skip to Main Content
L’esport Nacional Manacorí

L’esport nacional manacorí

La gent d’una certa edat, traspassada la quarantena, toca recordar amb més o menys nitidesa l’enfilall de persones, personatges i personetes que desfilaven carrer de la Verònica avall cap a les carreres. Les carreres de cavalls, perquè un temps, a Manacor, les carreres eren per definició, les de cavalls. Normalment d’estirp pagesa, els cavallistes (menadors, propietaris, aficionats) estibaven les instal·lacions de la pista dels cavalls, ara ubicada a la dreta de la sortida de Manacor cap a Sant Llorenç, i antigament a l’entorn del que avui coneixem com a plaça de Joan March.

La pista manacorina competia de bon de veres amb Son Pardo. El vigor de l’afició era fora de tota discussió. Les coses en el món dels cavalls, com tantes d’altres a la nostra societat, han canviat de verd en blau les dues darreres dècades.

La pagesia ha esdevingut anecdòtica en el nostre dia a dia i en la nostra economia. El món dels cavalls s’ha professionalitzat, s’ha modernitzat, i l’afició ja no és la mateixa. Les institucions han mirat de posar-hi remei, però tampoc no han trobat la solució.

A tot això, cal afegir-hi el tracte diferenciat que reben les instal·lacions per part de l’Institut de l’Esport Hípic: una cosa és Son Pardo i l’altra, ben diferent, és Manacor. Cert és que la responsabilitat d’aquesta diferència no és del Consell ni de l’Institut. Però també ho és que la diferència és evident i palesa. La peculiar configuració de la propietat de l’hipòdrom manacorí fa que legalment en sigui complexa la gestió i aquesta és la tasca en la qual ara mateix es troba immers l’Ajuntament manacorí, mirar de demostrar que el 51 per cent de les accions de propietat són seves per facilitar així l’execució del conveni que té signat amb el Consell de Mallorca.

A partir d’aquí, les coses per millorar les instal·lacions seran molt més senzilles, però caldrà, ben segur, que tots els actors implicats remin en la mateixa direcció. Consell, Institut de l’Esport Hípic, Ajuntament, propietaris, menadors, aficionats i tot el món del cavall en general, hauran de malavejar perquè el trot continuï sent, com ha estat sempre, l’esport nacional manacorí. El que no pot ser, en qualsevol cas, és que deixant les feines un per a l’altra, les coses quedin sense fer.

Back To Top
×Close search
Search