skip to Main Content
Joan Gayà, Garba, Fa Cent Anys Envoltat De La Seva Família

Joan Gayà, Garba, fa cent anys envoltat de la seva família

Amb una salut de ferro i una lucidesa sorprenent, l’amo en Joan atribueix la seva longevitat al fet de “no haver estat un home de bars”

Envoltat de la seva família, i en un ambient de joia i germanor, el passat dia 30 de desembre i al Molí dels Tastavins, Joan Gayà Gomila, Garba, va celebrar el seu centenari. Nat a Manacor el 28 de desembre de 1918, l’amo en Joan va fer feina tota la vida de fuster. Ell, que era el major de tretze germans, es va casar amb Maria Llodrà, de qui va quedar viudo ara fa set anys, tengueren sis fills (tres nins i tres nines) i ara el contemplen ja deu nets, set nines i tres nins.

L’amo en Joan gaudeix de bona salut i conserva una lucidesa impròpia de la seva edat. Ell atribueix aquesta longevitat tan sana i tan duguedora al fet que no ha estat mai un home de bars, que no ha begut ni ha fumat.

Envoltat dels seus, l’amo en Joan escoltà emocionat al Molí dels Tastavins de Fartàritx, la lloança que li llegí un dels deus nebots, l’actor i dramaturg Joan Gomila, i que reproduïm adjunta i de forma íntegra en aquesta pàgina.

LLOANÇA AL CENTENARI DEL TIO JOAN

Dia vint-i-vuit de desembre
de l’any mil nou-cents devuit,
―vos en recordareu sempre
talment el dia d’avui―

va arribar a Can Garba,
amb cigonya que no pas amb avió,
el que seria primer infantó
d’aquella santa i anomenada casa.

La cosa va anar així
segons les notícies del veïnatge
i així jo vos ho vull dir
sense anar vestit de patge.

Retut de son el padrí Toni
a una cadira feia becada,
la padrina que romp aigües i diu: ―Toni
ja surt l’infant, no és cap innocentada.

Ja tenim el Betlem a la casa,
els veïnats fent de pastorets
i en comptes d’un Àngel, un mossèn
acompanyat dels escolanets.

Dels Reis d’Orient no en vengueren,
no perquè fóssiu republicans,
sinó perquè de pobres que éreu
degueren passar de llarg.

El Borbó del moment
anomenat Alfons tretze
tampoc no us va tenir en ment
de tant ocupat que estava

enregistrant pel·lícules d’acció
amb les senyoretes del Raval
a les quals hi tenia molta afició,
com a omplir-se les butxaques

per mitjà de la corrupció.
El mal ja ve d’enfora
de ja fa molt i no d’aquesta hora.
Ai, la família de Borbó!

Amb tots aquest antecedents
que no auguraven res de bo
fóreu el major de tretze reincidents
entre germans i germanes: redéu quina por!

Se comprèn que el vostre posat
fos seriós, preocupat, mancat de mans,
«Si cada any tenim novetat,
on posarem tant de germans?»

A la fi la cosa s’atura,
a la fi la tranquil·litat,
però com que després del bony arriba el forat,
a Fartàritx tenim l’aventura.

I en edat de festejar
Se li presenta na Maria Bessona.
«Ai Déu meu quina reinona
jo, en aquesta no la deix escapar».

I feien una plantada
ell, magre i sec com un garrot,
I ella grassoneta i ben posada:
ja ha aglapit s’albercoc.

I tal dia de no sé quin any
amb capellà i homilia
varen formar «sa família»,
vet-aquí un altre parany.

No varen ser tretze, però varen ser sis.
Entre el carrer de la Creu i del Remei, quina gentada
No donàvem a basto amb la mirada
vivint dins d’aquell petit pis.

Ja no me vull allargar
per no cansar l’auditori
però tampoc vull ajornar
fer un repàs a cent anys «d’història».

Com ja ho diu sa dita:
qui molt viurà moltes coses veurà.
I ara vos posaré una fita
de tot el que heu vist passar.

Heu vist passar nou papes
i sis caps d’estat,
trenta-dos presidents del Govern Espanyol!
De banderes d’Espanya quatre de diferents.
Heu vist una guerra mundial i una mala fi de regionals
Heu vist la restauració borbònica, la dictadura de Primo de Rivera,
i la república.
Heu viscut la guerra civil, la repressió, el franquisme,
i l’esperança de la transició i la democràcia.
Heu vist néixer vint-i-tres nous estats a Europa
I més de cent arreu del món.
I amb tots aquests canvis, encara n’hi ha que diuen
amb proclames i discursos volent fer creure al polutaxo
que una Constitució és inviolable i no se pot tocar.

Heu vist créixer les barriades de Baix des Cos,
Sa Moladora, Santa Catalina, Na Capellera
S’hort des Cabre, Sa Torre, Son Fangos, Ses Tapareres.

Heu vist canviar de lloc sa carretera de Palma tres vegades.
Heu vist sa pista vella i sa pista nova.
Heu vist és velòdrom i el futbol en es Cós.

Heu vist passar dels carros als carrers plens de cotxes.
Heu vist volar l’avió i arribar l’home a la Lluna.
Heu vist néixer tots els avanços i les comoditats.
Heu vist coses que no creuríeu si només vos ho haguessin contat
Heu conegut el dolor, el plor i l’alegria. Tot això heu vist…

Però amb aquests cent anys no heu vist
que els pobres deixin de ser pobres
ni els rics deixin de ser tan rics.
Que al món la fam s’aturi i que s’acabin les guerres,
els desplaçats, els immigrants perseguits i ultratjats.

I tot això que no heu vist
no ho veureu ni en els pròxims cent anys.
Tot això és el que no heu vist
al llarg d’un centenari.
Ja ho diu el meu abecedari
no hi ha riure més trist
que el somriure d’un pallasso.

Ja acab el paperasso
que la vostra filla m’ha encolomat.
Ho he fet de molt bon grat
perquè m’agrada fer un poc el trasto.

I amb aquesta codolada
don per acabada la lloança
si no ho he fet amb templança
que me’n dugui una llevantada.

Alcem les copes de xampany
i ara que encara no tot és perdut,
vos pugui donar els molts d’anys
i a tots vosaltres molta i molta salut!

Manacor, Molí del Tastavins.
30 de desembre de 2018
Joan Gomila Gayà

Back To Top
×Close search
Search