skip to Main Content

Les bicicletes estan preparades

Diu la cançó:

 

“Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada”.

 

La cançó d’un poble cansat, acomplexat i que un dia va comprendre que renaixia perquè un veïnat seu, humil com qualsevol altre, havia tret faves d’olla: Miquel Mas s’havia proclamat campió del món al velòdrom d’Anoeta. Divendres els manacorins remembraran la gesta de Mas amb una bicicletada que començarà a partir de les 20h al carrer de Trarragona, just devora l’Auditori. D’allà els ciclistes, que han d’anar oportunament equipats amb casc, circularan cap al carrer de Joan Lliteres per arribar finalment a la plaça de sa Bassa, on a les 20:45 h tendrà lloc l’homenatge al campió. Els participants a la bicicletada podran deixar les màquines al carrer de la Soledat, on seran custodiades per l’organització.

 

El guió de l’homenatge a sa Bassa és per ara un secret d’estat que des de l’organització s’ha vetlat, i molt, perquè no es revelàs.

 

El batle de Manacor, Miquel Oliver, en la roda de premsa de presentació de l’acte, es mostrà “orgullós que coincideixi el cinquantè aniversari del seu campionat per poder participar d’una forma tan activa. Poder celebrar aquesta fita que ens ha permès gaudir d’en Miquel com a persona, involucrada en cinquanta mil coses, de forma solidària i desinsteressada. Li volem donar l’enhorabona pel que ha significat per Manacor”.

 

Per part seva, el campió Miquel Mas, reconeix que “quan m’ho proposaren només passava pena, però avui veig que em sent estimat per Manacor de bon de veres. Jo som de Manacor, baldament de vegades hagi estat empegueït de ser de Manacor per com ha estat el poble, d’altres no pots evitar de cap manera sentir-te’n així d’orgullós”, i acabava amb unes paraules emocionades: “Manacoret nostre, Manacoret meu”.

 

El delegat d’Esports, Sebastià Llodrà, recordava que “la recerca d’imatges que s’ha fet durant l’organització d’aquest homenatge deixa veure l’emoció que va viure Manacor aquell setembre de l’any 1965, i per això Manacor havia de reconèixer el mèrit de Miquel Mas, no pel que va fer aquell any, sinó pel que ha fet per Manacor d’aquell any ençà”.
La cançó venç el cansament i acaba amb la rauxa de la victòria:

 

“Ballarem amb energia damunt tota la porqueria perquè aquesta és una música per a ferir-se els peus,ballant-la al seu voltant. Sí, han de caure les muralles. totes, totes, totes. les trompetes estan preparades!”. I les bicicletes també!

Back To Top
×Close search
Search