota el paraigua de Menorca channel swimming association, què és això?
És una associació que es dedica a promoure, controlar i organitzar proves de natació a la mar, una de les quals és travessar el canal. Ells s’encarreguen de demanar els permisos, de preparar-ho tot i d’acompanyar-te. Això sí, has de seguir les seves normes: no pots tocar la barca, no pots rebre ajuda, no pots dur neoprè, etc. Hi ha un observador que, de la barca, controla que compleixis les regles. De la mateixa manera et cronometren, miren el temps que estàs entre tocar una vorera i l’altra. Jo vaig estar 11 hores i 51 minuts.

Hi ha molta gent que ha fet això?
D’ençà de 1968 i de manera oficial, segons les normes de l’associació, ho han fet catorze persones.

Com va ser l’experiència? Vares topar amb alguna dificultat? Algú de prop t’acompanyava dins la barca?
M’acompanyaren la meva dona i els meus dos fills, varen ser un gran suport per jo. Ells m’assistien a les aturades per menjar i beure, aturades que al final feia cada mitja hora, amb això hi ha llibertat. Vaig tenir sort amb el temps i amb els grumers, no en vaig veure cap, dels que piquen. Els deu darrers quilòmetres sempre són els més complicats, per mor del cansament acumulat, així i tot, ho vaig dur bé, estava tranquil i no vaig dubtar en cap moment de no poder arribar.

Ja estàs recuperat? Et sents bé fisicament?
Sí, ja m’he recuperat. Em sent bé. A banda de nedar també som casteller i això m’ajudat a l’hora de fer castells.

Què has après de l’experiència? Què t’aporta tot plegat?
Que la força mental és allò que marca la diferència, i que el cervell humà és molt potent. Quan penses que estàs cansat, encara pots un poc més. Al final, és el cap el qui fa que puguis fer les coses. Per altra banda allò que valor molt són les amistats que m’ha aportat nedar. A la mar sortim amb un grup de nedadors, sempre hi ha qualcú a punt per entrenar. Quan trobes gent a la qual li agrada allò mateix que a tu, és quan més en gaudeixes. Ells també m’han ajudat molt.

Back To Top
×Close search
Search