skip to Main Content

“L’animal, a la natura, sempre es pot defensar”

[pullquote] Francisco Vera (Manacor, 1950) caça d’ençà que tenia 40 anys
[/pullquote]

Francico Vera Duran va néixer a Manacor l’any1950. Va començar a caçar a 40 anys, diu que va començar per obligació, per una espècie de recomanació mèdica: “El metge em va dir que havia de caminar per dins la garriga, i a jo, caminar tot sol m’avorria molt. Amb el ca ja no, i per això vaig començar.” No és que n’hi ensenyàs ningú. “Havia viscut sempre a foravila, vaig néixer dins la garriga, no caçava però ho havia vist tota la vida.” Caça conills amb podenquillos. “És la mateixa branca que els cans eivissencs, però aquest és de la Península.” Té vuit cans: “sis podenquillos, un teckel i un pointer.” A banda d’això, abans també havia caçat perdius amb cans de mostra, “però han d’estar més ben preparats per caçar perdius, els cans de mostra necessiten gent molt ben preparada. Les perdius em guanyen” Per ell, per ser bon caçador, no hi ha més secret que “caçar, caçar i caçar”, anar-hi molt. Diu: “D’anar-hi n’arribes a aprendre, i també has d’escoltar la gent que en sap més que tu.” Creu que la caça és bona per la natura: “Els animals que maten a l’escorxador no tenen defensa, hi van un darrere l’altraei els animals se xerren, el de davant quan el maten, li ho fa saber al de darrere. L’animal a la natura sempre es pot defensar. La caça és una manera de regular, això sí, sempre que els caçadors es comportin.” A ell li agrada caçar perquè surt a la natura. A més, diu convinçut: “Si no caç no passa res. La caça hauria de ser un esport, si fos un esport la gent seria com un esportista, i no li importaria anar-se’n sense res.”

Back To Top
×Close search
Search