skip to Main Content
L’epidèmia Més Toixarruda De L’edat Moderna

L’epidèmia més toixarruda de l’edat moderna

Tot i les mesures aplicades per les institucions i per gran part de la societat civil, el tabaquisme no afluixa

La conquesta i espoli espanyols de les terres americanes a partir del segle XVI va dur també la incorporació progressiva del tabac als hàbits de la societat occidental. No va ser fins ben entrat el segle XX que la medicina conclogué sense cap dubte quins eren els mals associats a aquesta epidèmia que castiga milions de persones durant més de mitja vida.

No hi ha dubte tampoc del caràcter addictiu del tabac, juntament amb l’alcohol, úniques drogues legalitzades a la majoria d’estats del món. Tanmateix, els estats graven el tabac, amb la presumpta excusa de combatre la plaga, amb imposts que multipliquen de forma exponencial el valor real del producte. Això genera, també, un mercat submergit de contraban i tràfic il·legal. També es limiten, tant per part de l’administració com també de bona part de la societat civil, els espais on els fumadors poden consumir les seves dosis diàries. Bars, restaurants, espais tancats, mitjans de transport i fins i tot camps de futbol ja tenen prohibit el consum de tabac al seu interior, per a felicitat dels fumadors passius.

Però la vertadera xacra del tabac arriba amb els problemes de salut generalitzat dels seus consumidors. Problemes respiratoris, infarts de miocardi, problemes cardiovasculars generalitzats, ictus, càncer. Són moltes les patologies vinculades al tabaquisme. Caldran, de ben segur, mesures que combatin amb més convicció i eficàcia el seu consum, però també que siguin capaces de desvincular el fum dels espais d’oci i del consum d’altres drogues. Nosaltres n’hem parlat amb sanitaris i estanquers, per conèixer de primera mà com es viu avui el consum de tabac i com se li fa front des de les institucions sanitàries.

Back To Top
×Close search
Search