skip to Main Content

“El lema de l’orientació és pensar i llavors córrer”

[pullquote] Daniel Mayoral (Zaragoza, 1975) és el president del Club Orientació Esportiva Llevant, i cartògraf nacional d’orientació.
[/pullquote]

Què és l’orientació?
És un esport que ajunta moltes característiques, no només físiques, sinó també mentals. La combinació de les dues és allò que et dóna la capacitat necessària. L’esport consisteix en trobar controls, que estan situats en un terreny en un ordre establert, amb l’única ajuda d’un mapa i una brúixola, usant els elements visuals que t’ofereix el mapa per orientar-te. És un esport per tots els nivells, edat i característiques. Hi ha moltes categories. El seu lema és pensar i llavors córrer.

Hi ha competicions d’orientació?
A Mallorca n’hi ha poques. Hi ha una lliga; però per ara no està molt difós l’esport, a la Península hi ha molta més gent que el practica. A Balears ara hi ha set o vuit clubs.

Quanta gent hi ha al vostre club?
Som una quinzena. Però per ser aquí està bé, pensa que en una carrera a Balears corren 70 persones com a molt. A la península a vegades n’hi ha més de 1000.
Has dit que hi havia moltes categories…
Sí. Els que competeixen estan dividits en moltes categories, i formen part d’un rànquing; però voldria destacar que també hi ha la categoria Open, en la qual pot participar tothom, sense necessitat d’estar federat. La gent que s’inicia sol començar així, i els nins també. Són carreres no competitives i està permès anar en parelles, en grups…

Quin material es necessita?
L’orientador du un mapa, que no pot mirar fins que li donen la sortida. Aleshores el mira, s’orienta, i comença a córrer. Els qui competeixen duen una protecció a les cames per quan entren al bosc. També duen una brúixola. N’hi ha una d’específica per fer orientació que es posa al dit, amb un regle que mesura l’escala, i així pots mirar el mapa corrent sense haver-se d’aturar.

Com són els mapes?
Són uns mapes específics, en els quals es pinten els colors segons la penetrabilitat del corredor a la zona. Es dibuixen detalls com les roques i els forats que fan més d’un metre. Ha de ser un cartògraf específic d’orientació, per fer els mapes. Una curiositat és que tant els mapes com el sistema de cronometratge és el mateix per tot el món. Jo puc anar a qualsevol país que sense saber l’idioma, i entendré el mapa.
Què té aquest esport d’atractiu?
Primer que es pot fer en família. Hi ha pocs esports que puguin ser tan familiars. Després que és un esport en el qual sents la naturalesa, la vius, no corrs sense mirar per allà on passes. Has de posar els cinc sentits i fixar-te especialment en l’entorn. També té de peculiar que persones que no corren tant com d’altres, però s’orienten millor, poden guanyar.

Com es pot informar una persona que es vulgui iniciar en l’esport?
A la web de la Federació Balear (http://www.fbdo.es/) hi surten totes les carreres. La gent s’hi pot informar, poden mirar el material didàctic, les direccions dels clubs…

Vols afegir qualque cosa?
Que una altra cosa que feim al club és col·laborar amb instituts i escoles de Llevant, els feim mapes i organitzam carreres. Als professors, que han de fer orientació segons el currículum, els va bé rebre aquesta ajuda.

Back To Top
×Close search
Search