skip to Main Content

“L’homenatge va estar molt bé, però hauria estat millor si s’hagués fet abans”

[pullquote] Miquel i Pedro Bonet Bassa són bessons, varen néixer l’any 1930. El seu pare, Sebastià Bonet Fullana, va ser un dels guàrdies municipals assassinats a Son Coletes. Ens reben juntament amb les seves esposes, Bel Fons i Aina Palmer. El germà d’Aina també va ser assassinat
[/pullquote]

Què us va parèixer l’homenatge?
Pedro: Molt bé.
Miquel: Fantàstic. Era ben hora que fessin qualque cosa. Cada any vaig a Son Coletes, jo. No n’he deixat cap d’homenatge.

Trobau que el varen fer tard?
Miquel: Sí, nosaltres érem vuit germans, només quedam nosaltres dos, de vius. Els altres no ho varen poder veure.
Pedro: De fills, només érem nosaltres dos. Hi ha una altra filla viva, de noranta-un anys, que havia d’anar a l’homenatge, però llavors no va estar bé i no hi va poder anar.

Recordau la història del vostre pare?
Pedro: Nosaltres érem molt petits quan va passar tot, teníem sis anys i no recordam gaire cosa. El tancaren. Tothom plorava. Record que li dúiem el dinar. El dia que el mataren va sortir el saig i ens va dir: “No importa que li dugueu més dinar, l’han duit a Palma.” Però no era vera, l’havien mort.

Què va suposar això per la vostra família?
Miquel: Buff… És mal de dir.. (Silenci). Molta fam! Nosaltres a set anys ja anàvem a aplegar ametlles. També record que anàvem a l’Hospitalet, érem nou o deu al·lots, i vèiem els soldats detinguts a So Na Moixa. Les tenien a un camp de concentració, amb pals havien fet un corral, amb barraques. Els feien fer moltes carreteres. Els deien les carreteres dels presos.
Pedro: jo a deu anys vaig començar a fer de mosset a una fusteria. Eren falangistes, però la veritat és que hi vaig estar bé, m’apreciaven.
Bel: Per rentar un poc la consciència.
Miquel: Anàvem a un menjador on donaven menjar als pobres. Record que ens donaven Pancuit.
El vostre pare tenia idees republicanes o senzillament l’aplegaren perquè era guàrdia municipal?
Miquel: Tenia idees republicanes. Va entrar en temps de la República i el plegaren allà dins.

Què més recordau d’aquell temps?
Pedro: Quan érem nins ens insultaven: “rojos, rojos…”
Miquel: A la nostra mare venien a cercar-la. Els falangistes se’n duien les dones dels rojos a Sa Torre i els donaven oli de ricí. Ho passàrem molt malament.
Pedro: Jo record quan deixaven els morts a les cunetes. Els tapaven amb calç perquè consumia la persona, però es veia bé allà on hi havia un cos, perquè la terra feia una enfonyada.
Aina, vós recordau el vostre germà?
Aina: No, era molt petita. Record que estàvem amb la padrina. Quan ella va morir anàrem d’aquí i d’allà.

Back To Top
×Close search
Search