skip to Main Content
Les Lliçons D’humanitat Són Reals, No Reials

Les lliçons d’humanitat són reals, no reials

A l’hora que escrivim aquesta columna fa vuit dies de l’aiguat que assolà la vila de Sant Llorenç i que afectà en gran manera també Son Carrió, l’Illot, la Colònia de Sant Pere, Artà i tota la zona nord del llevant mallorquí en general. Les hores immediatament posteriors a la torrentada foren caòtiques, com pot passar en qualsevol casta de catàstrofe, però ben aviat tant els responsables públics com, sobretot els afectats i les persones que els eren pròximes trobaren el seu lloc en el procés de reconstrucció i de reconducció, que serà llarg, cap a una vida normalitzada. Ningú dels qui ho han viscut i patit de més a prop oblidarà mai aquests dies. L’empenta del poble llorencí per sobreposar-se ha estat aquests dies formidable, i ha comptat amb l’alè, el suport, l’ajut i la col·laboració de milers de persones voluntàries que s’han acostat fins al poble de Sant Llorenç o que han fet els seus donatius econòmics o materials, però també la seva escalfor humana perquè els damnificats se sentissin acompanyats i cobrassin coratge per afrontar una situació inesperada, sobrevinguda i mala d’emprendre.

Estam segurs que se’n sortiran. Que tiraran endavant. Estam segurs que l’alegria del poble llorencí, tan característica, tornarà brollar com una aigua nova, fresca, límpida i transparent, que amararà de sentiment de poble orgullós de si mateix cada un dels racons de la vila, cada una de les cloves, cada un dels sementers del camp arrasat per la salvatge ploguda de fa una setmana.

Més controvertides han estat determinades visites i presències. No és fàcil el paper dels polítics (i com més amunt pitjor) aquests dies. Si no hi són, perquè no hi són, si hi són, perquè hi van per la foto. En qualsevol cas, el que agraeix la gent, el que volen les persones, són fets, i no paraules: que els protocols d’ajuts s’activin de forma ràpida i que hi puguin tenir accés la gran majoria de damnificats. La natura, en aquest cas, ens iguala a tots i han estat tots els llorencins els qui, d’una manera o l’altra s’han vist perjudicats per l’aiguat.
La presència dels reis espanyols aquests dies, primer a Sant Llorenç i sobretot a Manacor al funeral per les víctimes de la catàstrofe, és si més no, controvertida. Poques institucions tenen avui tan poca credibilitat com la monarquia: tant per història com per actitud continuada, tant pel que simbolitzen com pel que són realment. S’aferra, la institució, al dolor de la gent per intentar salvar emocionalment el que racionalment no té salvació. La resposta institucional i eclesiàstica a la seva presència resulta provinciana i colonial. Això, però, ho discutirem un altre dia. Les lliçons d’humanitat i de dignitat les han donades els llorencins, els artanencs i tots els mallorquins fent pinya entorn dels damnificats i les seves famílies. Les lliçons d’humanitats, més que reials, han estat reals. Que no ens passi per malla, aquest detall.

Back To Top
×Close search
Search