skip to Main Content
La UNESCO Declara La Pedra En Sec Patrimoni Cultural Immaterial De La Humanitat

La UNESCO declara la pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Una pedra devora l’altra, sense ciment ni argamassa: és la pedra en sec, que avança cap a la consolidació i el reconeixement internacional com una tècnica única i mil·lenària i omple Mallorca de camins, marges, parets, fonts i basses.
La Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va reconèixer a finals de la setmana passada, aquesta tradicional tècnica constructiva i això significa que ja no és només una tradició: és una expressió viva del nostre passat i que és important mantenir.
A Mallorca però, ja fa temps que es fa feina per aquesta conservació. De fet, el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca fa trenta anys que té brigades de margers i una unitat dedicada a la conservació i protecció de la pedra en sec. També s’han protegit tres conjunts patrimonials: el camí des Barranc de Biniaraix, els bancals de les rotes de Caimari i els pous de neu i els elements associats del massís de Massanella,definint-los com a béns d’interès cultural (BIC). A més, el Consell està fent feina per aconseguir que la qualificació professional de marger sigui reconeguda per L’Institut Nacional de les Qualificacions Professionals (INCUAL) i els darrers anys també ha impulsat un Itinerari Cultural Europeu de la Pedra en Sec.
D’altra banda, la creació del gremi de margers l’any 2016, reivindica el valor d’aquest ofici ancestral, que marca i defineix el paissatge de Mallorca. També altres iniciatives, com les de l’associació Més que Pedra, que organitzen tallers d’introducció a l’ofici de la tècnica de la pedra en sec, ajuden a la difusió i promoció de la pedra en sec.
Aquesta tècnica, ben viva i integrada amb el medi rural de la nostra illa, ha permès ordenar el terreny cultivable, construir cases i refugis o adaptar camins al llarg de la història. Tot i que ara es pot dir que és una tècnica més decorativa, anys enrere, va servir per l’emmagatzematge d’aigua i gel, la producció de carbó vegetal o de calç i és un clar exemple de com naturalesa i éssers humans podem conviure sense fer-nos mal.
La candidatura va ser presentada formalment per Xipre i Grècia, i posteriorment França, Espanya, Suïssa, Croàcia i Eslovènia es van sumar a la iniciativa. Tots, països de la mediterrània, lligats, un cop més per una història i passat comuns. El fet que la pedra en sec sigui ja patrimoni cultural immaterial vol dir que el món és avui una mica més savi: el manteniment, la comprensió i el reconeixement de la cultura de diferents comunitats d’arreu del món ens enriqueixen. El diàleg entre cultures i sobretot, el respecte a la diversitat, serà el que ens farà avançar cap al futur.

Back To Top
×Close search
Search