skip to Main Content
“La Categoria Natural Per Al Porto Cristo és Preferent”

“La categoria natural per al Porto Cristo és Preferent”

Pau Mas (Palma, 1950) és cataliner i un apassionat del futbol. Fa més de quaranta anys que va arribar aquí i sempre ha estat vinculat al futbol porteny. Ara ha tret un llibre que recopila la història del futbol a la vila portenya

De quan ençà estàs vinculat amb Porto Cristo i el seu futbol?
De latemporada 89-90. El 1988 vaig venir a fer feina a Manacor i al Port. I automàticament vaig anar cap al camp de futbol del Porto Cristo. Hi vaig trobar Pascual Cifuentes. El club passava uns moments difícils. Només hi havia un equip aleví, un d’infantil i els grans, que aleshores jugaven a Preferent.

Com surt la idea de fer aquest llibre?
N’havíem parlat amb en Joan Tur, el barber, que sempre fa entrevistes a gent major i posa fotos antigues. En vaig veure una de fubol de molt antiga i d’aquí va sortir la idea. Fa més de deu anys que hi faig feina. I surt ara per fer-ho coincidir amb els 50 anys del Porto Cristo com el coneixem avui. Ara estic jubilat i a més me’n vaig anar del club, cosa que fa que tengui més temps. Els beneficis de la venda d’aquest llibre aniran de forma íntegra als al·lots que juguen al club, perquè es pugui adquirir el material necessari.

Quanta de gent calcules que ha passat pel club en tots aquests anys?
Jo calcul que més de 1.000. El club va néixer el 1969, de la mà del president Andreu Nadal. El Porto Cristo tenia el seu embrió en la Penya Bar Eolo.

El Porto Cristo va arribar a jugar a Tercera. Quan va ser el darrer any?
Va ser la temporada 1992-1993. Ara, en canvi, estam amb un peu a Tercera Regional. En aquell temps es feien taquilles de 800.000 pessetes de llavors. Ara no ho pots ni somiar. Tothom anava al futbol.

Com s’explica?
Un temps només hi havia el futbol com a esport, i a més, ara hi ha mil coses per fer, hi ha internet…

Quins jugadors recordes de quan es jugava a Tercera?
Bernat Martí, Biel Fullana, Pedro de la Ford, Gaspar Reixach… I també Xisco Munar, Miquel Mut… El darrer any de Tercera hi varen arribar a jugar Antoni Pastor o Rafel Nadal. Justament aquell any baixàrem.

Quina hauria de ser la categoria natural per al Porto Cristo, tenint en compte la població i l’afició?
Hauria de ser Preferent, on no es paga ningú. Sempre pots tenir la il·lusió de fer una lligueta i provar de pujar a Tercera, però més amunt ja paguen…

Quin seria el secret per tornar a Preferent?
Fent la feina ben feta es pot aconseguir, però s’hi han d’aferrar. Abans el futbol es vivia més intensament, avui la gent té altres prioritats.

Però surten jugadors bons…
Tècnicament els jugadors d’avui són molt més bons, també perquè hi ha fet molt jugar en camps de gespa artificial. Aquí en tenim del 2003, i encara no l’hem baratada, quan hi ha clubs que l’han canviada dues vegades. A més, els entrenadors són més sistemàtics. I la gent volia jugar sí o sí. Avui, per un aniversari deixen un partit. A un juvenil li dius que ha d’anar amb els grans i tot són males cares perquè no volen seure a la banqueta.

Quants d’equips té ara el Porto Cristo?
Ara n’hi ha deu, quan en altres èpoques n’ha arribat a tenir setze o desset. La pedrera va funcionant, quan són petits hi ha il·lusió, però quan són cadets i comencen a ensumar la cosa es desbarata. I esperem que els grans puguin remuntar. És una llàstima fer els cinquanta anys i que coincideixi amb l’equip tan avall. Però això no ho pots controlar. L’any del centenari, la Reial Societat jugava a Segona.

Què hauria de passar perquè canviàs?
La gent que hi ha fa molts d’anys que hi és. Cal una nova motivació amb gent que vengui de fora. Aquest any hi ha eleccions i es prepara alguna cosa, que no vol dir que sigui garantia de res.

Quan es va inaugurar el camp de Ses Comes?
La temporada 70-71. Aficionats, directius i pares posaren 300.000 pessetes perquè vengués una màquina a aplanar el terreny. Va venir el Manacor a estrenar el camp. La rivalitat entre Manacor i Porto Cristo és més esportiva i de cara a la gent, però a nivell de club la relació és magnífica.

Els anys vuitanta hi va haver una invasió de camp que va passar a la història…
Sí, n’hi ha hagudes arreu, d’invasions de camp. Tu em deus parlar d’aquella en què hi havia na Maria Frare, que era una aficionada de pro. En el llibre hi ha una pàgina dedicada a ella.

Parles exclusivament del Porto Cristo, en el llibre?
No, em remunt als inicis del futbol al poble, que varen ser el 1924. La foto de portada del llibre és del 1928. Hi havia un parell d’equips que jugaven entre ells mateixos, a la Marineta, a Son Carrió… En aquesta foto de la portada hi surten els fills del Patró Pelat, per exemple.

Quins jugadors destacaries?
Destacaria en Guillem TAuleta, que no se’n va voler anar mai del Port. O en Pep Pinya, un dels jugadors més de club que hi ha hagut. Però n’hi ha molts més: Agustí Garcia, en Jeroni Capó, que li deien Biri Biri, i que va fer el gol dins Hospitalet-Illa Blanca a la lligueta d’ascens a Tercera.

Quines fonts has consultat?
A la biblioteca de Manacor he fet buidatge de la premsa local, l’Arriba, el Manacor, el Voz y Voto, el Manacor Comarcal, el 7Setmanari… També he acudit als arxius d’altres clubs. Però el més important és l’aportació que ha fet la gent major de Porto Cristo, tant pel que fa a informació com a fotografies.

El Porto Cristo va tenir un equip femení…
Sí, i varen jugar a Segona Divisió. Estava format per nines que havien jugat amb els nins en les categories inferiors. I l’equip s’havia convertit en un referent en el futbol femení de Mallorca. Per damunt el Porto Cristo només hi havia la UE Collera i el Son Sardina. Les persones que ho han deixat perdre ja sabran els motius. Les dones omplien més que els grans, perquè era una novetat i perquè hi acudien les mares, les padrines, les amigues…

Creus que aquest llibre pot suposar un revulsiu per al club?
Sí, primer perquè deixa constància de la història, i segon perquè veig que hi ha molta de gent jove interessada en el llibre, que es ven a un ritme trepidant. El dia de la presentació en vàrem vendre 90, i ara ja n’hem venuts més de 200.

Vols afegir qualque cosa més?
M’agradaria agrair a la impremta Leo i a Carles Pascual la feinada i la paciència, perquè som molt perfeccionista. També a tots els col·laboradors que han fet possible el llibre: la Conselleria de Cultura i Esports, el gerent de Futbol Balear, el president de la Federació, Miquel Bestard, i l’Ajuntament de Manacor a través de la junta de districte de Porto Cristo i del delegat Joan Gomila.

Back To Top
×Close search
Search