skip to Main Content
Les Actuacions Del Pla De Fosses 2019-2020 A Son Coletes: Un Nou Bri D’esperança

Les actuacions del Pla de Fosses 2019-2020 a Son Coletes: un nou bri d’esperança

Encara no hi ha una data definida per l’inici dels nous sondejos a Son Coletes però la Secretaria de Memòria Democràtica del govern balear preveu que es facin abans de l’estiu. L’historiador Antoni Tugores explica en quin moment ens trobam i quins són els llocs on, segons les investigacions fetes, es podrien trobar restes de persones repressaliades.

Una nova actuació al cementiri de Son Coletes, emmarcada dins del Pla de Fosses 2019- 2020 que du a terme la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, obre les portes a noves esperances de trobar les restes de les persones represaliades a Manacor. Segons el Director General de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera Oliver, la intervenció a Son Coletes encara no té una data fixada però “es tracta d’una qüestió prioritària dintre de les nou actuacions que hi ha previstes en el Pla de Fosses”.Herrera afirma amb seguretat que l’actuació a Manacor es farà enguany i que intentaran que es faci abans de l’estiu. Així mateix, el Director General explica que l’inici d’aquestes actuacions ha de passar abans per la Comissió de Desapareguts i Fosses però que ja han iniciat els contactes tant amb l’Ajuntament com amb l’empresa concessionària que s’encarregarà de les properes tasques d’exhumació, anomenada ATICS. “Hi ha una relació de col·laboració amb l’Ajuntament de Manacor i hi ha altres accions planificades que encara no podem avançar però tenim clar que Manacor és un dels llocs principals on fer feina al llarg d’aquesta legislatura” diu el Director General. Així mateix, explica que els criteris que se segueixen són, per una banda, que hi hagi familiars interessats a trobar les restes d’éssers estimats que puguin estar a la fossa i d’altra, la viabilitat de l’exhumació. “Manacor és un cas bastant excepcional i tot i que tenim moltes peticions per part de familiars, la viabilitat és més complicada” afirma Herrera mentre afegeix que tant de bo l’actuació sigui fructífera però “hem de ser realistes i no podem donar totes les esperances que ens agradaria”.

El punt on segons Tugores i Sureda, hi ha més esperança de trobar les restes.

Segons l’historiador Antoni Tugores, la qüestió més problemàtica a Manacor és que hi ha una gran part del cementiri que està excavat per mor de la construcció de tombes subterrànies, a més de diferents reformes que s’han anat fent al llarg dels anys, com les conduccions d’aigua o elèctriques. Així mateix, Tugores explica que quan fa dos anys es va fer un primer sondeig a Son Coletes, es van trobar restes de tres o quatre persones enterrades entre 1820 i 1830 -s’hi havien enterrat unes 120 persones amb motiu de la pesta bubònica-. Després de 1830 Son Coletes ja no es va utilitzar més fins a l’any 1936, quan  es va convertir en un “autèntic abocador humà”. Va ser quan hi passaren les execucions que abans es feien al cementeri del Pla, l’actual Parc Municipal, degut a “les queixes dels veïnats o per raons de més discreció”.
Tal com informa l’historiador, per fer els sondejos de fa dos anys es van escollir dos punts que semblaven clau per determinar el lloc exacte de l’antic cementeri i poder trobar les restes de les persones represaliades. “Si es volia excavar, el més important, abans de res era saber on es trobava l’antic cementeri de Son Coletes, un cementiri petit, com una vuitena part del que és avui” mentre afegeix que es van servir d’un dibuix que va fer Andreu Llodrà, per saber la forma que tenia, així com una fotografia aèria, on es veu el camí i la col·locació de la paret que envoltava el cementiri. Tugores explica que es tractava d’un cementiri amb una creu central -situada, aproximadament a la part esquerra de l’entrada del cementiri actual – a partir de la qual sortien una sèrie de síquies radials on s’enterraven els cossos. Aquest antic cementiri s’estendria, aproximadament, fins una mica més enllà de l’ossera central. De fet, amb l’investigador Antoni Sureda han estat treballant els darrers anys sobre els documents esmentats per tal de conèixer les proporcions més exactes i treure les proporcions adients a escala. “Hi ha teories que diuen que l’antic cementiri es va buidar totalment i que s’endugueren les restes però per ventura, només es van buidar els llocs on es construïen noves tombes” diu l’historiador que creu que això obre una escletxa d’esperança per trobar restes en les parts enjardinades i en alguns punts on no s’hagi remogut la terra i simplement s’hagués posat ciment sobre les bases de l’antic cementiri. El més important seria doncs, saber que “el subsòl no està tot remogut”. Remarca Tugores que “el lloc més factible on es podrien trobar les restes és aquest jardí”, tesi que recolza Antoni Sureda Vicens. Tugores afegeix que “si aquí no es troba res, personalment les esperances se’n van al mínim però encara en quedarien”.

Un dels punts on es van fer els primers sondejos, l’any 2018, que va ajudar a definir el que era l’antic cementiri.

Tugores explica que el cementiri nou s’estrenà l’any 1953, i que, per tant, quan es feren les excavacions dels anys 40, els morts eren molt recents. “És possible que hi hagués una intencionalitat de fer net perquè no es trobàs res” mentre afegeix que el llibre del cementiri, anterior a l’any 1953, també “es va perdre misteriosament”. En aquest sentit remarca que, encara que se’n haguessin dut bona part de les restes intentant amagar els morts de la repressió franquista, “no vol dir que s’ho enduguessin tot”.Segons Tugores, a partir d’ara, seria important trobar alguns cossos, encara que fossin pocs, perquè, tot i que hi ha molts documents que ja ho confirmen, seria una manera de tapar la boca als negacionistes que diuen que tot és mentida. Així mateix, explica que, segons el seu parer, a més de les dificultats provocades per les excavacions i moviments de terres, hi ha que afegir que al llarg dels anys “hi ha hagut maniobres de distracció, voluntàries o no, informacions errònies o irresponsables, de gent que ha volgut tapar la tragèdia o que xerra per xerrar” que han afegit dificultats a les investigacions.

Back To Top
×Close search
Search