skip to Main Content
“La Política Em Fa Oi, Hi Som Per Fer Gestió”

“La política em fa oi, hi som per fer gestió”

Joan Gomila (Manacor, 1962) va entrar de regidor a l’Ajuntament de Manacor fa tretze anys substituint Jaume Brunet. Ara encapçala la llista d’AIPC per tercera vegada i amb aspiracions renovades.

Semblava que adoptaves un perfil baix, que passaves a un segon pla, que deixaves el protagonisme a Antònia Llodrà i li aplanaves el camí, o que t’arraconaves per la polèmica que t’afectava. Però a la fi et tornes presentar. Per què?
Sempre em planteig no presentar-me. Però hi ha molta gent que em dóna suport al Port, i també a Manacor, que em demanen que no me’n vagi. Jo hi som per afició i compromís, no per necessitat. Els atacs a nivell personal varen ser molt durs, i jo estic en política per ajudar i fer gestió. Amb un pacte a setze hauria estat encantat de la vida perquè com més millor. I no, no hi va haver cap estratègia. Si n’Antònia (Llodrà) ha estat més visible, ha estat perquè duia la cartera de Cultura, perquè vulguis o no, té moltes feines i actes a fer i celebrar… i ens n’hem d’alegrar, que a Manacor sigui així. I si els agrada, com és el cas de n’Antònia, és bo de fer que la seva presència es faci notòria. Ara de mica en mica les coses tornen al seu redol… Jo no tenc cap interès personal per la política que no sigui millorar la vida de la gent del poble, i la meva i la dels meus, només faltaria.

Joan Gomila vol sortir de la política per la porta gran? Aspires, ara ja sí, a ser batle de Manacor?
Per què no. Dependrà dels resultats, perquè en democràcia les eleccions són la participació democràtica més important. Com més gent vota, més representatiu és tot. D’ambició per ser batle, no. Però si la gent de Manacor ens votàs en una xifra més o menys important… hi ha molta gent de Manacor que m’ho demana.

També ho pot afavorir l’atomització del vot… no hi haurà cap gran partit majoritari.
Sí. Les grans majories per molts d’anys s’hauran acabat, i això és bo. Pactar, dialogar per tirar les coses endavant… ningú té la veritat absoluta. Hi pot haver moltes combinacions i difícilment dos partits tots sols podran governar. Hauran de ser tres o fins i tot quatre. A mi m’és ben igual, voldria comandar amb tots. Difícilment demanaríem la batlia, que tampoc no és prioritari per a nosaltres, però qui sap. A mi m’interessa més la gestió més que la política, a mi la política em fa oi, veure els debats m’ha fet “assunto”. Els pobles es neessita gestió, idees i ganes de fer feina.

Però sempre dins l’equip de govern…
No hi ha ningú que es presenti per estar a l’oposició. Tu et presentes per governar, i la gent et vota perquè hi siguis, amb més o amb menys quantitat.

Un batle d’AIPC demanaria més autonomia per Porto Cristo? Mouria fils perquè la junta de districte fos un ens amb pressupost i competències? O ja està bé així com està?
Pot haver estat per culpa meva, si vols, però tenim uns canvis d’estatuts fets per a la junta de districte, però per problemes de saturació dels tècnics no han acabat de sortir. Estan aprovats per tots els portaveus i acordats per tots els partits de la Junta.

Què impliquen aquests canvis?
Una mica més d’autonomia. Més pressupost propi, poder decidir més coses, poder delegar funcions en els companys de la Junta, perquè es reparteixi la feina. Som un poble de més de 7.000 habitants, i si fóssim independents seríem el número 18 de Mallorca. També es planteja un canvi de composició, perquè el nombre de representants estigui més proporcionat als resultats que hagin obtingut els partits a Porto Cristo.

No basta ser del Port perquè us votin. Què duis al vostre programa perquè la gent de Porto Cristo us voti?
No sols és una cosa. Som gent del Port que principalment miram per Porto Cristo, vivim allà, coneixem la gent d’allà. Dins tots els partits hi ha portenys, però nosaltres ho som tots. Després hi ha la feina feta. Hem fet una bona feina, Porto Cristo ha viscut un canvi increïble els darrers vint anys. I millorant les quatre o cinc cosetes que falta… A nivell de Manacor, el mateix. Actuar amb ganes de ser pargmàtics, més pràctics, a nivell de totes les coses. Medi Ambient i Urbanisme són els alma mater de l’Ajuntament, si això funciona, tot va bé: neteja, fems, obres…

Un ajuntament és l’administració més humana. Serveis Socials també és important?
Sí. Però Serveis Socials fa bastants d’anys que funciona bastant bé. Aquesta és la meva percepció. A més, hi ha més personal fucionari, i es donen moltes ajudes. Hi estan molt a damunt. I hem d’ajudar la gent a integrar-se, i que rebin compensacions però sempre a canvi de qualque cosa, de fer una feina, d’aprendre una professió… En Educació s’ha conegut moltíssim la feina de Catalina Riera. I s’ha de seguir. Serveis Generals i Policia també són fonamentals i hi falta personal. Fan falta més homes de brigada al carrer. I la policia exactament igual. A l’estiu, fa sis o set anys, teníem 35 policies turístics que ens venien a ajudar mig any, i ara la costa no pot estar com està. Esperem que el govern nou ja no tengui excusa per canviar la llei Montoro-Montero. La seguretat és el més important de tot. I seguretat no vol dir repressió, vol dir seguretat a l’hora de sortir al carrer, els ocupes, els al·lots que puguin anar a escola sense passar pena, la velocitat, el renou, el fems a males hores, els excrements de cans…

Parlaves abans de quatre o cinc cosetes. Quines són?
La primera la reforma de l’escola de Ses Comes. Tendrem quatre aules i una sala multifuncional que ens permetran llevar els barracons del carrer de Tramuntana, que ja està cedit a la Conselleria perquè formi part del pati. Això no lleva que no vulguem una escola nova.

