“La Nit de les Ànimes els nins es vestien de bubotes”

Dissabte dia 10 de novembre a les 19.30 de l’horabaixa es representa al Teatre de Manacor Irene i la terra adormida. Una rondalla per a la Nit de les Ànimes. Es tracta d’una cantata original de Francesc Vicens (música) i Lucia Pietrelli (text), creada pel Tradicionari de Mallorca de la Fundació Mallorca Literària

“Aquesta és la història d’una llavor que creix fins a fer-se flor i d’una nina adormida que es desperta perquè té ganes de tornar a jugar en el món dels vius. És la història d’una terra on floreix la llavor i on descansen les ànimes. És la nostra terra eternament badada. Al novembre s’adorm com un infant mentre, dins del seu ventre, desperten les ànimes com ombres amb ulls lluents.
Aquesta és la història de Nit de les Ànimes, que concilia enyor i il·lusió. Repassant els rituals del tradicionari, descobrim els camins que ens ajuden a comprendre i celebrar la mort com a part de la vida, conjugant dolor, por, gratitud i record.
Aquesta és la història de na Irene, una nina menuda que partí deixant un buit molt gran. Una història que és un conte i que, com tot, té un principi i un final.”
Amb aquesta sinopsi es presenta l’obra Irene i la terra adormida. Una rondalla per a la Nit de les Ànimes que es va estrenar dia 1 de novembre al Teatre Principal de Palma i que arriba a Manacor aquest dissabte, dia 10, a les 19.30 de l’horabaixa. És una creació de la Fundació Mallorca Literària, en el marc del projecte Tradicionari de Mallorca, que tracta de divulgar de manera eficaç els continguts del calendari folklòric recopilat pel Pare Rafel Ginard i donar a conèixer els rituals i costums arrelats a la nostra cultura. És una cantata original creada per Francesc Vicenç (música) i Lucia Pietrelli (text). Amb ells dos hem volgut parlar perquè ens en contin qualque cosa més.

La part musical
Conta Francesc Vicenç: “Irene i la terra adormida és una cantata, això vol dir que la música hi té un pes molt important. Són 7 números musicals, que estan intercalats enmig de l’obra, i estan pensats per un cor i acompanyament de piano, oboè, violoncel, guitarra i percussió.”
Ens explica com ha estat el seu procés creatiu, i de quina manera l’ha combinat amb el de Lucia Pietrelli, l’encarregada de fer el text: “La idea era fer una cosa a quatre mans amb els poemes de na Lucia, per tant, ella feia un poema, i jo li posava música, i viceversa, sempre hem estat molt pendents de la feina un de l’altre, per intentar amplificar al màxim l’esperit de l’obra.” I quin era aquest esperit? “Donar una visió renovada del cicle de la vida i de la mort. L’obra sorgeix del dietari del pare Ginard que parla sobre el cicle de Tots Sants. Jo quan el vaig llegir em vaig sorprendre molt, perquè parla a la Nit de les Ànimes es vestien de bubotes, feien fanalets… Un Halloween a la mallorquina. Sabem que a la societat hi ha un cert descontentament, en aquest sentit; la gent diu: Halloween ens menja, és una cultura de fora…, i de qualque manera vàrem trobar que amb aquests dietaris estàvem davant la possibilitat d’oferir una cosa nostrada. L’obra sorgeix d’aquesta motivació. Recuperar un passat recent.”
Ens explica que no és que posin música al dietari, és una obra de nova creació, però “dins l’argument, apareixen moltes aclucades d’ull, moltes complicitats al discurs del Pare Ginard.” I ens ho explica: “Els 7 números musicals passen per les distintes estacions d’aquest cicle. Tenim des del joc de les animetes, una cançó bastant lúdica, per infants, que recrea el joc de deixar els fanalets a llocs estratègics, i si les ànimes de la casa ens havien visitat, deixaven panellets.” Això és un exemple, però hi ha sis peces més. Diu: “Vaig fer una recerca bastant important sobre com s’havia tractat musicalment el tema de la mort al llarg de la història. De l’època medieval fins avui s’ha tractat molt. He trobat moltes coses que m’han servit per tenir idees: des de seqüències medievals, danses de la mort, del Renaixement… De fet, un dels números estrella és la dansa de la mort, la mort que ens visita en primera persona. També hi ha referències al cançoner americà, teníem clar que això és una tradició global i no volíem negar-ho. I això era el quid, intentar revitalitzar les músiques de la mort, integrant tots els elements, per poder donar una lectura vàlida a l’espectador del segle XXI.”

El text
Lucia Pietrelli ha estat l’encarregada de fer el text, també ens ho explica:
“Em va fer l’encàrrec la Fundació Mallorca Literària, la idea era fer veure que hi ha tota una sèrie de rituals propis de Tots Sants; així com que molts d’elements són comuns en moltes cultures. El primer que havia de fer era documentar-me sobre això. I ho vaig fer amb documents del pare Ginard, el tradicionari i el costumari català. A partir d’això vaig fer l’obra, que és la història de na Irene, una nina morta que torna a sortir el dia de Tots Sants. Hi ha la part de la història en si, i la capa pedagògica. I no hi ha res gratuït, tot està connectat a una tradició concreta.”
Lucia ens conta més coses: “Pel que fa al títol, vaig triar el nom d’Irene perquè significa pau en grec. La pau es trenca el moment de la mort, i podríem dir que la història és la temptativa de tornar a trobar la pau. L’altra part del títol, la terra adormida, ve inspirada per un ritual de Manresa, en el qual per Tots Sants anaven al fossar a adorar els arbres, que consideraven que eren obra dels morts. També hi ha un ressò de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.”
L’autora també ens parla del treball conjunt amb Francesc Vicens: “Va ser una experiència molt interessant, ens vérem moltes vegades durant el procés de creació, posàvem en comú el que havia fet cadascú i bevíem un de l’altre.“
L’obra és per a majors de quatre anys. Diu Lucia: “No volíem dir que era una obra familiar, perquè amb aquesta catalogació molta gent pensa que és una cosa per nins, i que els pares només acompanyen els nins. I en aquest cas, això no és exactament així. Els nins poden venir, hi ha parts amb les quals s’ho passen bé, però no és una obra infantil, és una obra per a adults.”
La direcció escènica l’ha duita a terme Joan Fullana, i la direcció artística i de continguts, Carme Castells i Joana Maria Serra. Compta amb la participació del Cor Juvenil de la Universitat de les Illes Balears. L’obra ha estat publicada també en format de llibre més disc, en coedició de la Fundació Mallorca Literària i l’Editorial Documenta Balear.