skip to Main Content
“La Pobresa Té Més Cara De Dona”

“La pobresa té més cara de dona”

La presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, participà en una conferència organitzada per la delegació manacorina de l’OCB en la qual defensà que “hem complert amb els compromisos adquirits”

“Hem pogut aprovar els pressuposts cada any, hem complert amb els compromisos adquirits quan iniciàrem el pacte, i som un oasi dins l’Estat espanyol, on, en un moment en què sembla que preval la crispació política, nosaltres hem fet feina sempre des del diàleg i el respecte”. Així s’expressava aquesta setmana la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, convidada a participar en una nova sessió dels Dilluns de l’Obra. La presidenta va ser presentada per Sebastià Riera, històric militant socialista, el qual es felicità d’haver conegut Armengol en els inicis de la seva carrera política. L’apotecària inquera, per part seva, retornà el compliment a Riera, afirmant que era un gust per a ella ser presentada “per una persona amb el tarannà i la trajectòria d’en Sebastià”.

Armengol, encara a l’inici del seu parlament, també va fer referència al compromís adquirit amb els ciutadans durant i després de “tot el que va passar amb l’educació, i amb les decisions del Govern Bauzá contra la llengua d’aquesta comunitat. Hem tengut la confiança per fer coses molt diferents i posar ordre i pau a les escoles i a l’educació de les nostres illes”. Armengol també es referí al “retorn a la sanitat universal” i a la inversió “en polítiques socials i d’altres d’encaminades a garantir la sostenibilitat en el futur. Vivim en un territori fràgil i el paisatge és el més preuat que tenim. Per això aplicam també polítiques en la lluita contra el canvi climàtic i contra la contaminació ambiental”.

“Des de la política es poden canviar les coses”
Armengol insistí que “per fer de les Illes Balears aquest petit oasi hem intentat compartir tot aquest full de ruta amb la societat i hem fet una diagnosi de l’estat de la qüestió per establir un pacte social amb la ciutadania”. Armengol creu que “la tasca política és una de les armes més potents per millorar la vida de la gent. Des de la política es poden canviar les coses”.

Però la presidenta del Govern autonòmic havia vengut a Manacor justament la setmana del 8 de març, i la seva conferència es titulava “Dona i política: moment de canvi”. Va ser així, idò, que també començà a parlar de la feina feta pel seu govern “per intentar rompre les desigualtats existents. Veníem d’una crisi econòmica molt dura i ens hem esforçat per treballar per la igualtat entre els ciutadans que habiten aquesta terra”. Armengol es referia sobretot a la desigualtat econòmica: “I quan parlam de les dones, la problemàtica es fa encara més profunda”. La presidenta va fer referència a l’assitència massiva a la manifestació del 8 de març de l’any passat, i reivindicà que “la dona ha de tenir en la societat el mateix paper que l’home. Si parlam de pobresa, la dona sempre pateix més, la pobresa té més cara de dona”, i ho argumentà fent incidència a la desigualtat salarial, als efectes de la crisi econòmica, més visibles en les dones, a l’atenció a les persones majors, o als infants, a la tasca domèstica… “en tots aquests casos la dona s’endú la pitjor part” i reblà que “la desigualtat entre sexes continua sent molt alta”.

“L’impagament de la pensió per als fills és considerat violència de gènere”
Tanmateix, Armengol acceptà limitacions en aquest aspecte: “Tenim les competències que tenim, però tenim una llei d’igualtat compromesa feta durant aquesta legislatura que estableix que els impagaments de la pensió per als fills sigui considerat violència de gènere”. La presidenta recordà que “patim violència simplement pel fet de ser dones i tots tenim una obligació de veure que no és un problema d’una família, d’una casa, sinó de tota la societat”. En aquest sentit, va fer referència també la pacte contra les violències masclistes, al qual “molta de gent s’ha adherit” i es felicità per la iniciativa de la “coeducació a les escoles, coordinada per l’Institut Balear de la Dona”.

Econòmicament, el govern Armengol ha doblat “el pressupost en termes de violència de gènere, i hem transferit les competències d’igualtat als consells insulars”, alhora que recordava que “del 2011 al 2015 es va eliminar al Consell de Mallorca el departament d’Igualtat, que s’havia creat quan jo n’era presidenta”.

La presidenta socialista es lamentà que “la societat encara és molt masclista. Basta mirar quants de presidents tenim, quants de parlamentaris arreu del món, quantes dones hi ha als consells d’administració de les grans empreses”, però alhora enfocà la seva esperança en el fet que “les dones som la meitat de la població. Compartim l’espai privat, però el públic i el de poder encara no el compartim, i això es nota en la presa de decisions”.

Set dones i quatre homes al Govern
Armengol es felicità que “al nostre consell de govern hi ha set dones i quatre homes. Algú ens dirà que això és simbòlic, però és que els símbols també som importants”, i es mostrà orgullosa de “ser la primera presidenta d’un govern d’aquestes illes”. Però alertava que “aquestes consecucions les han lluitades durant molts d’anys moltes dones feministes, i cal continuar lluitant, perquè no hi ha mai res garantit”.

Així, reconegué que “no tots els drets que hem conquerit estan consolidats” i mostrà la seva preocupació “pel discurs masclista de determinades opcions polítiques, i per decisions derivades de la societat patriarcal en què encara vivim”.

La presidenta Armengol recalcà que moltes de les polítiques d’igualtat d’oportunitats implantades pel seu govern afavorien les dones: “Més places de residència per a gent gran, més beques-menjador, més places d’escoletes de 0-3 anys…”

“Necessitam que s’executi el REB”
A preguntes del públic, Armengol parlà també del Règim Especial per a les Balears, que “garanteix tot allò que ens afecta d’una forma diferent pel fet de ser illes” i es mostrà satisfeta de la creació d’una “comissió bilateral per poder decidir les inversions necessàries per a aquestes illes”, per acabar dient que “necessitam que el règim especial s’executi, amb els nostres recursos propis no ho podem fer tot”.

“És una bogeria que el tren no arribi a l’aeroport”
Es lamentà, també que “no sempre s’ha invertit en transport públic” i en referència al tren de Llevant fins a Artà, digué que “la realitat és que tot va enrere, però el pla de mobilitat preveu inversió ferroviària i transport per carretera” i afegí que “és una bogeria que el tren encara no estigui connectat a l’aeroport. Però tot això està planificat, i no hi renunciam”.

Back To Top
×Close search
Search