skip to Main Content

“L’administració no ha de destinar doblers públics a la caça”

[pullquote] Jaume Adrover, de Terraferida, defensa una caça cultural i que ajudi a regular les espècies en els seus hàbitats
[/pullquote]

Jaume Adrover, portaveu de Terraferida és contundent en referir-se a la relació de l’administració amb la caça: “No es poden destinar doblers públics a la caça. S’han donat casos, més antigament, de sopars per a tres-centes persones pagats pel Consell, i això no pot ser”. Cert és, però, “que hi pot haver una part subvencionable, si les ajudes són destinades a la millora de l’hàbitat”.

Tampoc no veu bé Adrover “l’amollada d’animals per part de l’administracío, o l’autorització a llocs com Son Real de filats de coll”.

Adrover recorda que “cada vegada que hi ha eleccions, els polítics van als caçadors i els demanen què volen. Això ha fet que determinades vedes s’aixequin més prest. Un temps començaven a caçar el tordpel novembre com a prest. Ara es comença a caçar dins l’octubre, en ple període migratori, i això és una cosa que va posar el PP i els d’ara no han tengut orgues de llevar”. Enguany, precisament, és any de pocs tords i de pocs busquerets de capell, “i això que és un any de molt olivó, enguany”, diu el portaveu de Terraferida, que veu la causa de la minva d’aquestes espècies més en “el clima que no en la caça”.

Adrover reconeix que hi ha espècies que es deixen caçar tot l’any, com el tudó, “que fa molt de mal” i hi afegeix que “els esforços s’haurien d’adreçar a aquelles espècies que tenen problemes, com ara la tórtora de garriga, que ve d’estiu, i que ha patit una minva espectacular a tot Europa. És un fet que es coneix a simple vista. És una espècie que no hauria de ser caçable”

Pel que fa a animals de pèl, “pel que sé”, diu Adrover, “les poblacions de llebre ara pareixen més estables, en canvi el conill fluctua moltíssim. Nosaltres teníem tres-centes cols sembrades i les hem hagudes de tornar a sembrar”.

A l’hora de referir-se als caçadors, Adrover es lamenta: “El que em sap més greu del món de la caça és que mai s’han implicat en la conservació dels ecosistemes on hi ha les espècies que a ells els interessen. Haurien de ser més actius a l’hora de defensar els seus hàbitats”.

Per a Jaume Adrover, la caça ideal seria la que fes una funció “gairebé cultural, perquè ara mateix la funció alimentària està més resolta que un temps”. Així, recorda per exemple que “els filats de coll estan documentats del segle XIII, i és un bé a conservar”. Adrover també reclama que “les vedes i les quotes de peces es regulin en funció de la informació científica que va sorgint”.

Finalment, Adrover reconeix que en molts de casos “la casça ajuda més al manteniment de grans finques que no l’agricultura”.

Back To Top
×Close search
Search