skip to Main Content
La Vida I La Mort

La vida i la mort

L’escàndol d’aquests dies al cementeri de Manacor ha assolit una viralitat inusitada més per la morbositat amb què han tractat el tema molts de mitjans de comunicació que no per la novetat de la qüestió. Els fets es remunten a principi dels anys vuitanta, i ja en aquell moment, el batle Homar va demanar la reubicació de les restes desplaçades a un indret més adequat tant sanitàriament com també pel que fa al respecte que es mereixen. L’any 98 també sortia el cas en un escàndol de dimensions encara més exagerades que el que coneixem avui. Gairebé quaranta anys han passat d’ençà que aquelles restes foren mogudes del seu lloc sense que s’hagi complert l’ordre del batle Homar ni cap altra indicació superior. Més encara, qualque exdelegat de cementeri s’ha apressat a dir que “aquella porta no s’havia d’haver oberta mai”. Qui no vol pols, que no vagi a l’era, podríem dir que va pensar.

És molt senzill, en un cas com aquest, i amb un fosser com el que va tenir Manacor anys ha, atribuir tota la responsabilitat a qui ja no hi és. Han començat a sonar veus en aquest sentit. Els escàndols que envoltaren l’exercici de Melcion Martí Ferrer semblen més que motiu suficient per, ara, atribuir-li també el problema d’avui. Però quants de delegats de Cementeri hi ha hagut a Manacor de l’any 1979 ençà? Quants de funcionaris tècnics que n’han estat responsables? Quants d’administratius, quants d’auxiliars, quants d’operaris? Fins i tot quants de familiars dels difunts? Quanta de gent a Manacor coneixia l’existència d’aquest magatzem amb tres sales reblides de restes funeràries? No és possible, de cap manera, que l’únic responsable de tot això sigui l’antic fosser. Qualcú altre, i segurament qualcú altre de més amunt, haurà de donar explicacions de les seves accions, i també de les seves omissions en aquest cas. És possible, també, que res de tot això arribi a port i que s’acabi culpant de tot plegat únicament l’antic fosser. Si és així, i si és necessari identificar cossos mitjançant proves d’ADN o sufragar altres accions, qui ho farà, finalment, serà l’Ajuntament, serà, en definitiva, el poble. Talment com ja ens va passar amb la plaça de les Verdures, amb el pont del Riuet o com ens podria arribar a passar ara amb els aparcaments de l’antic Teatre Principal.

El dia que els responsables dels fets delictius o fraudulents paguin per les seves malifetes, la vida a ca nostra serà diferent. Mentrestant, la corrupció i el menfotisme, una espècia de mort en vida, continuarà campant a l’ample pel nostre redol.

Back To Top
×Close search
Search