La cultura ens salvarà (Notes de Patrimoni)

Primer aclariment: cultura entesa com a coneixement, com la manera d’entendre el món passant per la Il·lustració.
Fins i tot entesa així avui pareix que no pot ser, que el que ens salvarà serà la medicina, la salut pública. Però això darrer no es pot concebre sense el coneixement científic, que al cap i a la fi és cultura i per tant sabem que serà ella, la cultura, que ens traurà de la situació on ens trobam ara. I és que, a banda de la situació sanitària que ens preocupa ara mateix, la planificació necessària per a la vida els propers mesos i anys (prevenir altres onades d’aquesta epidèmia, prevenir la següent…) no s’entén sense basar les decisions en informació fiable, destriant l’important del secundari, essent capaços d’organitzar i entendre ingents quantitats de dades. És a dir, no s’entén sense la ciència, sense la cultura. Però hi ha més, la societat que podrà aplicar totes aquestes mesures amb èxit d’ara en endavant no pot ser una societat que doni l’esquena a tot aquest bagatge, que doni l’esquena a la cultura. Per posar un exemple, avui tothom ha llegit (més del que voldria i tot) sobre la situació de salut pública que patim, per això, per bé o per mal tots tenim una certa opinió sobre què estam fent i perquè. Ara bé, imaginau-vos una societat amb la meitat dels seus individus analfabets, una societat, per exemple, com la de Mallorca l’any del grip, el 1918. Quines possibilitats hi hauria hagut d’informar raonadament a tota la població llavors (recordem: informar de què hem de fer i perquè). Quines possibilitats d’èxit tindria qualsevol estratègia de lluita col·lectiva contra una malaltia infecciosa? Infinitament menors, no és vera?
Segon aclariment: Només la cultura ens allunyarà del desgavell que significa prendre decisions basades en suposicions, en falsos mites, basades en el que ens agrada sentir enlloc del que realment sabem.
És per això que afirmam que serà la cultura qui ens salvarà, la cultura ens permet conèixer, saber què passa, planificar, organitzar-mos adequadament, saber perquè feim allò que feim i canviar-ho si és necessari. Malauradament el món és ple d’exemples del contrari, el més cridaner tal vegada és el dels Estats Units i la seva «erràtica» estratègia sanitària actual. Tansols més cultura ens allunya del desastre que significa dubtar de la ciència en aquest moment, dubtar de si és més important la llibertat individual o la salut col·lectiva, dubtar entre basar les decisions en evidència o en creença. I no és un dubte fictici ni esvaït, aquest dubte es dona ara mateix en molts llocs del planeta, i es pot donar aquí demà si no protegim un dels patrimonis més importants que tenim: la nostra cultura.
Tercer aclariment: qualsevol forma de cultura en el sentit com l’hem definida avui aquí serveix per formar criteri, per aprendre a raonar sobre com coneixem el món que ens envolta i com podem entendre’l per prendre decisions encertades. És a dir, la cultura ens salvarà perquè només amb més cultura evitarem el contrari: mites, desconeixement, decisions errònies. Un exemple: mentre va durar la plaga de pesta Negra de 1348 a Europa es van cremar milers de quarterades de camps sembrats amb la creença que aquell foc purificador ajudaria a aturar la propagació del mal. Mala informació, mite, decisió errònia, mort. La crema de collites duia fam a la població i amb fam les persones no podien lluitar contra la infecció. La cultura ens ajuda a entendre que moltes d’aquelles morts van ser causades per la mala presa de decisions. Si hi ha res que ens pugui treure d’aquí serà la cultura.

Antoni Puig