skip to Main Content
La Letargia Colonial

La letargia colonial

Encara encensat per les votacions al Parlament espanyol, las Cortes en diuen ells en la intimitat, pens i torn a pensar en l’emoció que es desprèn de les decisions dels meus conciutadans. Han enviat a representar-los -possiblement no em representin a mi- 8 individus, tots presentats per partits d’estricta obediència espanyola. Al llarg de la meva vida, aquestes Illes sempre s’han distingit per votar partits similars. La característica comuna a tots aquests parlamentaris és la seva capacitat de mimetització amb els escons del Congrés madrileny. Allà a la Carrera de San Jerónimo, anomenada durant un temps amb el nom del quíber de Felanitx Antoni Coll Proenç (a) Llempiabotes, es confonen amb el color de les bancades i la seva veu s’esmorteeix en l’eco de les passes dels corredors que van al bar. Un cop elegits ja no se’n sent a parlar mai més, fins passats quatre anys, i aferra’t fort.
Una variable nova en el fandango és la llengua emprada per aquests senyors i senyores. Al principi tots parlaven un català més o menys plausible, però de temps ençà molts ens representen, suposadament, exclusivament en espanyol. Clar, els catalanoparlants electes ja suposam que parlen espanyol perquè en el Congrés esmentat és l’única llengua permesa, miracles de la modèlica Transició del feixisme a la democràcia vigilada. Ara bé, els que abans d’anar-se’n cap a Madrid ens expliquen quina àrdua tasca hi duran a terme fent servir l’espanyol, em deixen amb el dubte. Saben parlar la llengua oficial de les Balears i Pitiüses aquests elements? O bé s’apunten als fets consumats d’haver vengut en massa, sense haver d’aprendre la llengua d’aquí, i per tant ja no cal fer-ho vist que els natius són tan amables que pràcticament tots, educadíssimament, se’ls adrecen en espanyol.
En això sí que són equànimes, hi ha hispanoparlants exclusius en tots els partits: liberals, conservadors, socialistes, ecologistes, neofalangistes, etc.
El govern “progressista” de les Balears i Pitiüses també s’apunta a aquesta moda de tolerància extrema. Així veiem consellers i alts càrrecs del govern que no n’amollen ni una en català, almenys en públic que, en realitat, és l’únic àmbit que ens interessaria. Tot plegat, penós.
Sempre m’ha produït una certa estupefacció veure que la situació de la llengua catalana no tan sols no ha millorat en determinats ambients, després del franquisme estricte, sinó que més aviat ha empitjorat. Hi ha un consens prou ampli per considerar que la situació de la dona, la llibertat política, el respecte a les minories en el 1970, per posar una data, ha millorat considerablement. Tothom s’ha afanyat a fer-ho possible, la gent ha canviat les seves actituds, heretades o apreses de la situació colonial esperonejada per la dictadura franquista. En el cas de la llengua catalana podem constatar com periodistes, escriptors, i altra gent de la ploma fan veure que és un tema de llibertat d’elecció el fet d’usar l’espanyol com a llengua de creació o d’expressió. Obliden amb gran facilitat la repressió patida arran del cop d’estat feixista del 1936, sobre qualsevol ús públic del català. Se’n desentenen en aquest cas de la mínima solidaritat amb la llengua reprimida i escarnida, i ningú els en fa cap retret.
Clar que l’ambient els ajuda molt. Arribar a Son Santjoan -quin mal hi hauria de dir-li així si abans es feia fins i tot en els diaris- i veure amb lletres grosses AEROPUERTO DE PALMA DE MALLORCA; contemplar els rètols de l’aeroport en diferents llengües, sempre l’espanyol en un tipus de lletra més gros, mentre la llengua del país en el mateix nivell de l’anglès o l’alemany; contemplar com els diaris de les Illes són en espanyol, la mateixa llengua que fan servir gairebé totes les emissores de ràdio o les cadenes de televisió; tocar amb les mans que no pots adreçar-te en català ni a la Guàrdia civil ni a la policia estatal, de moment mantingudes amb els nostres generosíssims imposts; tot plegat fa ensumar que vivim en una dolça colònia on els colons fan tala i els nadius cada cop són més educats i embambats.

Sebastià Vidal-Joan (sebastiadaurat@yandex.com)

Back To Top
×Close search
Search