skip to Main Content
La Carretera, Un Carrer Cap A L’escola I Ca Les Monges  Centren El Debat Electoral Macianer

La carretera, un carrer cap a l’escola i ca les Monges centren el debat electoral macianer

El centre cívic s’estibà per sentir les propostes dels representants dels diferents partits, que es mostraren elegants i distesos

A les 20.00 de dilluns passat estava prevista la celebració a Son Macià del primer debat entre tots els partits que presenten candidatura a l’Ajuntament de Manacor. Es retardà, perquè a la mateixa hora se celebrava un funeral. Son Macià no és un poble gran, però és un gran poble, perquè la gent fa poble quan s’ha d’anar de festa, però també quan és moment d’acompanyar una família.

Un acte organitzat per una dinàmica, i en aquest cas, també valenta Associació de Veïnats que s’atreví amb un format difícil, on els assistents tenien la paraula per fer preguntes, amb el risc que això comporta pel que ha de respondre i no sap per on li pegaran. Estam a punt de començar unes noves eleccions, i tots els partits tenen en ment el resultat de les passades. Això condiciona, tant als que guanyaren, com als que perderen, com als que no jugaven, entenguem-nos, en aquella lliga, i juguen en aquesta. Per això tots hi anaren preparats, i el debat fou enriquidor, amb alguna enganxada, però de les que hi han de ser per donar textura a l’encontre.

A Son Macià el vot és històricament conservador, això és un fet. Aquesta mandat passat el poble ha vist com es feien realitat dos projectes ben importants. El primer, l’escola nova, que manté el nom, però amplia espai i dignifica l’aprenentatge. Tots els partits troben que tenen cabuda a la inauguració, i es va veure al debat d’ahir. Però sabem que si no fos per un impuls constant d’una Apima bolcada en aquesta necessitat, de la mà de la seva presidenta en aquells moments, Elisabet Vaquer, i també d’un altre incansable lluitador, com és ara Toni “de Son Vell”, difícilment seríem on som. També tenen plaça nova, pensada per la gent, amable i diversa (la plaça, deim). Una plaça que fou presentada al poble, i que la votà en referèndum per àmplia majoria.

Dilluns se’n parlà, de tot això. I de molt més. Medalles, alguna. Retrets, dos o tres. Els qui no han governat, demanen una oportunitat. Els qui ho han fet, del sobrant del tall de cintes inauguratives pretenen una renovació que entenen com a merescuda. Raons per cada part.

I amb tot això, mitja hora de debat al respecte de la situació del departament d’urbanisme. Pels que no han governat, una vergonya que s’ha d’arreglar. Pels que governen, una problemàtica a resoldre,.. però a partir de l’endemà de les noves eleccions. I un per l’altre, com diuen,…

Entre tots es comprometeren, de totes formes, a diversos temes que són de primera necessitat. Un, la carretera. Un altre que pels macianers és de primera necessitat és obrir un carrer cap a l’escola. Si hi anau a fer un cafè a plaça, ho entendreu tot d’una.

I per descomptat, es va parlar de Ca les Monges. Veurem com acaba, però es veu que les monges volen vendre el convent que les va contruir el poble, i el poble troba que seria més adequat donar-li un ús social, vist que ara és ben buit. Clar que per això, hi ha d’haver, sembla, una transacció econòmica. Qüestió de fe?

Acabaren passades les onze les paraules i l’intercanvi de parer. Les preguntes i les respostes donaren pas a la coca, quatre olives i dues patatilles. Les dues botelles de vi que tenien preparades, s’acabaren aviat. No sabem si per necessitat. Era hora de sopar i anar a jeure, com diuen, després d’un dia profitós en contingut, i carregat de promeses. Que bé que queda escrit, per si ens falla la memòria d’aquí a quatre anys,… Enhorabona, macianers.

Back To Top
×Close search
Search