skip to Main Content

“A l’etapa de zero a tres anys es formen les arrels de l’arbre de la vida”

[pullquote] Jerònia Galmés és pedagoga, fa trenta anys que treballa a l’àmbit educatiu, ha estat tècnica d’educació de l’Ajuntament de Manacor, orientadora de l’IES Mossèn Alcover, dels EAPs d’Eivissa i Formentera. Actualment, i des de fa 16 anys, es dedica intensament a l’atenció a la primera infància com a orientadora de l’EAP Llevant
[/pullquote]

Què és l’EAP?

És l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica d’Atenció Primerenca Llevant, i depèn de la Conselleria d’Educació, per tant és un servei públic i gratuït.

Qui forma aquest equip?
Ara som sis professionals: quatre orientadors educatius (psicòlegs o pedagogs), una mestra d’audició i llenguatge i una de pedagogia terapèutica. Tenim la seu a Manacor, a l’antic edifici de l’IES Na Camel·la, però som un equip comarcal i atenem els centres d’Educació Infantil de Primer cicle (escoletes municipals de zero a tres anys) des de Vilafranca fins a Cala Ratjada. Som un equip itinerant. I tenim uns principis molt clars al voltant dels quals organitzam la nostra feina.

Quins són aquests principis?
Des de la creació de l’Equip d’Atenció Primerenca, ara fa 17 anys, tenim un objectiu bàsic i elemental, que és la conscienciació social què els primers anys de vida de l’infant són fonamentals. Per això és molt important que els adults que n’estan al càrrec, tant els pares com els educadors, tenguin una sòlida formació, perquè allò que fan amb els nins és vital pel seu desenvolupament. Un infant necessita un adult al seu costat, que tengui una màxima presència; que no és el mateix que estar present. L’infant ha de saber que té devora un adult disponible, que acompanya amb la mirada, amb els gests…Tu pots estar devora l’infant, però si no estàs bé, no interactuaràs amb ell així com toca. Necessita una mirada sana, una persona que estigui per ell, que vegi les seves necessitats i les pugui satisfer, que li doni una resposta. De la mateixa manera s’ha de respectar el seu ritme, el seu joc, …. Imagina’t que et vénen per darrere per mocar-te, sense que ho vegis ni ho esperis, o t’aixequin per canviar-te el bolquer… Cal que demanem permís a l’infant, que li anticipem el que farem, que posem paraules a tot el que feim amb ell.

El ritme de vida d’avui en dia no deu ajudar gaire a dedicar el temps i la presència que els infants necessiten…
Antigament teníem una família extensa, els nins tenien més xarxa familiar. Avui els pares estan molt ocupats; el model de societat que tenim és la parella sola amb l’infant. Per això la família necessita poder comptar amb recursos externs, per poder compartir la criança, les angoixes, la incertesa i també les alegries. L’etapa de zero a tres anys és la que hauria de tenir més ajudes i recursos. Perquè és com les arrels d’un arbre, o els fonaments d’una casa. Si no estan ben posats, la casa no s’aguantarà, l’arbre no creixerà bé.

Una altra cosa que passa sovint avui en dia és la sobreprotecció dels infants…
Sí, hi ha pares que sobreprotegeixen els fills, i no els donen autonomia. Els nins necessiten unes normes clares i estables, i uns limits. Hi ha famílies que troben que no han de posar límits, que han de donar llibertat, però és que no hi ha llibertat sense límits. També és molt perillós l’abús que es fa de les pantalles, ja que poden crear dependències als infants que poden ser molt perjudicials, a un moment en què encara hi ha una immaduresa neurològica.

I en què consisteix la vostra feina, idò, per donar forma a aquest punt de vista sobre la criança?
La nostra tasca es divideix en tres grans blocs: el primer és l’assessorament psicopedagògic a les educadores dins les escoletes municipals; el segon, l’acompanyament a les famílies i infants que presenten alguna necessitat més específica, i el tercer és el treball a nivell municipal per millorar l’atenció a la infància de 0-3 anys.

