L’UDM: la Unió Deportiva Manacorense

Jornades d’Estudis Locals

Aquesta és una de les comunicacions que va presentar el Dr. Sebastià Sansó. Bona part de la implantació i popularització de l’esport a Manacor va arribar de la mà de la Unión Deportiva Manacorense, una societat fundada el 1954, suposam que amb la finalitat d’alegrar les vides dels manacorins, però no deixa de fundar-se una mica de casualitat. Hi havia una gran afició al ciclisme, i el governador va dir que si no hi havia una societat ciclista no poden programar carreres ni esdeveniments ciclistes. Dit i fet, posaren la seu social al bar de can Marc a l’Alameda des tren. Feien carreres a la pista de baix de tot del carrer d’Artà; una mena de un velòdrom, una voltadora del que avui ubicarìem davant el Macdonald.
Foren ciclistes anomenats en Llodrà i en Taqueta. El primer president fou Gabriel Fullana Fuster, Toni Puerto Planas era el secretari; a la primera junta s’hi troben Tòfol Pastor Noguera, en Capellano, Manel Fuster Aguiló, Mateu Gelabert Febrer de sa Loteria i altres. Prest expandeixen les activitats al motociclisme, i així sorgí el Motoclub Manacor. Tenien tanta afició a bicicletes i motos que, personalitat que venia a Manacor, personalitat que era rebuda amb motos. Quan va venir el rector Munar, van anar a reber-lo amb motos, cosa que també va succeir amb la tornada d’Andreu Alcover, que tornava de Rússia!
Però també tenien altres interessos com l’excursionisme i actes socials com els balls, la cavalcada dels Reis Mags o les “Semanas Deportivas de Porto Cristo”. Aquestes darreres foren Un dels esdeveniments que crearen més expectació. A l’agost de 1955 i 1956 trobam les primeres convocatòries: tennis de taula, bàsquet, teatre infantil, tir en carabina, pesca, motociclisme, futbol, revetlles. La presència de la companyia Artis era fixa, Aires Muntanyes de Selva també va ser un dels grups participants. «Els petits detalls fan ses grans obres, fora por i poca burocràcia» eren els dos lemes.
Com a bons «moteros» organitzaren benediccions per Sant Cristòfol, i també feien un homenatge a la policia municipal.Pujades a sa costa d’en Blau, curses de natació a les setmanes esportives, un equip de bàsquet; tot això es programà des de l’UDM. Va fer torneigs amb la penya blaugrana, que tenia la pista Prisas, per devora Hisenda, també feien uns cartells ben vistosos, el de 1963 el feu Riera Ferrari.
També cal destacar la presència de campions en diferents modalitats com Mas, Joan Gomis, Joan Montserrat o Joan de sa seat subcampió d’Espanya. Pel que fa a les excursions ja esmentades com una part del seu programa, hi anaven amb les motos i les al·lotes.
A Olot encarregaren un Sant Cristòfol amb dos pressupostos, un per a «sants de primera» i l’altre per els «de segona», finalment es va optar per comprarun dels «de segona». Col·laboraren amb les Fires i Festes de 1961, una gincana motorista amb premis donats per la UDM. Un altre gran projecte es començà a gestar: es va demanar autorització al governador civil, al 1961 i amb Bernat Costa com a president, per a fer un palau d’esports. Aquesta associació publicava un butlletí, una revisteta mensual; allà es plantejà la seva construcció del palau entre el Molí den Sopa i Manacor. El pavelló no es va arribar a fer i Costa feu el poliesportiu que encara du el seu nom a la carretera de Palma. Fou el desembre de 1962 l’any en el qual s’inaugurà el butlletí, amb una aportació històrica de Gabriel Fuster; també s’hi troben notícies sobre l’elecció de Miss Manacor 1963; Riera Ferrari va fer alguns dibuixos sobre aquests bulletins.
A principis de la dècada dels seixanta arribava als set-cents socis; a poc a poc va anar en declivi; però fins a la dècada dels 70 va aguantar una bona partida d’anys l’entreteniment per al poble de Manacor.

Bàrbara Duran