skip to Main Content

“L’Associació d’Amics és una xarxa que s’estén i prolonga l’activitat que fa l’ens públic”

Guillem Melis és de Manacor i va néixer l’any 1953. És el president de l’Associació d’Amics de l’Escola de Mallorquí. Aquesta associació va néixer l’any 2011, amb la idea de donar força a l’Escola. Actualment té una vuitantena de socis.

Maria del Mar Riera és de Manacor i va néixer l’any 1967. És la presidenta de l’Associació d’Amics de la Institució Pública Antoni M. Alcover. Data del 2015 i va néixer amb l’ànim d’acostar la Institució a la gent. Compta amb una vuitantena de socis

Maria Esperança Nicolau és de Manacor i va néixer l’any 1968. És la presidenta de l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor. Aquesta associació va néixer l’any 2004 per dinamitzar el Museu. Actualment té prop de dos-cents socis

Quin és el motiu de naixement de cada associació?
Esperança: Vàrem néixer per dinamitzar el Museu, per donar-li una mà per fer coses. Vàrem prendre mostra dels amics del museu de Mallorca, tot i que a la llarga hem acabat per fer coses diferents de les que fan ells. Ells fan coses amb grans formats, nosaltres feim coses casolanes, però en feim moltes. Hi ha activitats que des del primer dia hem mantingut, com per exemple El cicle de les Muses, les sortides mensuals…
Maria del Mar: Nosaltres, va ser una mica diferent: vàrem partir d’una institució que ja tenia molta activitat. Va ser idea de na Magdalena Gelabert per obrir les portes de la Institució, perquè la gent hi pogués participar, aportar idees, des de la quotidianitat, no només de manera passiva sinó de manera activa.
Guillem: Nosaltres vàrem néixer arran de l’entrada al poder de José Ramon Bauzá, era una manera de donar suport a la Institució en temps convulsos, que hi hagués gent a darrere que li donàs força, ciutadans que li donassin suport. El nom el vàrem copiar als primers, els amics del Museu.
Maria del Mar: Clar, nosaltres també, era una associació que funcionava i ens varen orientar.

Quines dinàmiques de funcionament teniu? Teniu una junta? Us reuniu sovint?
Esperança: Nosaltres tenim una junta formada per set persones. Al llarg dels 13 anys d’existència de l’associació, ha anat canviant la gent de la junta. N’hi ha dues que hi som dels inicis. Llavors hi ha una sèrie de socis molt actius, que col·laboren molt amb nosaltres. Per exemple el molí d’en Fraret, el podem obrir, perquè hi ha una sèrie de socis que de manera voluntària se n’encarreguen. Al principi ens reuníem un pic cada mes, ara ens adaptam a les necessitats, tant ens podem reunir cada setmana com estar dos mesos sense veure’ns, en funció de les activitats que haguem de preparar en cada moment.
Maria del Mar: Nosaltres som set a la junta, i com que som una associació molt jove, som els mateixos del principi. Ens hem dividit en comissions de feina, per agilitzar-la i estar més ben organitzats. Així i tot, al final feim la feina bastant compartida. Tenim un esquema que repetim d’un any a l’altre. També feim les reunions en funció de la demanda de cada moment.
Guillem: Nosaltres feim una reunió cada mes, i si a vegades en necessitam fer una altra, la feim. A vegades cooperam amb l’Escola de Mallorquí. El mes que ve feim un curset sobre el teatre, que l’organitza l’Escola i el coordinam nosaltres.

Teniu socis en comú les tres associacions?
Maria del Mar: Sí, en compartim alguns. De fet, és molt normal, perquè el perfil de gent que tenim tots tres és molt similar, gent sensible culturalment i que té ganes de fer coses.

On acaba l’ens públic i on comença l’associació? Hi ha una línia clara que us separi?
Esperança: En algunes coses la línia que ens separa és molt difusa i en altres és marcada. Per exemple, quan el Museu fa una exposició, és una cosa del Museu i nosaltres no hi entram per res, però per altra banda, aquest dissabte hi ha la visita a l’Hospitalet, i tot i que és una cosa del Museu és un projecte de l’Associació. L’Associació demana permisos i subvencions.
Maria del Mar: Una associació d’aquest tipus ha d’estar molt vinculada a l’ens. L’associació d’amics és una xarxa que s’estén i prolonga l’activitat que fa l’Ens Públic. Si una cosa va molt separada de l’altra, vol dir que falta coordinació, jo crec que sempre han d’estar vinculades.
Guillem: A vegades feim coses només dels Amics, altres vegades interactuam amb altres seccions de l’Escola. Per exemple, el Patronat de Sant Antoni demana a l’Ajuntament si l’Escola vol fer una mostra d’indumentària, idò l’Escola ens ho demana a nosaltres i ens encarregam d’organitzar-la.

Què sou com a associació? Creis que existiu perquè la dotació dels ens públics és insuficient, sou un pedaç que ajuda una institució que no té prou recursos? O per fer xarxa ciutadana?
Esperança: Nosaltres realment podam pedaços, el Museu durant molts anys ha tengut només dues persones. Si no fos per l’Associació, moltes coses no es podrien fer. Si no hi hagués un equip de persones que regalam el nostre temps moltes coses no es farien.
Maria del Mar: Jo crec que ningú pot dir que està suficientment subvencionat, en aquest sentit les associacions poden ajudar, és una manera de fer-ho tot més fluid.
Guillem: En general potser posem pedaços, però, per exemple, la Mulassa és una idea que va sortir de l’Associació, i per poder-la realitzar vàrem demanar recursos a l’Ajuntament.

L’associació ajuda a fer-ho tot més fàcil? No ha de retre comptes a ningú de res?
Esperança: Nosaltres sí que vàrem firmar un conveni amb l’Ajuntament per poder tenir la botiga del Museu oberta, això suposa un compromís, també és retre comptes. En altres casos, nosaltres feim la feina manual i el Museu fa la feina burocràtica.
Maria del Mar: Nosaltres som molt joves, fins ara els doblers que hem generat s’han reinvertit en coses que hem fet. El sopar d’estiu, per exemple, ha estat àgil perquè el volum ha estat petit.
Guillem: Jo crec que sí, per exemple, la caragolada, si l’ha de fer l’Ajuntament, ha de mester un grup de gent darrere, si aquest grup de gent som nosaltres, tot és més fàcil.

Econòmicament, com funcionau?
Esperança: Amb les quotes dels socis i amb les activitats de l’estiu, i amb la botiga també .
Maria del Mar: Amb les quotes, amb la botigueta, amb paradetes per Sant Jordi, amb la venta de llibres com les rondalles… Això és una cosa que hem pogut fer ara els Amics. Abans la Institució no els podia vendre.
Guillem: Nosaltres funcionam amb dobler de l’Ajuntament o de l’Escola. La nostra quota pels socis és molt petita. A l’excursió, per exemple, cadascú paga. En aquest tipus d’activitats de pagament miram d’empatar.

Back To Top
×Close search
Search