skip to Main Content

Lluís Soler: “Tots aquells que tenen parella i amics s’hi poden sentir identificats”

Ens podeu fer un resum introductori de l’obra? Què veurà la gent a Dansa de Mort?
Dansa de Mort conta la història d’una parella que està a punt de celebrar els seus vint-i-cinc anys de casats. Ell és un militar, destinat a una illa solitària; i ella és una persona que tenia inquietuds artístiques i les va haver d’abandonar. Ell la va treure del teatre. Arriba a casa seva un amic comú que fa quinze anys que no veuen, i tots dos intenten endur-se’l cap al seu terreny, aleshores es generen una sèrie de relacions ‘vampiresques’. A partir d’aquí podrem veure la complexitat de les relacions humanes.

De quin gènere és l’obra?
Podríem dir que és una tragicomèdia. La tragèdia és implícita en la decadència dels personatges. No obstant això, hi ha moments, o detalls, que ens fan riure i somriure.

El text és estranger, com s’ha fet l’adaptació?
El text original és de Johan August Strindberg, un dramaturg suec que va escriure l’obra el 1900. Nosaltres l’hem duita cap aquí i l’hem situada a la dècada dels vuitanta. Els personatges, tanmateix, són universals.

Ens podeu parlar una mica de l’escenografia i el vestuari?
L’escenografia té aires de decadència. És una estança antiga. El vestuari també és del mateix estil, intenta reproduir la tendència dels anys vuitanta. Ell va vestit de militar i ella vesteix una mica així com vol, d’anar per casa.

Creis que el públic s’hi pot veure identificat d’alguna manera?
Sí, evidentment tots aquells que tenen parella i amics s’hi poden veure identificats en algun moment. Sense oblidar, però, que és una dramatúrgia, i que l’autor mostra situacions límit.

L’autor ens volia dir alguna cosa? S’hi pot percebre algun tipus de missatge?
No, crec que ell no pretenia transmetre cap missatge, senzillament mostra, exposa. I reflecteix la seva experiència personal. Sabem que va voltar mig Europa i que va tenir moltes relacions crues i dures.

Voldríeu afegir alguna cosa més?
Sí, que és un gust tornar a Manacor. Personalment trob que té alguna cosa d’especial, de singular, per la seva gent, per com és el teatre… Hi he viscut èpoques molt maques. Trob que és com tornar a casa.

Back To Top
Search