skip to Main Content
“Llorenç Femenies, Regidor De Cultura, Va Ser El Primer  Matriculat De L’Escola De Mallorquí, Per Donar Exemple”

“Llorenç Femenies, regidor de cultura, va ser el primer matriculat de l’Escola de Mallorquí, per donar exemple”

Quin perfil tenien els alumnes que començaren aquell 1973?
Hi havia una mescla de tot. Varen ser una quarantena. Hi havia jovenets de dotze o tretze anys i gent que en tenia seixanta. En Llorenç Femenies, aleshores regidor de Cultura, va ser el primer matriculat, per donar exemple.

Tots eren catalanoparlants?
Sí, aquell primer any sí. El segon any ja vàrem obrir les portes als castellanoparlants. Ten present que aleshores a Manacor hi havia molt pocs forasters… Venia molta de gent procedent de l’escoltisme i s’acostaven a l’Escola per un amor propi, per aprendre d’escriure la llengua que parlaven…

I depeníeu de l’Ajuntament.
Sí, però el nostre respatler era l’Obra Cultural Balear, que tenia en aquell temps 62 socis a Manacor. Climent Garau, president de l’Obra, volia que féssim una delegació a Manacor…

I l’escola va ser pionera. La primera dels Països Catalans que ensenyava català pagada per l’Ajuntament…
Sí. Uns joves de la Pobla ens demanaren a veure com ens havíem enginyat per aconseguir-ho. I de Ciutadella també ens demanaren els estatuts. L’escola realment era una delegació de l’Obra Cultural Balear amb l’Ajuntament pagant el professorat.

Costava, que hi venguessin castellanoparlants…
Sí. N’hi havia de molt rebecs. Però els gonelles també ens perseguien. N’hi hagué un que va venir a una trobada de professors de tot Mallorca que fèiem a Manacor, a l’Escola de la Torre, i es va fer passar per professor. Record que en Guillem Marit preparava un poc de sopar i vengué a dir-me que hi havia un senyor que demanava per mi. Li vaig demanar si venia per la reunió i em va dir que sí. Li vaig dir que esperàs un poc per allà el temps que jo acabava d’arreglar la sala. I el temps de girar-me ja vaig trobar una pintada que deia “mallorquín sí, catalán no”. L’autor de la pintada era l’incendiari Jaime Martorell…

Escola de Mallorquí, es deia.
Sí, l’any 1974 ja es va plantejar si s’havia de dir “de Mallorquí” o “de Català”, com ha passat ara recentment. En Llompart ja ho va dir: “No ho intenteu, que ens tancaran”.

Qui eren els primers professors?
Record que ben aviat, el segon any, s’hi va incorporar Francesca Santandreu, per fer classes als al·lots que encara no tenien catorze anys. Miquel Àngel Riera ens va deixar l’autoescola per fer-hi aquelles classes.

Quan era més necessària l’escola? Ara o llavors?
Ara és més necessària! Llavors només teníem un repte fort, que era començar la normalització dins les escoles. La gent major ja estava sensibilitzada. De fet, quan anàrem a les escoles va ser quan hi va haver la gran pujada. Llevat de la Puresa, totes les escoles digueren que sí. L’Ajuntament va quedar com a ofegat. Vaig demanar doblers per pagar els professors. En Rafel Muntaner em va dir: “El mallorquí ha d’anar per davant”. Però llavors a l’hora de la veritat, des d’intervenció ens digueren que no hi havia previsió i estiguérem un parell d’anys per acabar de pagar allò.

Back To Top
×Close search
Search