Hi hauria tres escoles, idò?
No som expert en educació. És una opció. El que està clar és que podria ser només per a infantil, o si no és una escola, idò una biblioteca, un teatre… s’hi podrien fer mil coses.

Hi ha solar per a l’escola nova?
Està grafiat, però s’ha de fer la cessió a l’Ajuntament per part dels propietaris.

Et preocupa que Vox o Ciutadans us prenguin vots de la zona costanera?
No em preocupa. Nosaltres som un partit independent de tot, i hi ha gent de tota classe, de dretes, d’esquerres, nacionalistes… En algunes coses, Antònia Llodrà i jo no pensam el mateix, ni Bernat Amer, ni Jaume Brunet, ni Salvador Vadell… Quan venen les municipals es vota ja no la persona que encapçala una llista, de vegades sí, sinó la idea, venem una gestió, no un ideari polític, venem que no depenem de ningú i que volem governar amb tothom. Ningú de Palma ni de Madrid ens ha de dir què hem de fer. La gent confia en la gent del poble i en la gent pròxima. A Toni Garcia i a mi ens coneixen a s’Illot i al Pot, i tenim els nostres detractors i els nostres beneficiaris, i això passa a tothom.

A part de les escoles, què més li falta, a Porto Cristo?
La construcció d’un tanatori per poder dir adéu als nostres difunts, i un punt verd nou, que també és important. Millorar els aparcaments, i millores a la primera línia del port, que ja estan aprovades.

S’ha de llevar la circulació de la primera línia?
No tenim una segona línia ampla que ho permeti. El carrer de Sureda no ho pot assumir. Una prova unidireccional sí que seria interessant. Hi ha comerços i veïns que no hi estan d’acord, però es pot provar.

Primer hi havia Lourdes Melis de número quatre. Finalment, ha sortit Júlia Acosta. Què ha passat?
Lourdes Melis era una de les cinc primeres a la votació per anar a la llista, però tenia mal de fer deixar la seva feina i ha estat substituïda per Júlia Acosta.

És possible que torneu estar enmig? Què pesarà més, mantenir la bona sintonia amb els socis actuals? O els governs de Madrid i Palma, que segurament seran d’un color diferent…?
Nosaltres primer miram els resultats nostres, i després els de Palma. Finalment, hi ha la part personal, de respecte. Si et dus bé amb la gent… és més mal de fer canviar. Nosaltres teníem intenció de governar amb l’esquerra, per a mi hauria estat genial, no hi veig cap problema ni un. No ens varen voler, ens sentírem enganats. Hauria estat millor governar amb aquesta gent, però primer hem de mirar els nostres, que ens deien que havíem de governar nosaltres. I durant aquells 144 dies no hi havia govern. És això el que vol el poble? Jo crec que no. I jo això no ho faig. En la política no s’ha d’enganar. Vaig dir a en Pedro Rosselló que governaria amb l’esquerra. I em va dir “per què me dius això?”. “Tu voldries que jo t’enganàs i et deixàs a l’estacada?”, li vaig dir. Jo, abans som persona que polític. I no som rancorós. Ens hem vist amb en Miquel Oliver. Antoni Pastor hi va intercedir…

Això és tot el que va passar. Però el que passarà…
Les portes estan obertes, seria un egoista si no fos així. Dependrà dels resultats del que dèiem, i també de Palma. A nivell nostre d’equip de govern no he tengut cap problema amb ningú, encara que hi ha coses que sempre les faries d’una altra manera.

Que no hi hagi Joan Llodrà a les llistes pot ser un avantatge per pactar? O ara ja us tornau a estimar?
La veritat és que em va afectar bastant el que va fer. Em va sorprendre molt aquesta animadversió gairebé personal, el que va dir de mi, del meu germà, que fa afectar la meva família, mon pare i ma mare… Si un no ho viu no ho sap explicar. M’hi vaig intentar acostar, però no ho va voler. Darrerament ens duim més bé, fins i tot s’ha fet gomilista. Com tot en la vida, no som rancorós. Pot facilitar que no hi sigui? Per ventura sí. I puc anar a fer cafè amb ell. M’agradaria anar-hi, perquè m’agrada xerrar.

Vox i Ciutadans es presenten a Manacor. Hi ha línies vermelles?
Aquestes preguntes els donen força a ells. Hi ha línies vermelles que no es poden creuar.

Quines?
Les sabem nosaltres, i tothom les pot suposar.

Què pensa Joan Gomila…

Matrimoni entre persones del mateix sexe: “No hi veig cap problema, no molesta ningú. No podem tornar enrere en això”.
Avortament: “Sense cap dubte. No ho tocaria d’així com està ara”.
Eutanàsia: “També, sense cap dubte”.
Un silenci és un no: “Si una dona no vol, no vol. Tant si és en silenci com si no ho és”.
Referèndum: “Pos que sí. No tenc clar si vinculant o no, però referèndum. I també s’haurien de discutir els percentatges, una victòria de 51 a 49 no basta. Al Congrés hi ha coses que es decideixen per les dues terceres parts, per exemple”.
Presos polítics o polítics presos: “Per jo són presos polítics”.
Quina quiniela fas? AIPC, 4; PI, 4; MÉS-Esquerra, 4; PSOE, 4; PP, 3; Podem, 1; C’s, 1.

Back To Top
×Close search
Search