skip to Main Content

La fortalesa del teixit associatiu als pobles petits garanteix l’èxit dels pressuposts participatius

Antoni Riera

Els números canten. Municipis petits com Artà, amb un teixit associatiu i cultural potent, semblen tenir la clau de l’èxit en els pressuposts participatius. Les grans ciutats, com Palma, o més encara Madrid, no arriben a l’u per cent de participació, i els municipis de població semblant a la de Manacor, com ara Maó o Sant Pere de Ribes, poden superar el cinc per cent de participació. Decebedor és el cas de Llucmajor, que no arribà ni a un u per cent de participació.

Manolo Galán (PSOE) és el batle d’Artà. Ja a la primera edició de pressupost participatiu hi destinarren 200.000 euros, el doble del que s’hi ha destinat a Manacor. Galán explica que “hi pot participar qualsevol persona major de setze anys que estigui empadronada dins el municipi d’Artà o que hi tengui una propietat”. En el darrer pressupost participatiu hi hagué un total de 116 propostes, que s’havien de repartir els 200.000 euros que hi estaven destinats. Com a Manacor, els doblers estaven repartits per nuclis de població: 120.000 per a Artà i 80.000 per a la Colònia de Sant Pere.

Aquests doblers podrien acabar gastant-se en un sol projecte, “com així va ser”, diu el batle artanenc, que explica que “es destinaren 120.000 euros a millorar la xarxa d’aigua potable a Artà i 80.000 per construir un tanatori a la Colònia”. Pel que fa a les condicions que es posen als participants a l’hora de presentar el projecte, Galán explica que “l’execució del projecte s’ha de poder dur a terme durant un mateix any, no pot condicionar pressuposts futurs”. Al contrari del que passa a Manacor, però, “els projectes poden finançar cursos, concerts o altres esdeveniments immaterials”. A més, com és lògic, “les propostes han de ser de competència municipal i no poden contravenir la normativa vigent”. Pel que fa al temps de què disposen les persones i entitats participants, el termini es mou “entre vint dies i un mes, i es pot fer per instància o per internet”.

A l’hora de captar propostes, Galán diu que “férem tallers als barris explicant els pressuposts, anàrem al centre jove, als centres educatius d’ESO…”

Galán recalca que “a Palma ho basen tot en la targeta ciutadana, i això els limita. Nosaltres ens basam en el cens per garantir la participació de tothom”.

La gestió del pressupost participatiu a Artà, com també passa a Manacor, la du una empresa externa: “No ho hauríem pogut fer amb recursos propis”, acaba dient el batle d’Artà.

Back To Top
×Close search
Search