“L’Atlètic Balears és el club de la gent de classe obrera”

Joan Juan (Felanitx, 1975) és professor de secundària i viticultor. Parlam amb ell perquè és el secretari de la nova Penya Blanc i Blava de Llevant.

Com neix la idea de fer una penya balearica a Manacor?
Hi havia una sèrie de manacorins que anaven al camp i es trobaven amb altre gent de la part forana. Així es va crear la necessitat de tenir una penya pròpia de la zona de Llevant, que abastàs des de Capdepera fins a Santanyí. Va ser així que Joan Serra va proposar que el Bar Gomila albergàs la nostra seu social. Quan tenguérem el sí del bar, començàrem els tràmits per constituir oficialment la penya.

Quins són aquests tràmits?
Per constituir-nos, necessitam un mínim de 5 socis abonats a l’Atlètic Balears i 10 penyistes. Ara mateix ja som 6 abonats i 11 socis. Per ser abonat del club s’han de pagar 80 euros anuals. Per a la penya en pagam 10. Esperam continuar augmentant de socis. El president de la penya és Eduard Serra, el vicepresident i tresorer, Jordi Serra, jo mateix som el secretari i hi ha un vocal, Joan Miquel Bernabé.

Quin és l’objectiu de la penya?
L’objectiu és reunir-nos per anar plegats al camp i animar des dels seients propis que tenim com a penya. També participarem en els actes de germanor de la federació de penyes.

Hi ha altres penyes a la Part Forana?
Sí. La Penya Balearica des Pla, que agrupa Sencelles i Lloret, i la Penya Atlètic Balears de Campos. En total hi ha dotze penyes, una de les quals és a Cardiff.

Sempre s’ha dit que el Mallorca era vist com un club de Palma, i que per això no arreplegava gent de la Part Forana. L’Atlètic Balears també és de Palma….
El Mallorca sempre ha representat la classe benestant i botifarra de Ciutat. La gent de la Part Forana necessita un club que representi un altre tipus de sentiment, i per això se sent més identificada amb clubs com el Constància, el Manacor o l’Atlètic Balears, que és un club més humil, de classe obrera. La gent de la Part Forana se sent més identificada amb aquest tipus de valors.

I tanmateix tot això arriba per la implicació d’un inversor estranger…
Hem de ser conscients que el futbol ha passat a ser un producte i s’ha mercantilitzat després de la llei Bosmann. L’Atlètic Balears intenta mantenir una mica les arrels del futbol com es coneixia abans. I té una història de lluita i de supervivència… el club ha estat a punt de desaparèixer moltes vegades i la vàlvula de salvació ha estat sempre un inversor. Ja ho va ser Bartomeu Cursach el 2000 i ara el 2014 Ingo Volkman. Ja ens agradaria que això no fos així, però és l’única manera que tenen aquests clubs per sobreviure. De totes maneres, l’aportació econòmica és important, però el Balears ha estat capaç de demostrar que sense grans estrelles, ha format, amb l’impuls de l’entrenador Manix Mandiola, ha format un grup de jugadors fidels i breguistes que ho donen tot pel club sense cobrar preus astronòmics. Molts d’aquests jugadors tenen una segona feina.

El club consolida estructures professionals per fer el salt a Segona A?
Sí. Hi ha un president que aposta fort pel club i que paga de la seva butxaca les obres de reforma de l’Estadi Balear, on hi cabran 7.000 persones. Ara, a Son Malferit, només n’hi caben 1.200.