skip to Main Content

Joan Melià parlarà sobre la situació sociolingüística actual a les Illes al primer Dilluns de l’OCB de la temporada

Dilluns que ve, dia 3 d’octubre, el filòleg, sociolingüista i professor de la UIB Joan Melià iniciarà la temporada de tardor dels Dilluns de l’OCB, on parlarà de les dades recents sobre la situació sociolingüística a les Illes Balears. No és la primera vegada que Joan Melià visita Manacor per parlar del panorama lingüístic: la darrera vegada parlà dels reptes de la llengua catalana i, aquesta vegada, ho farà sobre la situació sociolingüística actual. Serà dilluns que ve a les vuit del vespre, a l’OCB de Manacor, al carrer de Jaume II, número 15.

En l’article “La llengua catalana a les Balears. Algunes dades recents sobre usos i coneixements”, publicat a la revista Lluc el 2011, Joan Melià, en relació a les dades publicades per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears obtingudes de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials 2010 elaborada per l’IBESTAT, escrivia que «la primera impressió que s’obté de l’observació(…) és que el pes de la llengua catalana, tant pel que fa a l’extensió dels coneixements com a la presència en l’ús social, ha experimentat un procés de reducció». I afegia que «les dades no es poden observar sense tenir en compte la variació demogràfica que s’ha produït en el període» de set anys de distància entre les dues enquestes. Segons l’enquesta del 2010, «la proporció de persones que tenen coneixements de llengua catalana és superior a la proporció de persones que han nascut en territori de llengua catalana». Entre les dades del 2010 i ara, han transcorregut uns set anys, de manera que hom es demana si ha continuat el procés de reducció de coneixements i de la presència en l’ús social de la llengua catalana. Així com si ha continuat la progressió en la proporció de persones que tenen coneixements de llengua catalana en relació a la proporció de persones nascudes en territori de llengua catalana.

Com ha afectat en les dades recents la pressió de les autoritats polítiques per tal de fer triar la llengua escolar? Quina proporció d’al·lòctons no considera el català com a llengua pròpia? Quina proporció de persones, que viuen a les Illes Balears i que saben català, no l’usaran si la dinàmica de relació no els empeny a fer-ho? Com ha afectat als usos socials i a les actituds lingüístiques que el català hagi sortit de l’Administració i de mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió aquests darrers quatre anys? Pot encarar una comunitat la normalització lingüística de la seva llengua fonamentada només en els pilars de l’escola i l’administració? Interrogants com aquests formen part del futur de les Illes Balears i de la llengua catalana, però també de la coexistència i de la cohesió social i cultural.

El Dr. Melià Garí, nascut a Porreres l’any 1954, llicenciat en Filologia Hispànica i doctorat en Filologia Catalana, és professor titular de la Universitat de les Illes Balears i també és coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) i del Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB). Va esser director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (1999-2003). El seu camp de treball se centra en la sociolingüística, la didàctica de la llengua i la planificació lingüística. Ha escrit Llengua i immigració: la llengua i els immigrants de segona generació a Mallorca (1992), La llengua dels joves: comportaments i representacions lingüístics dels adolescents mallorquins (1977), Immigració i normalització lingüística (2004), entre d’altres treballs. La seva investigació gira entorn d’eixos tan importants per a la pervivència i la salut de la nostra llengua com són la immigració, els joves i l’ús lingüístic i la normalització lingüística.

Back To Top
×Close search
Search