skip to Main Content
“La Gent Ens Diu Que Ens Enyora: Tenim Una Gran Família”

“La gent ens diu que ens enyora: tenim una gran família”

Són els Lliro. Catalina Rigo (la madona), Guillem Cànovas (l’amo), Joan Cànovas (el fill), Catalina Cànovas (la filla). Fan ulls de cansats. Fa quatre mesos i mig que no obren el bar. Quatre mesos i mig que hi són cada dia. Quatre mesos i mig d’obra. I dilluns tornen, amb la mateixa estrella de sempre. Més lluenta. Diferent.

Dilluns tornau obrir. Canvia el local. Però el concepte de negoci canvia, també?
Guillem: Hem fet un canvi, hem aprofitat tot l’espai que teníem per tenir el ple dret de poder fer concerts. Ampliarem activitats, però el concepte és el mateix.
Cati filla: Durant el temps que ha estat tancat hem vist que la gent ens estima i ens enyora, i això ens ha fet molt contents. Hem vist que tenim una gran família i això ha estat molt guapo.
Joan: I seguirem amb les coses de sempre, fubol, berenars, sopars, sopars comanats, tapes… però a més hi haurà altres activitats. Serem també un cafè-concert. Hi ha molta demanda de grups per venir a tocar i donarem prioritat als grups que fan temes propis, i no és que no ens agradin els grups de versions. També tenim una pantalla molt grossa on, a banda de poder mirar el futbol, també es podran fer projeccions, pel·lícules…

La gent n’està molt endarrer…
Guillem: Sí, ho hem vist, perquè ens ho demanen, però no preteníem crear cap expectativa.
Cati mare: Volíem millorar Can Lliro, i així com ho deixam ara, ja no es pot millorar més. És una obra que agradarà molt, o no agradarà gens. Enmig no hi quedarà ningú, perquè no deixarà ningú indiferent. Ara bé, no ens pensàvem mai que crearia l’expectativa que ha creat.

Una sala que serà una referència.
Joan: Sí. Amb aquest espai també aconseguirem que els grups que vénen a Mallorca no vagin només a Palma, i això també és positiu per a Manacor.

Sempre en divendres?
Joan: Normalment sí, o en dijous, també. Si hi ha futbol en dissabte, no hi haurà concert.

Les cadires dels futbolers més fidels continuaran sent nominals?
Joan: Sí. A nivell pràctic és el més fàcil.
Guillem: Les graderies s’hauran de reinventar. Però a Can Lliro, cada qual es guanya el seu lloc.

Heu estat sempre un espai obert per a qui volgués fer una presentació d’un llibre, un debat, una conferència. Continuarà igual això?
Guillem: Quan qualcú comana, ho converteixes en un espai obert. El que està clar és que el local és polifacètic i té moltes opcions.
Cati mare: Està clar que és un bar obert a moltes de coses, però també hem de poder pagar l’obra.

Quin aforament teniu?
Joan: el bar complet té un aforament de 240 persones, però hi ha actes per als quals comptam amb permisos especials.

I com serà la cuina de Can Lliro?
Cati mare: Volem donar més opció perquè a les tapes hi pugui venir molta més gent, i per això ens ajuda tenir la sala de darrere. A més, si el divendres hi ha concert, sempre hi haurà per sopar.
Cati filla: I per als berenars volem oferir un pa mes bo, i fer un berenar molt més saludable.
Cati mare: Ens agrada que el que oferim sigui fet aquí i ecològic.

I no seràs tota sola, dins la cuina.
Cati mare: No. Comencen dos cuiners, que tenen moltes ganes de veure com faig les coses. Volem seguir amb el mateix concepte de cuina casolana, mallorquina, feta a poc a poc.

Què hi ha de relleu generacional, en aquesta remodelació?
Guillem: Si en Joan no hagués estat interessat en el bar, no hauríem fet això, i d’aquí dos o tres anys ho hauríem llogat. Baldament tenguis vint-i-nou anys com jo, els anys no perdonen.
Ara en Joan durà la part musical i artística i la madona i jo hi serem mentre el cos aguanti.

Perquè sense bar…
Cati mare: En Guillem es moriria si no pogués anar al bar.
Guillem: La madona es volia retirar, i per això li hem fet una cuina nova.

Què més voleu dir?
Guillem: Estam molt agraïts a la gent pel suport aquests quatre mesos de tancament, la gent ens ho ha transmès, estam molt contents i orgullosos, esperam molta gent i molta alegria, dilluns.
Joan: Volem que el protagonista dilluns sigui la sala i la gent .
Guillem: hem decidit obrir en dia feiner per tenir contatcte amb la gent i acostumar-nos a fer feina un altre pic.

Com han estat, aquests mesos sense bar?
Cati mare: Jo fa quatre mesos que no he renyat cap client. No ens hem barallat gens, i he gaudit de la vida fora de Can Lliro.
Joan: Jo he estat a l’obra, però el vespre en acabar podia anar a fer dues cerveses tranquil. Això sí, amb els nirvis he begut i fumat més
Cati filla: Jo fa un mes que no veig els nins.
Guillem: Jo m’he enyorat del bar, i tenc una tendinitis a un braç.
Joan: Hi ha gent que ens demana “com van les vacances”, i hem fet més feina que abans…
Guillem: la gent ens ha fet entendre que Can lliro fa falta i estam molt agraïts, no ens pensàvem mai que la gent ens estimàs tant.

Back To Top
×Close search
Search