skip to Main Content
Madame Marie, Una Dona Digna, Valenta… I Molt Viva

Madame Marie, una dona digna, valenta… i molt viva

Sota la direcció de Frederic Roda i amb la participació intensa d’Antoni Tugores i Joan Gomila en l’adaptació i dramatúrgia de la història original, s’ha clos aquesta setmana la darrera funció de la primera tongada de representacions de Madame Marie a la sala La Fornal de Manacor.

Es tracta, sens dubte, d’un muntatge ambiciós, amb cinc actors, i amb voluntat d’abastar també sales de mitjà i gran format.

Antònia Jaume, senyorial, segura de si mateixa, elegant, forta i magistral a l’hora de mostrar les febleses ocasionades per la presó incomprensible, és Madame Marie, la propietària d’un ambigú al manacorí passeig de Na Camel·la. L’acompanya Eulàlia Ballart, en el paper de Carme, una jove prostituta que comença en aquesta dedicació (per dir-li d’alguna manera) i que es mostra impotent davant les acusacions d’auxili a la rebel·lió per part del brigada Barrionuevo, un impressionant Salvador Miralles, que sap treure la dolentia per la lluentor dels ulls.

Madame Marie mostra la part més crua de l’arbitrarietat repressiva del feixisme a Manacor, on una simple venjança per un afer sexual mal resolt acaba amb la demanda, a través d’un consell de guerra, de vint anys de presó per a la propietària del local de prostitució.

Aquesta cruesa, però, contrasta amb l’aire més comediant que hi aporten Joan Gomila, l’amorós secretari del capità Sastre, un histriònic Oscar Intente, que broda un paper de militar mallorquí, escarnint amb notable alt l’accent illenc, tot i la seva procedència continental.

Tot i els tocs de comèdia distensionadors, l’espectador no perd mai de vista la situació d’injustícia que viu Madame Marie. El muntatge mostra amb pedagogia amable i suggerent les vicissituds del cas de Madame Marie, tot i que de vegades el to pedagògic frega un alliçonament que hauria de ser innecessari.

Miralles i Intente, a més, aporten encara més matisos a la seva actuació intrepretant els papers de carceller i de tinent.

Madame Marie es mostra davant l’espectador amb una escenografia simbòlica i austera que ubica perfectament amb jocs de llum i projeccions de dates tant l’espai com el temps en què es troba la història. La projecció inicial d’un documental que ens avança qui era Madame Marie en una escalada en el temps futur completa el joc de recursos d’un muntatge que tant per ambició com per qualitat té camp per córrer i segur que en correrà.

Back To Top
×Close search
Search