skip to Main Content

Llei de Símbols: un despropòsit d’un Govern intransigent

Montserrat Nadal

El passat dimarts, el Parlament de les Illes Balears va viure una sessió històrica i plena de càrrega política i ideològica, en la qual es va derogar la Llei de Símbols de l’antic Govern de José Ramón Bauzá. La tarda va ser una celebració de la llibertat d’expressió, en què es passava pàgina a una època fosca, d’un fort retrocés en els drets socials, amb agressions a la llengua i a la cultura pròpies, i d’un estil de govern a toc de corneta i de decret llei.

Al llarg de la passada legislatura, tant per part del Govern com per part d’altres grupuscles com el Círculo Balear, hi va haver un intent sistemàtic d’escampar ombres de dubte damunt la tasca dels docents. Cal recordar, també, que la Llei de Símbols anava de bracet amb el TIL, una llei feta contra el català i la comunitat educativa, amb el parany de l’aprenentatge de l’anglès, dissenyada i imposada a corre-cuita, sense cap tipus de fonament pedagògic i sense tenir en compte per res les recomanacions de la Universitat de les Illes Balears; en una etapa molt fosca de persecució ideològica, amb els expedients als directors de Maó i a un director de Mallorca.

El portaveu del Govern, Marc Pons, va dir que la derogació d’aquesta Llei era un premi a la “lluita d’una societat incansable”, i que havia estat una de les decisions del nou equip presidit per Francina Armengol en el primer Consell de Govern del passat 3 de juliol. Tant de bo que el camí de canvi encetat fa tot just uns mesos es demostri amb molt més fets com aquest.

Els motius pels quals els portaveus de la majoria de partits de la cambra consideraven adient derogar la Llei varen ser, entre d’altres, els següents:
– La Llei de Símbols és l’exemple més clar d’allò que és una mala llei, de com no s’ha de legislar, amb un règim de sancions molt fort que pot arribar als 10.000 euros de multa.
– Es tracta d’una norma que qüestiona la professionalitat dels mestres, que els insulta, i que menysprea per complet la nostra història i el llegat cultural i patrimonial del nostre país.
– La Llei de Símbols vulnera la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, amb l’ús de la censura prèvia.
– No ofereix cap tipus de seguretat jurídica, amb l’establiment de tota una tipologia de conductes prohibides.
– Està feta i pensada en contra de la majoria de la societat de les Illes Balears i, d’una manera molt concreta, per fer llevar els llaços amb les quatre barres dels centres escolars.
– És una llei inútil, que no s’ha arribat a aplicar mai; un altre dels experiments amb foc del president Bauzá que únicament varen crear crispació i discòrdia.

Va ser molt decebedor i patètic el paper del portaveu del Partit Popular, que va sortir a la tribuna a demanar l’elaboració d’una nova de llei de símbols feta amb el consens de totes les forces polítiques. Fou la màxima expressió de cinisme i de poca vergonya que el partit de José Ramón Bauzá demani ara consens i voluntat d’entesa al nou Govern autonòmic.
Els aplaudiments del públic assistent al Parlament, un cop acabada la votació, expressaren l’alegria de tantes persones que lluitaren contra les imposicions malaltisses d’un president despòtic, satisfets de veure que s’havia de posar punt final a un despropòsit d’un Govern intransigent.

En un dia com dimarts passat, no hi va faltar el record dels companys Sebastià Serra i Miquel Albero, dues persones que lluitaren amb fermesa i coratge contra la Llei de Símbols i contra tantes altres malifetes del Govern de Bauzá; dues persones ja esdevingudes llums que ens guien a l’hora de plantar cara a qui vulgui governar en contra dels nostres símbols i de la nostra història.

Back To Top
×Close search
Search