skip to Main Content
La Catedral Del Cant Coral De Picat

La catedral del cant coral de picat

No és coral perquè canti tothom alhora, sinó perquè des de qualsevol racó del bar Mallorquí pot sortir una veu, esquerdada o límpida, que trepani l’aire encès de paraules. Qualsevol hi pot cantar. Qualsevol pot alçar la mà. Qualsevol pot fer-nos riure, o emocionar-nos. El Mosset des de la finestra, Maribel Servera aferrada a la jàssera, Mateu Xurí damunt el tasser, el precoç Lluc Fuset fent guaitar el capet entre la gent, els germans Sureda, seguint la senda de la paraula rimada, Xisco Muñoz amb el seu humor verd i tendre alhora, el Carnisser, filòsof d’ànsia amiga, els joves Pau Riera, Miquel Àngel Campaner, Ramon Reus… Tots baden boca, i tots l’acopen per escoltar. Sense aquesta nit màgica, el món de la glosa seria un altre món.

I abans, es fa el lliurament dels premis del Concurs de Glosa Escrita, que enguany arribava a la sisena edició. D’entre els 67 participants, el jurat determinà que el premi especial al millor conjunt de tres quartetes fos per a Sebastià Llodrà, amb una composició dedicada a Guillem d’Efak. Les tres millors quartetes individuals varen ser les de Cati Eva Canyelles, Margalida Fullana i Tomeu Fus. Així mateix, atesa la qualitat de tots els participants, també es va decidir concedir un accèsit a una quarteta de Maria Matamalas, i dos accèsits als conjunts proposats per Alícia Olivares i Antoni Riera.

Fotos: Pau Riera

Heus ací, les gloses guardonades:

PREMI ESPECIAL
Bon vespre tengueu, Sant Pere.
No hi sou, vos ho deix escrit.
Seré fora aquesta nit,
queda empesa la barrera.

Partesc cap el Mallorquí,
mor per viure el que s’hi gesta.
Sucaré el màxim la festa,
ja tornaré el dematí.

En pujar vos duré un sac,
gloses de la nostra terra.
Les vos cantaré amb guiterra
Fins demà. Guillem d’Efak.

Sebastià Llodrà

PRIMER PREMI
Si poguéssim prendre mida
de l’amor d’una cançó,
comptaria els pams de vida
que hi entregues, glosador!

Cati Eva Canyelles

SEGON PREMI
De muntanyes i turons,
bramuls de terra amarada.
Records, vides i sarrons,
se’n dugué la torrentada.

Margalida Fullana

TERCER PREMI
El glatir d’una ximbomba
cada mot ha d’esmolar
per poder destralejar
una estaca que no tomba.

Tomeu Fus

ACCÈSIT
Si vosaltres sou el foc,
homes de veu decidida,
a mi em toca, com a poc,
ser la flama de la vida.

Amb rialla deixondida
o amb la ràbia a trenc de llavi,
no hi ha tradició que em travi
per cantar amb veu enardida

que jo també vull ballar,
ser dimoni amb esponera,
per no sentir-me estrangera
dins el meu país humà.

Antoni Riera

ACCÈSIT
Ja m’acost, venc de puntetes
cap a ses teves lliçons
perquè sé que a ses juguetes
envesteixes amb cançons.

Balles i te descambuixes
treus sa llengua i fas dos crits
i amb els teus peuets dibuixes
espirals de cants i envits.

Quan la inspiració s’engendra
i es teu somni ja has desclòs
esdevens Dimoni Gros
dins un cos menut i tendre.

Alicia Olivares

ACCÈSIT
Ara que m’he decidit
aquest m’ha passat davant
VAJA MERDA!!!, ja no cant
perquè no tendrà sentit

Maria Matamalas

 

Back To Top
×Close search
Search