skip to Main Content
“Les Activitats Haurien D’estar A L’abast De Tothom: No Es Tracta D’aparcar Els Nins, Són Espais De Treball”

“Les activitats haurien d’estar a l’abast de tothom: no es tracta d’aparcar els nins, són espais de treball”

Joana Maria Llull (Manacor, 1983) és educadora familiar al Servei de Protecció del Menor pel GREC. Parlam amb ella sobre les activitats extraescolars esportives, el rol de les famílies i la importància de crear espais de relació.

Quins beneficis té l’esport en es infants més enllà de la salut?
El respecte cap als adults i els companys, la constància, la creació de nous models i referents en entrar en espais externs a l’àmbit escolar i familiar… I també són un espai diferent per fer prevenció: poder eliminar conductes de risc, modificar certs comportaments, eliminar pantalles i crear mobilitat, per descarregar.

Com combinam activitat física amb la part més emocional o creativa?
Ara mateix crec que les activitats extraescolars ofereixen un ventall per poder treballar diferents aspectes dins l’activitat. A més, també n’hi ha moltes que ja s’enfoquen purament a l’expressió, la relaxació, el contacte…

I com triam aquestes activitats? Han de poder triar els infants el què volen fer?
Jo crec que als infants se’ls ha de permetre provar: que amb tres anys t’agradi pintar, no vol dir que tota la vida hagis de fer el mateix. També és important que pugui ser una cosa negociada i que pugui facilitar l’entorn. No podem tenir activitats cada dia de les 9 a les 17:30 h, els nins necessiten avorrir-se i no fer res: l’avorriment dóna creativitat. Moltes vegades trobam nins estressats, enganxats a una pantalla i que mai són a casa.

Tendeixen les famílies a sobrecarregar els infants?
Sí i és fàcil caure en això. Fer activitats de dilluns a divendres i dissabte jugar un partit, per exemple. Crec que és important, si la conciliació laboral ho permet, que els nins tenguin temps d’estar a casa, al carrer i a entorns de comunitat. Per això el que cal és que Manacor obri la seva mirada cap a entorns que facilitin les relacions entre iguals, entre cultures diferents… I sobretot donar un espai protegit perquè l’infant pugui jugar al carrer, anar en bicicleta…

Al carrer hi ha al·lots, majoritariament de pares no autòctons, però les famílies no se solen mesclar…
Si tenguéssim espais de relació, això no passaria. Actualment els infants es relacionen dins les escoles: ens falta tenir espais on continuar aquesta relació i que les famílies també puguin fer comunitat. Hem de crear una xarxa: patis oberts, poliesportius que no siguin només per entrenar sinó també per jugar i tenir espais d’oci…

I si un infant vol accedir a un esport federat però la seva família no ho pot assumir?
Si hi ha una motivació, s’hauria de pactar amb les treballadores socials perquè aquest infant pugui rebre un ajut per fer-ho. Si no tothom pot accedir a certes activitats, cream un elit que no és real. Les activitats haurien d’estar a l’abast de tothom: no es tracta d’aparcar els nins, són espais de treball, de prevenció i de creació de nous models i entorns.

Back To Top
×Close search
Search