Anem per pams, i parlem una mica de cada bloc…
Sí, comencem pel primer. El nostre equip acudeix un dia per setmana a les escoletes municipals. Allà hi feim observacions dels infants, dins les aules i el pati, i feim reunions amb les tutores on parlam de cada un dels infants, tant del nivell de desenvolupament global com del seu estat emocional i relacional amb el grup. Després d’això i a partir de les necessitats detectades, miram conjuntament si s’han d’introduir canvis metodològics. L’objectiu és assessorar les educadores, i reflexionar conjuntament. A vegades se centren en fer moltes activitats didàctiques, que no respecten el ritme dels nins ni neixen de les seves necessitats. Els infants han de ser persones actives i protagonistes dels seus aprenentatges. Cercam també la millora d’espais, entorns, actituds, etc. També que hi pugui haver períodes d’adaptació individualitzats, segons les necessitats, no rígids. Com volem que un infant tan petit s’adapti a un lloc nou, un entorn desconegut, lluny de la mare, amb dos o tres dies?
Passem al segon bloc…
El segon bloc és atenció als infants i les seves famílies dins les escoletes, aquí parlam dels infants que tenen qualque necessitat. Quan a les escoletes tenim una lleugera sospita que l’infant pateix una dificultat, no podem esperar a intervenir que es facin proves mèdiques o valoracions psicològiques. Un infant que pega o mossega, que només juga amb objectes, que no parla perquè està inhibit, que no menja, que no es deixa abraçar… Tot d’una hem d’ajudar l’infant, les mestres i les famílies i començar a actuar el més aviat possible. Haurem d’escoltar el relat de la família, nosaltres partim sempre que les famílies fan el millor que poden i saben. Començarem a proposar entorns que l’ajudin a l’infant, treballarem amb les tutores. A la majoria dels casos només escoltant els pares i les mestres, ja podem trobar unes millores, perquè tots feim un canvi de mirada. Organitzam amb les nostres mestres de suport tallers d’estimulació del llenguatge amb grups reduïts per estimular el desenvolupament i prevenir futures dificultats. A vegades no és suficient, aleshores, derivam els infants a serveis externs, i al moment de l’escolarització, a segon cicle, si les necessitats eductives no s’han resolt, feim un dictamen perquè l’infant pugui rebre les ajudes que necessiti al centre escolar.

Ens queda el tercer bloc…
El tercer bloc és el treball a l’àmbit del municipi, ens coordinam amb l’Ajuntament, per treballar aquest objectiu de la importància social, intentam impulsar iniciatives com la creació d’espais familiars, espais de joc, de trobada…. Aquí a Manacor hem de destacar iniciatives com la de la creació d’un espai 0-3 dins l’Espai na Camel·la, les accions de l’Associació Infància 0 a 3 anys… Així com un programa innovador amb els alumnes no escolaritzats. Els convocam a una entrevista, i per fer un període de preadaptació escolar, mares i infants es reuneixen un dia a la setmana, acompanyades d’un professional. Les mares parlen d’allò que els preocupa i els infants juguen, conviuen, experimenten… La majoria d’aquestes famílies són immigrades. Per altra banda, dins aquest bloc també hem d’incloure l’atenció als infants escolaritzats a centres privats o guarderies. Hi intervenim una vegada al mes. També realitzam coordinacions periòdiques amb serveis sanitaris, serveis socials i educatius i amb el Centre de Professors que organitza cursos i conferències per a la formació de les educadores de 0 a 3 anys.

Vols afegir qualque cosa més?
Sí, m’agradaria molt parlar de les nostres reivindicacions. Des dels EAPs de Balears fa estona que feim una sèrie de propostes que veim molt necessàries. Més escoletes municipals, ràtios més baixes i més suport pels infants amb dificultats. La dignificació d’aquest primer cicle, que els professionals tenguin la mateixa formació i sous que la resta de mestres d’altres etapes educatives. Més professionals de suport als EAPs. La posada en marxa de mesures per millorar l’atenció dels infants als centres privats, que puguin tenir subvencions públiques, plans d’ajuda, per fer front a les despeses per a la millora d’espais, de ràtios, de professionals…. Per últim, que hi hagi vertaderes polítiques de Conciliació laboral i familiar, que les famílies puguin tenir més temps per dedicar als seus fills els primers tres anys de vida. Tot això ho demanam des de la seguretat que tot allò que s’inverteix en els infants és un bé per la societat.

Back To Top
×Close search
Search