skip to Main Content

“La moció de censura és legítima, però és indigna”

“Només ens han donat quatre mesos i mig per poder demostrar què érem capaços de fer”. Així encetava Miquel Oliver, seriós i serè, la seva intervenció a la roda de premsa que l’equip de govern havia convocat per a les cinc de l’horabaixa d’avui per qüestionar la legitimitat d’aquesta moció de censura presentada pels tres partits que encara avui són a l’oposició: “És legítima, perquè ho estableix la llei, però és indigna”, ha dit Oliver, secundat a la taula pels portaveus dels diferents partits que formen l’equip de govern.

“Hem fet feina com ningú mai en aquest ajuntament hagi fet i hem demostrat que tenim capacitat per dur endavant molts dels punts dels nostres programes, som un grup cohesionat i amb capacitat de feina, que ha comparegut cada matí a les vuit a les oficines de l’Ajuntament i d’on molts de dies no hem partit fins passades les quatre”.

“Les pors, els temors i els interessos han provocat que qualcú hagi fet una passa que en principi no tenia pensat de fer”, en referència al moviment que ha desembocat finalment en aquesta moció de censura que, si no hi ha res de nou, s’aprovarà dia 4 de novembre. Finalment, Oliver ha recalcat que “tant al carrer com a la casa, a l’Ajuntament, la gent ens ha fet saber que està contenta amb la nostra feina: partirem amb dignitat i amb la cara ben alta per la feina feta”.

“Estan en contra dels gais i les lesbianes?”

Seguidament han pres la paraula la resta de portaveus. “Se’ns acusa de fer actes simbòlics”, ha dit Carles Grimalt, de Volem Manacor. “Què vol dir, això?, que estan en contra dels gais i les lesbianes? En contra de la laïcitat de les institucions? En contra de la llengua catalana?”. Grimalt, a més ha remarcat, que en contra del que diuen els grups de l’oposició, “hem anat a missa i hem anat a la festa de la guàrdia civil”. “I sí, hem llevat els aparcaments per als regidors, què vol dir això, que ara els tornaran a posar?”

Un aplaudiment espontani entre el públic que estibava el vestíbul de l’Ajuntament darrere una doble filera de periodistes venguts d’arreu de Mallorca, ha interromput la intervenció de Grimalt. A fora, els aplaudiments es repetien.

“Hem fomentat la transparència i la participació i per això també hem posat els plens el vespre perquè la gent hi pogués venir i hi pogués dir la seva”, ha continuat Grimalt, que ha acabat dient que “fan la moció de censura perquè tenen por que això es pugui tornar contra ells”.

Fa mig any s’acusaven de trànsfugues i es deien de tot. I ara han de ser amics per governar-nos a tots? Això és responsabilitat?

També amb posat seriós, però amb valentia, ha intervengut la portaveu socialista, Amanda Fernández: “No hi ha cap motiu de pes per dur endavant aquesta moció de censura”. I ha afegit: “Han dit que ho fan per responsabilitat. Això és responsabilitat política? Canviar un govern en tan poc temps? Fa mig any es deien de tot els uns als altres i s’acusaven de trànsfugues. I ara han de ser amics per governar-nos a tots? Això és responsabilitat política?”. Indignada, Fernández s’ha demanat on era la responsabilitat política quan l’havien de tenir: “El mateix Joan Gomila reconegué que coneixien els problemes de l’enllumenat i no feren res per arreglar-ho. On era la responsabilitat política de Pedro Rosselló, que ara demana aigua potable, quan va ser ell delegat de Sanitat en aquest municipi i no va fer res per arreglar-ho”.

Fernández, com Grimalt, també s’ha referit a la presència en els actes religiosos: “Hem anat a missa i hem anat als actes on se’ns ha convidat, perquè hem representat la pluralitat, i aquí hi ha la grandesa d’aquest equip de govern”.

Quant a les queixes per la manca de consens i de diàleg amb l’oposició Fernández ha explicat que “han presentat mocions a l’Ajuntament i totes s’han aprovades, hem convocat juntes de portaveus per parlar de temes importants com el pla general o el problema que hi ha ara amb l’enllumenat, els hem convidat a fer aportacions abans de les trobades amb la presidenta del Govern i el president del Consell”.

Finalment, la portaveu socialista ha recordat que aquests dies “hi ha hagut diferents membres dels grups que presenten la moció que se’ns han acostat per dir-nos que els sabia greu, que no era res personal”. Amanda Fernández ha respost: “No, ja ho sabem, no és res personal, és econòmic i per interessos”.

