skip to Main Content
La Pesta Del Futur Ja és Aquí

La pesta del futur ja és aquí

En sentíem parlar feia setmanes. Era a la Xina. I la gent es moria. En una actitud clarament nimbista (vegeu nota final) els europeus miràvem de coa d’ull la reacció que, en un principi, trobàvem exagerada per part de les autoritats xineses. Corea del Sud, Iran, Itàlia i finalment l’Estat espanyol, lideren ara el macabre rànquing d’infectats, i Madrid presenta, a més, la taxa de mortalitat més elevada del món. Les Illes Balears, i també Catalunya, i ja feien tard, demanaren a Madrid el tancament de fronteres, i el confinament dels seus territoris, per evitar infeccions externes, i també perquè els infectats de dedins no propagassin la malaltia més enllà dels seus límits territorials. Sánchez s’hi negà. I es negà també a confinar Madrid, principal focus d’infecció de tot l’estat, argumentant que la malaltia no té fronteres. Sánchez ha adoptat un to sentimental, nacionalista i patrioter impropi d’un governant amb sentit d’estat i no ha aplicat amb rigor les mesures de contenció necessàries, menyspreant, com a mínim de principi, el vertader abast d’aquesta pandèmia.

Pocs territoris han de ser tan fàcilment aïllables com una illa, que d’aquí ve el nom. Amb ports i aeroports tancats de bon principi molt probablement els casos detectats a les Balears haurien estat nuls, o mínims, en la pitjor de les situacions. Ara, però, ens toca batallar amb un esdeveniment que estam segurs que marcarà un abans i un després en el desenvolupament de l’economia i el sistema capitalistes. Les sospites sobre conspiracions i interessos econòmics hi són, però ara no toca res més que esperar que la famosa corba d’infecció davalli i en algunes setmanes tots puguem tornar anar a fer feina, si és que ens hi volen. Sánchez i el govern espanyol, mentrestant, han aprofitat la situació per decretar l’estat d’alarma i generar una situació confusionària que, en molts de moments, recorda un estat d’excepció i que, encara aquests primers dies, vivim més com una pel·lícula de ciència ficció que una altra cosa. Passades unes setmanes de confinament, la sensació de pèrdua de llibertats creixerà, i veurem de quina forma es restituteixen en haver superat aquestes setmanes de reclusió.

Nota: NYMBI, not in my backyard, no en el meu corral, actitud per la qual hom no es mobilitza per una causa fins que no se’n veu afectada directament; especialment a l’hora de parlar d’infraestructures i altres serveis que sempre seran benvinguts per a l’interès general fins que no afectin l’interès particular de l’afectat.

Back To Top
×Close search
Search