skip to Main Content

“La ponentada gran enganxa per l’autenticitat amb què conta les coses”

Parlam amb l’editor calongí Pau Vadell entorn de la reedició de La ponentada gran, la novel·la de Guillem d’Efak que Adia Edicions presenta dimarts dia 5, a les vuit del vespre a la Torre de Ses Puntes de Manacor. Hi participaran Antònia Llodrà, Bartomeu Mestre, Cristòfol Pastor, Pífol, Antoni Riera i el mateix Pau Vadell.

Com sorgeix la iniciativa de reeditar La ponentada gran? N’estava exhaurida la primera edició?
La primera edició de 1979 no es podia trobar. Era un llibre que havia quedat amagat i molta gent ni recordava que Guillem d’Efak hagués fet narrativa. Quan va sortir el llibre de la Poesia completa, Bernat Nadal em va suggerir que recuperés aquesta novel·la. Vaig llegir-la i vaig quedar entusiasmat.

Com s’explica que no es publicàs en el seu moment la versió completa que ara editau?
Pens que la primera edició era una mica de circumstància i potser va estar condicionat al pressupost o la va escurçar per presentar-se a algun premi. El mecanoscrit que vàrem trobar estava en net, amb les pàgines ben numerades i ben compost tot. Per tant no és un esborrany, és la novel·la completa.

Heu estat fidels al text original? O l’heu adaptat als nous temps gramaticals i ortogràfics?
El text necessitava una revisió i una actualització ortogràfica, i l’hem feta. Però alhora també presentava una dispersió quant al model lingüístic triat per l’autor que ens ha dificultat la tasca. Es coneix que quan Guillem d’Efak va escriure el llibre, l’estàndard de la llengua catalana no estava en el mateix nivell de fixació que ara. Tanmateix, també hem volgut mantenir la veu popular del text i no trair-ne l’immens cabal lèxic i expressiu. Estic molt content de la feina que Glòria Julià i Antoni Riera han fet. Ha estat complicat i agraesc la implicació dels dos.

Quin és el valor de La ponentada gran? Funciona, com a artefacte narratiu?
És una novel·la amb gran destresa narrativa. Té un domini impressionant de lèxic, de diàlegs i amb unes taules de frases fetes, llegendes i rondalles que la fan molt especial. Molta gent que l’ha llegida ja m’ha dit que han pogut fer poques pauses, que enganxa per l’autenticitat amb què conta les coses.

Quin valor lingüístic i etnològic li atorgau?
Potser és la novel·la més rica lèxicament que s’ha publicat en dècades. Moltes de les paraules s’han hagut de demanar a persones majors de Manacor per la dificultat de definir-les i, evidentment, inexistents a qualsevol diccionari. Un llenguatge també molt oral, molt de la pagesia, que permet recordar espais i elements que han quedat a l’oblit però que han format part de la nostra idiosincràsia.

A banda de l’edició íntegra de la novel·la, que més incorpora el llibre?
Hem volgut contextualitzar i situar dins la història literària del país aquesta nova edició amb un epíleg de Bartomeu Mestre Balutxo. També un glossari final amb una sèrie de paraules i el seu significat per tal de facilitar la lectura.

Quina és la vigència de la novel·la? Quin públic potencial li veis?
Sembla que la història és cíclica i fa que el text sigui de rigorosa actualitat. Tenim una segona ponentada, en aquest cas turística, i s’hi parla de llibertat d’expressió, de censura, hi ha un record pel batle republicà Antoni Garanya, per exemple. La Ponentada gran pot ser una manera de recordar una Mallorca mig liquidada pels majors, però també un material indiscutible pels escolars, per enriquir el seu lèxic, per parlar de diferents temes d’actualitat i per crear debat. No us podeu perdre la lectura!

Back To Top
×Close search
Search