“Qüestionam que dia 4 tothom s’atreveixi a aixecar la mà”

El portaveu de l’equip de govern, Joan Llodrà, ha recalcat que “dotze fan més que nou i els grups que presenten la moció tenen tota la legitimitat jurídica per presentar-la”, però seguidament ha dit que “la legitimitat política és més que qüestionable”, i ho ha justificat dient que “en 120 dies és impossible haver fet un desastre tan gros per patir aquest càstig”. Llodrà ha explicat que “estam en minoria, és cert, però així i tot qüestionam la legitimitat política i moral de fer aquesta moció de censura i en aquest moment”. El calendari, per a Llodrà, és clau en l’explicació de la celeritat a l’hora de presentar la moció de censura. “No és casual”, ha dit, “que el mateix dia 4 hi hagi convocada una assemblea oberta al Teatre de Manacor i l’endemà a Porto Cristo, per retre comptes al poble de la feina feta fins ara”. No és casual, tampoc, segons Llodrà, “perquè a final de gener hi ha d’haver una aprovació inicial del pla general”. Una veu d’entre el públic, aquí, ha cridat: “I els terrenys del riuet!?”.

Llodrà ha defensat una gestió urbanística per a tothom: “L’important és l’interès global de tots els manacorins, no els interessos de cadascun dels manacorins”. No ehem d’afavorir ni uns ni altres. No hem de saber de qui és uns terreny.

Urbanisme a part, Llodrà ha indicat que “hem començat un procés de recerca del que s’havia fet els darrers anys a Manacor, i el simple fet d’haver començat a gratar una mica ja n’ha posat més d’un de nirviós”. I per mostra, Llodrà, ha duit un botó: “103 factures abonades a una empresa sense cap casta de concurs ni conveni per valor de 95.000 euros”. Llodrà ha dit que “això ja seria preocupant per si sol, però encara més preocupant és que qui gestiona aquesta empresa sigui el germà del batle del Port”, ha dit en referència a Joan Gomila.

Llodrà ha insinuat que hi hauria més casos com aquest i per aquest motiu, ha dit “ara mateix qüestionam que dia 4 tothom s’atreveixi a aixecar la mà (per aprovar la moció de censura i fer batle Pedro Rosselló). La papereta per a tots aquests regidors és més que complexa i cap de nosaltres no voldria estar dins la seva pell”. I ha acabat afegint que “el nivell de sospites sobre certes persones serà tan fort, que pot fer que a més d’una persona li tremoli la mà dia 4”.

Per acabar, Llodrà s’ha referit al qüestionament de la presència del batle a Prada per defensar la unitat de la llengua catalana: “Això dol d’un partit (en referència al PI) que ha escenificat una ruptura total amb el Partit Popular per aquesta qüestió”.

El batle Miquel Oliver ha tancat el torn d’intervencions per agrair una altra vegada el suport als assistents i per refermar que “seguirem fent feina per Manacor i per la presa de decisions que afectin els manacorins”. L’escoltava també, recolzat a una columna el seu delegat personal a Porto Cristo, Pep Barrull, ulls humits i lluents.

Oliver ha acabat agraint “l’alegria que traspuau i que contrasta amb les cares de la roda de premsa d’ahir, que pareixia un funeral”.

“En futbol, fer una falta a un jugador quan l’àrbitre no mira, és falta igual”

Davant les preguntes dels periodistes sobre la importància de les irregularitats en la gestió de l’anterior equip que s’hagin pogut trobar i si aquestes podrien ser duites a la fiscalia de corrupció, Oliver ha respost que “hi ha certes evidències que s’han anat trobant i que estam analitzant. Però hem de recordar que hi ha moltes coses que es poden posar en dubte per la seva falta d’estètica i d’ètica. Provocar un altre jugador o fer-li una falta quan l’àrbitre no mira és falta igual”.

Amanda Fernández ha afegit que “no tenc coneixement quines coses es poden dur a fiscalia o no. Però nosaltres sabem on hi ha la retxa, que és en les maneres de fer. Hem trobat una factura de 1.000 euros per pagar uns maillots a un grup d’amics ciclistes que ni tan sols estan federats. Dins aquest grup d’amics hi ha, fins i tot, el senyor Gomila”. Fernández ha reblat: “Aquesta és la diferència gran que hi ha entre la manera de fer d’aquesta gent i el que nosaltres ara fèiem”. Davant la insistència dels periodistes per si hi havia cap cas encara més gros, Joan Llodrà ha acabat sentenciant que “a Al Capone no l’agafaren per les mangarrufes grosses, sinó per les petites”,

Oliver ha tancat l’acte agraint, entre aplaudiments del públic que “no han vist que nosaltres no som com ells, i per això els ha pegat por, esperem que dia 4 de novembre n’hi hagi més d’un que voti amb el nas tapat”.

Back To Top
×Close search
Search