skip to Main Content
La Misantropia Activa D’Hilari De Cara

La misantropia activa d’Hilari de Cara

L’escriptor, instal·lat en el seu retir poètic de Porto Cristo, publica un nou poemari, aquesta vegada epigramàtic on combaten il·lusió i decepció

“Tenia un deute amb Badalona, on vaig viure uns anys molt creatius i intensos, pel que fa a l’aprenentatge, i amb la gent d’El Pont del Petroli, que em demanaven que publicàs un poemari amb ells”. Així justifica l’aparició d’El misantrop Hilari de Cara. Es tracta d’un nou poemari que continua l’era més prolífica de l’autor manacorí. Hi ha, però, misantropia, en aquest poemari? Hilari de cara ho matisa. El misantrop d’aquest nou aplec de poemes, és un observador més actiu que els misantrops “ad hoc”, que serien “més observadors”. Per això, diu De Cara, “no és un misantrop en absolut negatiu ni distant quant a la vida, la política o fins i tot al futbol”, diu, tot fent referència a un poema on surt citat Lionel Messi. De Cara no creu que l’eventual misantropia pugui sobrevenir amb el pas dels anys, sinó que “la meva poesia sempre ve marcada per la necessitat de donar compte de la situació en què em trob o en què es troba el món”.

Una vegada més, la figura del pare sobrevola un llibre d’Hilari de Cara, “però no em referesc simplement o directament a mon pare, sinó que el pare és vist aquí, i en gran part de la meva obra com un alter ego del poder”. En El misantrop, De Cara sembla allunyar-se d’un paisatge concret, per bé que s’hi troben aclucades d’ull a paisatges de tundra i avets, tan habituals en l’entorn eslau que tant li agrada. Però sobretot, encara que els elements paisatgístics hi puguin resultar abstractes o difícils d’ubicar, s’hi troben elements urbans, de ciutat industrial com la Badalona que va conèixer fa algunes dècades.

Hilari de Cara explica que la gran majoria de poemes del seu nou llibre han estat escrits directament a la xarxa social Facebook, on pot rebre un feedback directe per part del lector sobre les seves creacions. “Després els apleg i els corregesc, però trob interessant aquesta plataforma, que, evidentment, condiciona la forma dels poemes, perquè si fossin més llargs no els llegiria ningú”.

De Cara es declara hereu de la posia anglosaxona, i també en part de la russa, i recorda que es diu dels poetes americans que escriuen a partir de “Shakespeare, la bíblia i una pistola”, per això són violents, impredictibles, individualistes”.

La vena creativa de De Cara continua rajant i està ben enfeinat amb noves creacions, com un nou llibre de poemes o un dietari.

Back To Top
×Close search
Search