skip to Main Content

L’Ajuntament camina dubtós cap a la quarta revolució industrial

La primera revolució industrial va emprar el vapor i l’energia hidràulica. La segona, a final del segle XIX, va arribar impulsada per l’electricitat i el ferrocarril. La tercera, a cavall de la guerra freda, arribà amb els ordinadors. Ara som en plena transició cap a la quarta, la de la connectivitat total.

Aquesta setmana passada hem volgut saber en quin punt del camí es troba l’Ajuntament manacorí i els seus polítics en aquesta travessia cap al món 2.0.

Hem conversat amb el cap de premsa, Joan Sitges, sobre la presència de l’Ajuntament a les xarxes socials, encara minsa però en continu creixement. També sobre la gestió de la pàgina web i de les pàgines web i els mailings de les diferents institucions paral·leles, com ara el Teatre de Manacor, la Institució Alcover o l’Escola de Mallorquí.

Hem volgut saber quins són els plans de la delegada Maria Antònia Sansó pel que fa a la implementació de la seu digital de l’Ajuntament, una fórmula somiada per molts que permetria als ciutadans d’accedir de forma telemàtica als tràmits burocràtics propis de l’administració. Parlam en condicional perquè molts d’aquests tràmits encara avui reclamen la presència del ciutadà a la finestreta física de l’Ajuntament manacorí.

Finalment, hem fet un buidatge exhaustiu de la presència dels nostres regidors a les xarxes, on hem vist una incidència desigual i unes diferències més que significatives entre els grans “tòtems” 2.0 de la Sala (Miquel Oliver, Pedro Rosselló, Catalina Riera), amb milers de seguidors a les xarxes; i els regidors més escèptics amb aquests usos, com ara Antonio García, Miquel Perelló o Toni Sureda. Hi ha els regidors del Facebook, com ara Bel Febrer; o els Instagramers, com Núria Hinojosa o Carles Grimalt. O els tuitaires abradats, com Miquel Oliver o Pedro Rosselló.

Cal, però, no deixar-se encegar per la lluminositat aclaparadora de les xarxes socials, i tenir present tothora quines són les necessitats reals dels ciutadans, quins avantatges implicaria per a ells l’arribada d’una vertadera seu digital.

L’arribada de la seu digital i també de la connectivitat més eficient hauria de suposar, també, un gir radical en la relació entre ciutadà i administració, de manera que aquesta darrera fos més pròxima, més assequible i més senzilla per als ciutadans que s’hi volguessin acostar. És en nom, d’aquesta transparència, idò, que la batlessa Catalina Riera haurà de vetlar per l’evolució d’uns brots telemàtics que avui són encara massa verds i tendres.

Back To Top
×Close search
Search