skip to Main Content
“L’any 1887 Manacor Tenia 19.000 Habitants. Al Cap De Cinc Anys, En Tenia 11.000”

“L’any 1887 Manacor tenia 19.000 habitants. Al cap de cinc anys, en tenia 11.000”

Sebastià Sansó Barceló treu un nou llibre, Manacor viu. Persones, poble i propietat (segles XVI-XX), en el qual apareix una gran quantitat d’informació per saber com era aleshores el nostre poble. La presentació tendrà lloc dijous dia 22 a les 19.30 hores al Teatre de Manacor. Ens hi convida a tots

 

Dijous que ve presentes Manacor viu. Persones, poble i propietats…
Sí. La presentació serà dijous dia 22 de novembre, a les 19.30 hores a la sala gran del Teatre de Manacor. El llibre el presenta Antoni Tugores, i l’editorial és Purpurina Editorial. És un llibre de 662 pàgines, voluminós, que surt després de deu o dotze anys de feina.

Quin abast té el llibre, tant cronològicament com geogràficament?
El llibre agafa del segle XVI al segle XX. Però gairebé m’atur al segle XIX. Del segle XX, hi ha una relació de les perleres que hi havia a principi de segle, així com dels fusters. Geogràficament abasta Manacor, Porto Cristo, Son Macià, Son Negre i Sant Llorenç. Sant Llorenç perquè fins al segle XIX era part de Manacor.

I què hi trobarem en aquest llibre?
Bàsicament és la formació i l’evolució de Manacor; com s’anava formant a partir d’un nucli anterior, amb les diferents illetes, i qui els habitava. També com va anar evolucionant la toponímia dels carrers, els malnoms… Per exemple, de malnoms n’he aplegat més de 2.000.

Déu n’hi do!
I encara pot ser que qualcú digui: “El meu malnom no hi és”. Això és perquè els he aplegat dels documents. Hi ha malnoms que hi són del segle XVI, i altres que han evolucionat. Els llinatges Riera, Galmés, Sansó, Gomila, Llull… són els que tenen més presència tenen, per tant també són els que tenen més malnoms.

Però a banda de la toponímia i antroponímia el llibre tracta més coses, no és vera?
Sí. Hi ha molts d’apartats. Per exemple, hi ha la formació, extensió i parcel·lació del Convent, per com va condicionar l’urbanització de Manacor. Allà va estar més de 200 anys sense expandir-se el poble. També hi ha un apartat dedicat a les posades; un apartat dedicat als oficis: qui els feia i on vivia; hi ha un apartat de molins; de propietaris, on estaven, el valor de les cases… També hi apareix l’establiment de la comunitat xueta a Manacor, del segle XVI al XVIII no hi havia xuetes aquí, llavors vengueren i s’establiren al centre. També hi apareix la formació dels ravals de Fartàritx i el Barracar, que de tot d’una es deia del camí de Sant Llorenç, el Barracar es va dir posteriorment.

Ara que anomenes Sant Llorenç, has dit que també hi apareix al llibre…
Sí, no és que faci la història de Sant Llorenç, senzillament situu la relació dels malnoms dels llorencins, on vivien i quin ofici tenien. O coses com, per exemple, que el segle XVII un manacorí va posar una teulera a Sant Llorenç.

I pel que fa als esdeveniments històrics importants? Per exemple, el tema de la guerra civil, hi surt?
La guerra civil no, perquè com et deia, gairebé no entr dins el segle XX. Però si anam més enrere, et puc dir que hi ha el detall dels implicats a les Germanies de 1522. Més que res ho faig per mostrar quina era la divisió del poble, que de la revolta del 1450 no es va tancar mai. I a la Llorençada es va tornar a produir. Estan documentats més o manco tots els cappares, tant dels mascarats, com dels agermanats.
Per altra banda també hi ha el tema de l’emigració, de quins barris sortien, de quins oficis… A 1889 se n’anaren molts perquè hi havia una crisi forta de subsistència. N’hi ha més de 800 de documentats, que se n’anaren a l’Argentina, l’Uruguai, o algun altre lloc. També n’hi ha que se n’anaven a Ciutat, o senzillament tornaven als seus pobles d’origen; Petra o altres pobles de prop. Mira, una cosa que em va sorprendre molt. Al padró de 1887 hi ha 19.635 habitants a Manacor. Això són els mateixos que hi havia l’any 1960! Jo vaig dir: “No pot ser mai”, ho vaig voler comprovar, i els vaig contar. I era correcte. Cinc anys després, n’hi havia 11.000. Hi ha una part que es justifica per la separació de Sant Llorenç, devers 3.000; però la resta, és gent que se’n va anar. El 1889 fins i tot, hi havia una espècie d’oficina a Manacor, i els pagaven el viatge. Tanmateix, alguns es morien de fam ben igual, allà.

Com t’has documentat per fer el llibre? D’on surt tanta informació?
Bàsicament de les fonts documentals de l’Arxiu de Manacor i de l’Arxiu del Regne; de bibliografia d’autors, del buidatge d’Escrivanies, de Cartes Reials, d’estims.. Per exemple, l’estim de 1578, que està fet en caràcter fiscal, i és una relació de propietaris molt fiable, tot i que els que tenien un capital de menys de 10 lliures no hi sortien. Hi ha fonts molts precises, i d’altres que no ho són tant; per exemple, l’apeo d’en Yeray, on hi ha moltes ocultacions, i surten dades que no concorden amb les d’altres fonts, però hi ha noms de carrers, divisions de cases en diferents categories… Llavors també consult cadastres i padrons.

Quin objectiu et proposes amb el llibre?
Que les generacions que vénguin tenguin una noció de com era Manacor, i de com era la gent que vivia a Manacor. Que no es perdi tota aquesta informació… Tot i que si t’he de dir la veritat, jo som un poc pessimista, o escèptic. Crec que Manacor va perdent el seu caràcter; cases abandones, balcons que cauen, cases ocupades… No pot ser que l’administració deixi caure els casals del centre. Quan s’abandonen, els veïnats fugen, i un carrer abandonat, fa pena… Per jo és un tema d’ètica.

Hi ha fotografies al llibre?
Sí, hi ha moltes fotos, totes les que he pogut posar. N’hi ha que són de l’Abans, i d’altres que m’han comparegudes. I també hi ha dibuixos d’en Pífol.

Vols afegir qualque cosa? Hi deu haver encara més coses que surten al llibre…
Hi ha dos inventaris de mitjan 1500; per veure com era una casa aristocràtica per dedins, i he hagut de posar un glossari, perquè hi ha moltes paraules que avui la gent no sap. A una fins i tot hi ha un esclau inventariat. També faig un glossari dels oficis. Què més? Hi ha coses com una relació dels soldats que moriren a Cuba, o un plànol que mostra on hi havia la presó, el forn real, la taula de peix… Moltes curiositats i moltes dades. Perquè la gent que estigui interessada pugui agafar consciència de com era Manacor.

Back To Top
×Close search
Search