skip to Main Content

Joan Xamena: “La pugna per la capitalitat de comarca entre Manacor i Felanitx ja ha passat a la història”

[pullquote] Joan Xamena Galmés (Felanitx, 1972) és mestre de primària de la cooperativa Es Lledoner. Fa sis anys ja era portaveu del Bloc per Felanitx a l’Ajuntament. Ara n’és el batle gràcies a un pacte amb el PI i el PSOE. Parlam amb ell de les festes, de l’experiència a batlia i de la relació entre Felanitx i Manacor.
[/pullquote]

Que queda d’aquelles verbenes de Felanitx dels anys seixanta i setanta?

Queda el format. Feim quatre o cinc verbenes per les festes. Avui han canviat els artistes, simplement perquè aquest món ha canviat també a nivell comercial. Primer hi havia dues o tres estrelles mediàtiques, que sabies que omplirien només amb la seva presència. Avui és diferent. Contractam aquells grups que puguin arribar a un màxim de gent. Enguany duim La Raíz, i també grups catalans. Volem ampliar el marc de les festes. L’any passat David Bisbal va dur 3.000 persones a Son Fuster. Nosaltres a una verbena en tenguérem 4.000. Un temps, duies mecano Quatre o cinc verbenes per les festes. Han canviat els artistes. Simplement perquè ha canvait a nivell comercial. Dues o tres estrelles mediàtiques. Avui és diferent. contractam aquells grups que puguin arribar al màxim de gent. Grups catalans. Ampliar el marc de les festes. No és el format que hi havia un temps. Bisbal, 3.000 persones a Son Fuster. 4000 a una verbena l’any passat. Un temps omplies segur amb grups com Mecano. Ara les coses han canviat. A més, avui en dia, segons quins artistes no volen anar a segons quins recintes. Només accepten capitals.

Quin ha de ser el model de festa felanitxer?
Férem una enquesta via web amb molta participació. Es va arribar a la conclusió que la gran majoria volia mantenir el mateix format i que les verbenes fossin totes gratuïtes. Enguany totes ho són llevat de La Raíz. Aquest és el model que vol la gent.

Hi hagué un temps grups que muntaven festes alternatives. S’ha diluït, aquest moviment? Heu atès les seves demandes?
No hi ha festes alternatives, perquè les verbenes són gratuïtes. Ara, està clar, també, que no pots fer tothom content….

I la relació amb el Coso i la seva interpretació de la festa a nivell institucional, independentment del color polític de qui governi, quina ha de ser?
L’Ajuntament ha de tenir bona relació amb totes les entitats de Felanitx, siguin de la tendència que siguin. Sabem els trulls que hi ha hagut amb els anteriors equips de govern. Nosaltres hem intentat restablir la comunicació. També es fiquen amb nosaltres, però està dins la normalitat.

Quin balanç fas d’aquests dos primers anys de mandat? Què ha canviat a Felanitx, després del pas de Catalina Soler i Biel Tauler?
Hem aportat molt. Feim Plenàries més participatives. A cada sessió convidam una entitat de Felanitx que ens doni la seva opinió. A principi, a mitjan i a final d’any tots els regidors donen compte de les seves actuacions. Retransmetem les plenàries via web. A hores d’ara, a més, ja hem fet nou o deu assemblees ciutadanes. La participació és una de les nostres prioritats.

Quines són les fites a nivell urbanístic?
Hem aprovat el catàleg de patrimoni, hem aprovat l’inici del pla especial, i feim feina per aprovar l’avanç del pla general. Hem fet la renovació de la xarxa d’aigua potable de la Punta, la primera línia de carril bici de Porto Colom, entre moltes d’altres iniciatives, com ara obres a diversos carrers de Felanitx. També recuperam l’hospici amb un total de trenta places de centre de dia i vuit de nit.

Quina és la filosofia del pla general.
La gran diferència amb el pla general anterior és el límit que posam al sostre poblacional i també als urbanitzables.

Si ha de ser com a Manacor… el pla general s’anuncia, s’hi fa feina, però no s’acaba aprovant mai…
Feim feina damunt un pla del 1969 i fins ara no hi ha hagut manera d’aprovar-lo. Serà difícil fer-ho dins aquesta legislatura. El moment que va ser més a prop de ser aprovat va ser quan era batlessa Catalina Soler.

Sembla que el PP demana la teva dimissió…
És una bajanada. En el concurs per la recollida de fems dues empreses han estat excloses perquè no complien els requisits de documentació. No hi ha res més. Són ells els qui haurien de dimitir per estar imputats en un cas que per segona vegada pot costar doblers a l’Ajuntament. S’ha de demanar la dimissió quan hi ha raons fonamentades.

Governau amb el PI, un fet que a Manacor no va ser possible. Com compararies elsdos casos.
Els pactes municipals depenen molt de cada poble, i de les persones que integren cadascun dels partits. Si no hi ha una ordre supramunicipal i els partits tenen llibertat de pacte, les possibilitats d’entesa depenen sempre molt del tipus de persones. Nosaltres no hem tengut problemes pel que fa a exigències. A Manacor l’entesa amb el PI no va ser possible.

Com duis el joc d’equilibris del pacte? Hi ha tensions?
Si tenim opinions diferents no és per qüestions polítiques, sinó per la personalitat de cadascú o per la mentalitat. Fins ara no hem tengut mai cap problema per ser d’un partit o d’un altre.

Quina relació perceps entre Manacor i Felanitx. Què ens allunya i què ens acosta?
Ens acosta l’hospital i desgraciadament ens acosten els centres comercials. Un dels problemes que tenim al centre de Felanitx, és que el comerç va a menys. Ens acosta també la poca distància, i les relacions d’amistat i de família, jo mateix tenc una cama manacorina.

Què podeu fer per reactivar la vida al centre? Es diu que els felanitxers viuen a fora vila, a Porto Colom o a Palma, però no a la vila…
Oferim subvencions per a la reforma de les cases i façanes, mesures per activar el comerç al centre amb l’objectiu que la gent retorni per poblar el centre.

Hi ha una pugna per la capitalitat de comarca amb Manacor?
Això ha passat a la història, ja no podem competir. Dins l’altra comarca sí que som un referent per a pobles com Campos, Porreres o Santanyí.

Back To Top
×Close search
Search