skip to Main Content
La Infància De Maria. En Temps De Franquisme…

La infància de Maria. En temps de franquisme…

La nostra jove col·laboradora ens narra la dramàtica infantesa de la seva padrina de Petra

És ben sabut que en temps del franquisme passaren desgràcies a Mallorca, però no sempre es té el coratge per mirar enrere i contar de primera mà el que succeí. A vegades es té por i ganes d’oblidar, però malgrat això, és un exercici necessari que ens convé fer com a persones, família i poble; el reconèixer d’on venim, ja que només així podrem créixer d’arrels sanes i no carregar amb el pes de l’oblit.
Vet aquí, el meu petit granet d’arena, o més ben dit; el de la meva padrina, en aquesta causa:
La meva padrina Maria nasqué a Petra el 18 de març de 1933, filla de Maria Pomar i Antoni Riutort, afusellat a Son Coletes l’any 1936, quan ella només tenia tres anys. No guarda cap record d’ell, sols una fotografia, juntament amb cinc germans, dels quals el més petit tenia vuit mesos, i la major catorze anys, quan el pare desaparegué per no tornar mai més.
-Record que al voltant de ca nostra hi havia vigilants falangistes armats que vetllaven perquè a mon pare se l’havia acusat d’haver amagat una persona; el batle Garanya de Manacor, que feia armaments per bestiar i per això mateix es coneixien. Mon pare era enterrador i també es dedicava a fer pous i cisternes.
Vet aquí un dia ma mare anava a treure un poal d’aigua, i mon pare li digué que l’esperès aixecada, que ara tornava. Ella li va fer cas i se’n anà a escurar, fins que, de sobte sentí; “Adiós Maria!”. I era ell, que se l’havien enduit.”
A casa es va acabar la farina, el menjar… perquè el que havia duit la casa sempre havia estat en Toni.
-A mi em dugueren a una escola de monges, on em tractaren molt durament per la meva condició de “rotja”, i m’obligaven, com a la resta, a cantar el “Cara al Sol”.
Quan demanava per anar al bany, la monja que em feia de professora em pegava una pessigada al braç i em deia que callés.
En aquell moment, la mare, que era modista, es va haver de posar a treballar el camp, i ens va començar a fer la roba de pedaços de roba vella que ens regalaven, ja que no en podíem comprar de nova.
Quan Maria tengué vuit anys ja no anà més a escola. Sa mare, així com tenien edat de fer qualque cosa, els enviava a fer feina a famílies de foravila perquè els poguessin mantenir.
A Maria la posaren per teta (a cuidar nins petits), a canvi que pogués dormir allà i menjar bé, mentre sa mare i les germanes majors arreplegaven ametlles.
Com que es posà a fer feina, Maria no pogué seguir anant a escola i per això no sap escriure. Llegir en va aprendre perquè la seva germana duia rondalles mallorquines i lletres de música, i malgrat intentar viure el millor possible, la gent no els acceptava. Ella no tenia amics, ni juguetes. I passà de família en família, fins que en tenir 18 anys acabà en un petit taller de mimbre on visqué els temps més feliços de la seva vida.
Avui en dia la meva padrina encara no sap on és el cos de son pare, ni li ha pogut dur mai flors. Però contant la seva història, li fa un homenatge, i la seva infància, malgrat haver estat dura, ara forma part d’una història contada.

Rita Shelyakina

Back To Top
×Close search
Search