skip to Main Content
La Força Del Canvi (Per A Prendre Consciència)

La força del canvi (Per a prendre consciència)

Canvi m. Acte i efecte de canviar. Canviar || 3. tr. Transformar, convertir una cosa en altra. Efecte m.:|| 1.Allò que resulta de l’acció d’una causa ò,|| 2. Impressió causada sobre l’ànim.

Ens trobam a finals de setembre i, suposadament, el mes del canvi està acabant. Ha començat la tardor i hem deixat enrere el tornar a començar, el trasllat de roba, cafeteres i ventiladors cap a la casa de Manacor, els darrers capficos, i hem tornat a començar a fer camins cap a l’escola o la feina, a fer dissabte al pis d’estudiants i a retrobar-nos amb amics de fora o del treball. En definitiva hem tornat a la rutina de l’hivern. Tornam, però per un moment sentim que res no ha canviat, que ens trobam a la mateixa situació de fa 3 mesos. El govern de la península segueix essent provisional, hem passat un estiu superant rècords aeroportuaris com el passat i hem de tornar a votar. A Manacor tot segueix com sempre.

Però en realitat l’acceleració del canvi se’ns endu per davant. En pocs anys noves cadenes de supermercats, llocs de menjar ràpid i cartells de propaganda defineixen la silueta urbana de la ciutat. D’un dia per l’altre una casa antiga s’enderroca per la deixadesa dels seus propietaris, després de formar part de la quotidianitat dels manacorins durant més de cent anys. O també es talla un arbre simplement perquè fa nosa. Senzills o grans canvis que afecten o fan canviar el nostre dia a dia. Com és que canvis espectaculars en el nostre entorn més immediat s’han tornat un fet corrent?

Amb el pas dels anys l’entorn natural empetiteix. Camps d’ametllers centenaris moren per un bacteri a causa del seu abandonament, un incendi generat per la imprudència d’alguns devasta un pinar sencer i les praderies de posidònia s’arrabassen per poder tenir el millor lloc on pegar un capfico. Les construccions i instal·lacions de l’home avancen.
Avancen, però la natura persisteix i en un tres i no-res una gran ploguda s’enduu per davant tot el que tenim o la mala mar ens fa quedar a port i ens canvia el destí planejat. El canvi és imminent i sobtat. I després de la catàstrofe just queden els records de la simple silueta dels molins i cases velles de la ciutat, o el record del sediment del que un dia va ser un pinar que arrebossava de vida. Com és que les forces del canvi pareix que prevalen sempre sobre els tranquils i immutables hàbits i fets del passat? Passats valors socials vigeixen sobre un entorn social cada vegada més complex.

El canvi s’accelera, la crisi climàtica ja és una realitat, i a partir d’ara ens haurem d’adaptar a un entorn que va canviant i evolucionant més i més. Ens haurem d’adaptar, però sempre i quan no vulguem que l’efecte ens condemni a ser un simple record.

Pere Amer

Back To Top
×Close search
Search